Llegir l’Emperador

2.04.2014

El cicle ‘Llegim el patrimoni, Literatura i Història’ va centrar la seva primera sessió en la lectura d’Agust de John Williams, aprofitant el bimil·lenari de la mort del primer emperador de Roma. Albert Torrescasana, traductor al català de l’obra de Williams, va descriure la prosa de l’autor i va analitzar l’obra cabdal de John Williams, dedicada a l’emperador romà.

John Williams (1922-1994)

La setmana passada vaig resseguir el litoral del país, del Pla de l’Estany al Tarragonès, per anar a parlar de la novel·la August, de John Williams, al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, amb motiu de la conferència inaugural del cicle «Llegim el Patrimoni, Literatura i Història» d’enguany, organitzat pel mateix MNAT i per la Biblioteca Pública de Tarragona, en col·laboració amb el Taller de Lectura de l’ONCE.
A grans trets, vaig glossar la figura de Williams, de qui he tingut la sort de traduir les tres novel·les publicades en català (Butcher’s Crossing, Stoner i August) ―en anglès se’n va publicar una altra, Nothing But the Night, de la qual després l’autor va renegar―, vaig analitzar la seva prosa polida i cristal·lina, entenedora i punyent, i vaig dedicar l’hora i mitja següent a esplaiar-me sobre August, la seva obra més ambiciosa, que ens descriu la vida tant pública com privada del primer emperador romà: tot un tour de force literari, un trencaclosques de formats (cartes, dietaris, actes…) i registres (des de la plebs fins a les altes esferes de la societat romana) resolt amb una destresa i una meticulositat quirúrgiques.

Vaig resumir les tres parts del llibre: la primera, eminentment èpica, des de l’assassinat de Juli Cèsar fins a l’establiment de la pax romana, passant per les guerres que van caldre per arribar-hi, amb les consegüents estratègies i maquinacions; la segona, més lírica i emotiva, marcada per la presència i la importància de les dones i dels erudits, en la qual les conxorxes, ara amb vista a la successió, arriben a l’àmbit familiar; i la tercera, en què el mateix Octavi, en una carta a Nicolau Damascè, reflexiona sobre els grans temes de sempre: la vida, la mort, l’amor, la guerra, Déu…, i vaig provar d’il·lustrar-ho amb exemples extrets de la mateixa novel·la.

Els exemples també em van servir per mostrar els diversos tons i estils dels escrits que s’alternen en el llibre, dels quals es trasllueixen, entre altres qualitats, la contundència de Marc Agripa, l’amanerament de Mecenes, la sensibilitat de Júlia, la rigorositat d’Estrabó, la fanfarroneria de Marc Antoni ―amorosida, això sí, quan s’adreça a Cleòpatra― o l’art d’alguns poetes.

Ara podria avorrir o intentar seduir el lector amb la tirallonga de fragments que vam comentar (cosa que faré de bon grat a qui m’ho demani), però arribat a aquest punt m’estimo més desviar-me de la proposta de Núvol i aprofitar l’avinentesa per lloar iniciatives com Llegir el Patrimoni, que uneix l’abundant riquesa cultural tarragonina (ergo, catalana) amb la literatura i el foment de la lectura. Durant els darrers anys, s’hi han abordat obres de Virgili i de Shakespeare, de Robert Graves i de Margueritte Yourcenar, de Maria Carme Roca i de Xulio Ricardo Trigo, amb un seguit de conferències i d’interessantíssims actes paral·lels. Enguany, coincidint amb el bimil·lenari de la mort d’August, els actes dedicats a la figura del primer emperador romà ―que, per cert, va viure un parell d’anys a la Imperial Tàrraco― es reprendran el 2 d’abril i s’allargaran fins al 10 de maig.