Auca a Bartomeu Rosselló-Pòrcel

10.07.2013

Enguany se celebra també el centenari del poeta mallorquí Bartomeu Rosselló-Pòrcel, autor d’Imitació del foc. Avui ho celebrem amb aquesta auca que li dedica el poeta Jordi Valls.

Rosselló-Pòrcel amb Amàlia Tineo i Mercè Muntayola, a bord del creuer Ciudad de Cádiz


 

Qui s’ha menjat les galetes d’Espriu?

Només engrunes deixen els furtius.

 

Carner ho nega xarrupant la pipa.

Riba per molt que salti no hi arriba.

 

Foix mira pels calaixos de Gertrudis.

Troba les claus? Garcés només fa el mutis.

 

Clementina sospita de l’amiga,

ha trobat les engrunes a la vila

 

de Cadaqués.“Au ves!- diu Ferrater-

A mi tant se me’n fot aquest afer.

 

No menjo les galetes d’altres poetes.”

Com Salvat que s’embarca en altres metes.

 

Vinyoli només menja carquinyolis,

incondicional omple de folis

 

la taula i la cadira d’Estellés

que no para d’escriure el darrer vers.

 

A Brossa no el distreu qualsevol cosa,

d’Espriu voldrà tan sols la seva prosa.

 

Esclasans a l’Ateneu compta versos.

López-Picó els en voldria conversos.

 

Agustí Bartra amb els mites s’infanta.

Blai Bonet cristal·litza per l’estampa

 

la realitat més pregona del món

que Pere Quart amb mala llet difon,

 

d’una sàtira a l’altra va saltant

i Guerau a Sagarra fa el traspàs.

 

Espriu sospita que no dignifica

ni la sextina ni el sonet, irrita

 

Marçal que diu “Ja està bé de gastar,

la fam de dir, la galeta gegant,

 

el prejudici clos de l’invident

que limita la ment del prepotent.”

 

 

Agafa’t fort pels revolts dels ignots

que callen perquè sotgen doble fons.

 

Quan salen com Fiol cridant la musa

de Llompart a Riera l’urc s’esmussa,

 

i el fa present d’una fam diferent.

Teixidor ve d’Olot, també en fa cent

 

A algú l’importa? La cultura muda

de calçotets però el cul de la fuga

 

és el mateix. Per l’última galeta

algú faria el truc de la boleta,

 

vendrien a la mare a un preu millor,

com que ningú no es queixa reca el mot.

 

Escolta Rosselló com cruix la mentida,

les galetes d’Espriu tenen espina.

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

3 Comentaris
  1. Hola Chicos, me llamo Quajín, con máster de literatura catalana.
    Este autor, bajo mi punto de vista, es uno de los más grandes autores jamás visto en este mundo circular y de color azul.
    En mi vida como estudiante, fue un gran ejemplo para mi, conseguí todas mis metas gracias a este autor descomunal.
    El dia de su muerte, estuve allí presente, me sentí fatal.
    Tengo 103 años y me acaban de detecar tuberculosis, y hago poesia como Bartomeu.
    Gracias, con cariño i muchos besos, QUOAJÍN