Assajar és de covards

13.06.2013

Dilluns 3 de juny. Dos quarts de nou del vespre. Una vintena de persones puja a Àtic, agafa una cervesa i s’asseu. Som els conillets d’índies. Els valents. Els primers a experimentar i gaudir d’aquesta jam d’actors. Seiem en butaques, cadires i coixins a terra. I ens comportem, tal i com ens demanen les organitzadores,-la Rocío Manzano i la Raquel Loscos-, com si fóssim a casa nostra. Benvinguts a Assajar és de covards. Una trobada on dramaturgs, actors i espectadors posen en comú les seves creacions.

Assajar és de covards

L’espectacle té dues parts ben diferenciades. En la primera els actors (Sara Sansuán, Miquel Rey i Patrick Martino) llegeixen dos textos breus d’autors catalans contemporanis. Els escollits són Martingala de Joan Yago, una comèdia amb ecos de Pretty woman i final inesperat, i La subhasta de Marc Torrecillas una peça ben àcida i actual. Després d’una breu pausa amb música en directe,  són els espectadors (els qui ho vulguin, és clar) els que passen a interpretar fragments de les obres. “Volíem que fos una trobada de gent apassionada pel teatre, amb ganes de conèixer gent nova, nous textos i és clar, gaudir d’una estona de bona música” explica Rocío Manzano.

El que mou Assajar és de covards és, sobretot, la voluntat de crear noves xarxes. A cada sessió s’intentarà reunir dramaturgs, actors i músics que encara no es coneguin i que, per tant, integrants de diferents companyies teatrals formin part d’un mateix projecte. I alhora és una doble oportunitat per a donar-se a conèixer a públic i programadors. A més, els dramaturgs (catalans i contemporanis) poden presentar aquells textos que guardaven dins un calaix o fins i tot provar com reacciona el públic davant d’alguna escena d’una nova obra. I tot, és clar, “sense oblidar que venim a passar una bona estona” ressalta la Rocío.

Assajar és de covards està molt lligat al naixement d’Àtic 22, aquesta sala “clandestina” del Paral·lel que aposta per renovar l’experiència teatral amb propostes peculiars i innovadores com ‘Fer sonar una flor…malgrat tot’. De fet, la proposta de fer una jam d’actors va néixer,-i començar a créixer!-, al bar del costat del Tantarantana durant les reunions inicials d’Àtic 22. “Si funciona amb el jazz, per què no amb els textos?”  va preguntar, llavors,  la Raquel Loscos. I com en el cas de la música, cada sessió serà diferent. Nous autors, nous intèrprets, nous músics i evidentment nou públic. La propera jam tindrà lloc el proper 17 de juny i estarà plena de sorpreses. Tot i que és una proposta pensada especialment perquè els espectadors siguin de la professió,-per això es fa en dilluns-, qualsevol pot pujar, triar un personatge i llegir les rèpliques. I sense assajar, és clar. Que assajar és de covards.