Autors davant dels reptes de l’edició digital

13.10.2015

El passat 4 d’octubre celebràvem la IV edició del Seminari Els reptes de l’edició digital. Una jornada anual organitzada pel Màster d’Edició Digital de la Universitat Oberta de Catalunya. Enguany vam voler dedicar el seminari a un dels eixos centrals del mercat del llibre i del sistema literari: els autors, figura que ha canviat les seves coordenades i està redefinint com s’ubica en la cadena de valor. El seminari es va dividir en quatre ponències que oferien reflexions i aprenentatges pràctics sobre autors, edició, publicació, màrqueting i identitat digital, xarxes socials, autopromoció…

Vicenç Pagès | © Laia Serch

Vicenç Pagès | © Laia Serch

Auteurs, éditeurs. Vers de nouvelles relations 

Quines són les línies de futur entre autors i editors? Com s’ha de valorar la figura de l’autor en temps digitals? Quin paper té l’editor? Françoise Benhamou, professora de l’Université Paris 13, inaugurava el seminari amb una conferència que ens posava en situació. D’on venim, on anem i cap on hem d’anar. Des de la seva expertesa ens dibuixava el mapa del sector, marcat per l’estructura anglosaxona, i esbossava qüestions que definien quin hauria de ser el nou model. El seu discurs, basat en el llibre Le livre à l’heure numérique, presentava quatre punts clau per entendre i redefinir la relació entre autors i editors.

Temes com els usos i hàbits de la lectura, l’atenció del lector cada cop més dispersa, o interrogants entorn de l’autoria, la competència i les línies comercials dels gegants d’internet, la contractació de l’autor, el valor i la vida d’un llibre digital, la diversificació de models d’ebook, l’autoedició… s’interrelacionaven en aquesta conferència de Françoise Benhamou sota un eix temàtic: la relació entre autors i editors amb la vista fixada en el futur. Si t’interessa, a continuació trobaràs el vídeo.

Escriptors i Internet: el nou pacte amb el lector

Les figures que protagonitzaven la ponència ja ens revelaven que seria una sessió molt plural: Sònia Moll (poeta, editora i traductora), Vicenç Pagès Jordà (novel·lista i assagista) i Javier Ruescas (escriptor de literatura juvenil).

Sònia Moll oferia una visió molt analítica i alhora molt poètica de la influència del blog en l’emissor i en el receptor, tant pel que fa al procés creatiu com a les dinàmiques amb el lector. El seu discurs era similar a ella: autèntic i coratjós.

Vicenç Pagès, autor que va definir els inicis de la seva trajectòria sense internet, feia una conferència en què combinava Vicente Luis Mora citant Nabokov, un narrador omniscient, les xarxes socials, Baudelaire, el diable i Spinoza. De creativitat no li’n va faltar. La seva exposició traçava una anàlisi antropològica de la figura idíl·lica de l’autor postrada en un escenari veloç, carregat d’inputs i intoxicat d’informació.

Javier Ruescas, un escriptor de literatura juvenil hiperactiu a la xarxa i un clar exemple d’escriptor que ha incrementat el seu èxit mitjançant internet, mostrava la seva experiència professional, el seu diàleg amb els lectors, els canals d’interacció, feedback, les seves pràctiques creatives… i un llarg etcètera interessant per a tots aquells a qui els inquieti promocionar la seva autoria mitjançant internet.

Autores e indentidad digital. Trabajando, desde la idea, por el compromiso de la audiencia

Aquesta sessió a càrrec d’Elena Neira, responsable de màrqueting digital i de xarxes socials de Ciudad de Libros i Roca Editorial, i col·laboradora del Màster d’Edició digital de la UOC, estava dedicada a cobrir un dels àmbits on els autors se solen trobar desorientats: com tenir i gestionar una identitat digital. Som qui som a la xarxa? Som qui volem ser? Com definim el nostre ésser digital? Quines són les claus per ser visibles? Com hem de focalitzar l’atenció de la nostra audiència? Quin ha de ser el comportament més òptim a les xarxes socials per aconseguir els resultats desitjats? Són preguntes que tota persona que escriu i vol promocionar-se ha de tenir en compte.

Aquí podeu veure tota la sessió d’Elena Neira i nodrir-vos dels seus savis consells digitals:

Us en fem un petit spoiler:

La regla d’or: observa, aprèn i tingues paciència. En el pol oposat, hi ha l’antítesi del comportament virtual: les xarxes socials repelen la màxima “He vingut a parlar del meu llibre”.

Un petit esquema dels punts que Elena Neira va contemplar i aprofundir:

—“Googleja’t”
—Crea el teu perfil d’autor (més que un perfil d’obra) amb biografia.
—Utilitza les xarxes per interactuar (no només per parlar del teu producte). Fomenta la conversa.
—Mima els teus continguts i formats.
—Posa-hi passió. L’emoció es transmet en els teus continguts.
—Aprèn de les crítiques.

Com aconseguir que ens segueixin?

—Cuida la teva imatge.
—Analitza el teu entorn. Segueix persones i tendències. Interactua.
—Inverteix en el que funciona en la teva visibilitat, fes que sigui fàcil de compartir.
—Aprofita les sinergies amb l’editorial.

Marketing digital para el escritor emprendedor: herramientas y técnicas de autopromoción

Christian Verdú, responsable de màrqueting digital de Penguin Random House Grupo Editorial i col·laborador docent del Màster d’Edició digital de la UOC, ens oferia una ponència molt pràctica dels recursos que la xarxa ofereix als escriptors emprenedors per al seu màrqueting digital. En aquesta sessió també s’afegia l’estratègia per aplicar-los. Eines i tècniques per tenir una acurada gestió dels continguts i la pràctica de l’autopromoció amb resultats satisfactoris.

Ho trobareu tot en aquest vídeo:

Us en fem un resum:

—Inspira’t.
—Analitza el teu sector amb eines i defineix la teva audiència. Investiga com fer la teva campanya de màrqueting, l’estratègia digital. A thinkwithgoogleFB business podràs trobar idees per fer-ho.
—Troba les teves webs i blogs per crear i fer conèixer els teus continguts, d’acord amb el teu producte. Recorda que són canals que necessiten continguts perquè siguin efectius. Per exemple, un blog: 2 continguts com a mínim per setmana.
Exemples: booklaunch / unbounce / tumblr / wordpress /
—Decideix en quines comunitats vols estar.
Exemples:
a) wattpad (la comunitat més gran de lectors i escriptors)
b) megustaescribir (servei de publicació vinculat a un grup editorial)
c) goodreads (ressenyes, publicitat)
d) Hootsuite (gestió de la teva comunitat)
e) Us mostrem més eines útils per visibilitzar el producte amb diversos recursos, que també es van esmentar en la ponència:
f) mailchimp / youtube / sparkol/ search creativecommons
g) Monitorització: topsy / google trends / icerocket
h) Màrqueting per prescripció: amazon, Rankings booktubers, Rankings bloggers
i) Màrqueting de continguts: Outbrain Publicitat: Adwords, anuncios facebook
j) Mètriques i anàlisis: Google Analytics, cyfe

Després d’aquesta ponència i de les altres, qualsevol autor que estigués en aquella sala segurament podia haver sentit un vertigen considerable en veure la quantitat absoluta de possibilitats que hi ha per ser visible a la xarxa. I podria pensar: “Però si jo l’únic que vull és escriure!”. La sentència potser no sigui del tot certa perquè, al cap i a la fi, qualsevol autor vol que el llegeixin. Si la part creativa de la seva tasca ja és prou complexa, ara se li suma la complexitat inherent a l’escenari digital, que l’empeny a adquirir aprenentatges i a dominar recursos, que poden ajudar-lo a fer-se conèixer o a consolidar la seva trajectòria professional.