Assumpta Roura, literatura i fotografia (1952-2014)

Aquesta setmana, sense fer soroll, ha marxat per sempre Assumpta Roura (Barcelona 1952-2014) Quan mor algú que estimes intentes oblidar els darrers moments de la malaltia per recuperar el record del temps de vitalitat i de somriures. Montserrat Tura la recorda a Núvol.

Aquesta setmana, sense fer soroll, ha marxat per sempre Assumpta Roura (Barcelona 1952-2014) Quan mor algú que estimes intentes oblidar els darrers moments de la malaltia per recuperar el record del temps de vitalitat i de somriures.

Amb l’Assumpta Roura no és difícil perquè la seva vitalitat, aquella intel·ligència aguda amb un punt sempre d’ironia, omplia i retratava el seu entorn. Durant la dècada dels noranta, el seu pensament fins aleshores expressat fonamentalment a través d’articles i ponències va adquirir una més gran dimensió, amb la publicació de “Nosotros, que nos quisimos tanto” (Planeta 1996), “La mujer ante el espejo” (Thassalia, 1997), “Mujeres para después de una Guerra” (Flor de viento, 1998), “El misterio de la mujer de El Pardo” (Martinez Roca, 2000) “Entre nosotras. De mi madre a mi hija” (2001)  i “Hasta luego, tristeza. Autobiografia de una depresión” (Planeta, 2000). D’aquest darrer llibre s’ha dit que ha ajudat a molts a entendre els mecanismes d’aquesta malaltia en primera persona.

Sense que s’hagin recollit en forma de llibre, les seves opinions escrites a les xarxes configuren un cru retrat dels efectes del neoliberalisme sobre la vida quotidiana: “Estamos en una civilización de la tonteria, que és otra forma de enmascarar la tonteria….”, deia. I en una altra ocasió escrivia: “Ni el conocimiento, la curiosidad por el saber o el impulso a la inteligencia tienen cabida en un territorio que, arbitrado por la mezquindad, necesita reducir al individuo a una máquina de producción y consumo con garantía máxima de veinte años. Produce y consume o muere. Obligaciones inasumibles multiplicadas a diario son causa de angustias que se gestionan con la prescripción de ansiolíticos y antidepresivos, gracias a los que buena parte de la clase media vive adecuadamente anestesiada”. Aquestes eren algunes de les seves anàlisis, abocades a través d’aquesta gran finestra anomenada Facebook, que algú hauria de recollir perquè representarien una vivència similar a la que va publicar sobre la depressió.

Gran defensora dels moviments socials com el 15M, captava amb la seva càmera fotogràfica els detalls d’aquesta Barcelona que tant li agradava. Tot i l’entusiasme per Barcelona que sempre havia mostrat, darrerament sempre deia que volia fugir d’aquestes politiques d’extrema dreta que representa Rajoy. L’Assumpta parlava molt de França, de tornar a la França culta, aquella que la va reconèixer com a investigadora en Sociologia de la Comunicació.

M’agrada llegir i cada vegada que acabo un llibre dono gràcies al seu autor o autora per permetre’ns compartir el seu destre art d’explicar-nos literàriament el seu pensament. Ara és el que ens queda de l’Assumpta Roura, rellegir-la, retrobar-la.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació