Aurèlia Muñoz i la reivindicació de l’art tèxtil

El Museu Nacional de Catalunya inaugura l’exposició Nuar l’espai, una mostra de les obres d’Aurèlia Muñoz que s’exposaran fins a finals d’abril en una de les sales d’Art Modern del museu.

Irene del Val

Irene del Val

Estudis literaris

El Museu Nacional de Catalunya inaugura l’exposició Nuar l’espai, una mostra de les obres d’Aurèlia Muñoz que s’exposaran fins a finals d’abril en una de les sales d’Art Modern del museu.

Pepe Serra, director del MNAC, agraeix a la filla d’Aurèlia Muñoz, Sílvia Ventosa, i a la resta de la seva família, la generosa i significativa donació de l’obra de la seva mare. Muñoz és un referent de l’art tèxtil contemporani català i internacional, així com també del moviment dels anys 60 “Nouvelle tapisserie”. Formada a l’Escola d’Arts Aplicades i a l’Escola Massana, Aurèlia Muñoz sovint deia que on va aprendre a treballar amb les mans va ser a l’escola Montessori. En la seva obra es veu el pes del seu context. Era una dona que tenia món. Treballava amb arquitectes i viatjava, sovint a visitar amistats de Nova York.

Aquesta mostra temporal s’insereix dins la col·lecció L’art de postguerra i segona avantguarda, i Àlex Mitrani, conservador d’art modern i comissari de la col·lecció, ens explica que les obres d’Aurèlia Muñoz s’adheriran a la col·lecció permanent. Ell i Serra coincideixen a dir que la donació d’Aurèlia és prou significativa i important per merèixer un espai destacat. El director del MNAC reivindica la recuperació de l’art tèxtil i la importància de no fer associacions amb les feines domèstiques de la dona. Aurèlia, diu, era una artista de primera fila. Així mateix remarca emocionat la quantitat de peces tèxtils d’artistes contemporanis que són exposades al Tate Modern de Londres.

L’art tèxtil sovint s’ha menystingut. Aquesta donació és un manifest, un gest de recuperació d’una artista. És un estil artístic, sovint associat a activitats femenines i la potència creativa de les obres d’Aurelia trenca amb aquesta imatge, concedint a l’estil un àmbit de reivindicació femenina i qüestionament social. A través d’un art abstracte basat en la fantasia i la naturalesa mística, toca temes i motius del la seva contemporaneïtat política i social. Les obres donades daten des dels anys seixanta fins a finals dels setanta, moment en què la definició d’art s’estava posant en qüestió i eixamplant.

Pel que fa a la mostra, la família ha donat un total de 8 obres tèxtils (n’hi ha una que de moment no s’exposarà) i 18 dibuixos. El museu es compromet a comprar-ne una novena, titulada La font de la vida. La trajectòria artística de Muñoz es pot dividir en quatre etapes: De 1960 a 1968 fa patchwork i brodat. Des de 1969 fins a 1983 fa simultàniament macramé i instal·lacions aèries que ens parlen de la societat com un fet d’unió i diferència. Finalment entre 1983 i 2009 treballa amb paper. A part d’això, Muñoz va dibuixar tota la vida i a la sala hi veiem dibuixos de “monstres” que tenen ressonàncies amb obres d’actualitat. Mitjançant evocacions místiques fa una crítica al poder i a l’església. Trobem referencies i obres dedicades a Gaudí i a l’edat mitjana. Les peces s’han distribuït en dos blocs: obres figuratives policromades dels anys 60 i obres dels 70 volumètriques que mostren de forma més neta la relació amb l’espai.

L’extensa producció artística d’Aurèlia Muñoz és una de les mostres més representatives de l’art tèxtil i d’un art abstracte molt personal que s’aparta dels estils que li eren contemporanis com el pop art i l’informalisme.

Podeu trobar altres peces de l’artista al MoMa i al MACBA.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació