Aureli Capmany. L’home cançoner

27.02.2018

Aquest dilluns 26 de febrer s’ha donat el tret de sortida del centenari Aureli Capmany, coincidint amb el 150è aniversari del seu naixement. L’acte inaugural de l’any Aureli Capmany s’ha celebrat a l’Ateneu Barcelonès.

Aureli Capmany

Àngels Blasco, directora general de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals, va llegir un text del Conseller de Cultura Lluís Puig Gordi: “Aureli Capmany ha estat una figura capaç d’organitzar la gent i de fer conèixer el país. Ha estat una d’aquelles persones que han vertebrat el país al marge de la política, però fent política en definitiva”, sosté Puig Gordi.

La seva filla Maria Aurèlia Capmany deia que el seu pare era un home ben bé del segle XIX. De formació autodidacta, en fer 20 anys va decidir que volia conèixer el món. La seva vida de cisteller al Born va fer un gir copernicà quan es va fer soci del Centre Excursionista i de l’Ateneu Barcelonès. Capmany va ser també un dels fundadors de l’Orfeó Català l’any 1891. I el 1907 va fundar l’esbart de dansaires i va fer un gran esforç per dignificar la dansa popular. Posteriorment Capmany es va convertir en mestre de l’escola Montesori després de formar-se amb la mateixa Maria Montesori. Seguint aquesta escola pedagògica, Capmany se servia del ball, la cançó, el teatre o el joc, camps que ell coneixia tan bé, per formar la canalla.

L’any 1904 va fundar Patufet, una revista emblemàtica que es va convertir en una revista de referència per a la canalla de primers de segle. Ahir Antoni Serés, membre de l’Associació Joan Amades, va llegir un text de Capmany publicat a Patufet titulat ‘Entremeliadures’, en què el folklorista reivindicava “les sanitoses ensenyances que trobareu en les rondalles populars”.

Capmany va referenciar festes i costums, jocs de mainada i menges nadalenques. Va publicar estudis sobre la dansa i la cançó popular. “Les festes, com la música i la dansa, no poden ser vistes com a curiostat sinó com a manifestacions importants d’una societat”, deia Capmany, un home que “tenia per costum interelacionar temes, d’un sant passava a una cançó, d’una cançó a un ball i al lloc on es ballava”, explicava ahir Montserrat Garrich, comissària de l’Any Capmany i experta en la història de la dansa popular catalana.

Garrich va fer una presentació de les línies mestres de l’efemèride que celebrem enguany. Va anunciar la publicació del disc Els balls d’Aureli Capmany que recollirà cançons i músiques recuperades pel folklorista. Garrich també va anunciar que Edicions Sidillà té previst de recuperar dues obres seves. I també les exposicions que se li dedicaran, una a l’Arxiu Històric de Barcelona el mes de maig i l’altra al Palau Robert el mes d’octubre. El programa radiofònic de Cultura Popular ‘Fes ta festa’ li dedicarà un espai cada mes.

“La construcció del concepte que cada poble té de si mateix és un procés d’estira-i-arronsa entre la gent senzilla i els que detenen el poder, entre el mite i la ciencia, entre la llegenda popular i el relat oficial, entre el cant de pagès i l’himne”, va dir en la seva intervenció Josep Fornés, director del Museu Etnològic. Capmany va vetllar per preservar el llegat popular. “La gent humil s’assembla a la gent de casa. Allà on hi ha gent senzilla et sents com a casa”, va rematar Fornés, que va definir Capmany com “un homenot que ens va rescatar els símbols que conformen la nostra identitat”.