Artur Quintana: l’apòstol de la llengua a l’Aragó

22.11.2013

La Fundació Carulla ha distingit l’editor valencià Artur Quintana, així com cinc persones més, amb el Premi d’Actuació Cívica per la seva tasca de difusió i promoció de la llengua i cultura de l’Aragó. Aquests premis, dotats amb 5.000 euros, es destinen a persones que actuen al servei del país. Recuperem el perfil que Carles Terès va traçar sobre ell.

Artur Quintana a la cara nord de la vall on es troba la Pobla de Benifassà, al País Valencià, no gaire lluny de la Codonyera d’Aragó

Parlar d’Artur Quintana és parlar del català a la Franja. També de l’aragonès, i de tants d’altres idiomes que sobreviuen, com a joiells irrepetibles, en les franges i illots on la història els ha confinat.

Com ha escrit Hèctor Moret, sense Artur Quintana i Font, la situació de la llengua catalana a Aragó seria tota una altra. Molt més precària i marginal del que ara és. Va ser l’estiu de 1967, que els veïns de la Codonyera —i, per extensió, tot els aragonesos— van tenir la fortuna que el filòleg comencés la seua tesi doctoral sobre llur parla.

Aragó és una terra on, de fa unes quantes generacions, les dues llengües patrimonials són fortament estigmatitzades. L’aragonès per la seua debilitat, el català, entre d’altres coses, perquè és català. Des del principi, l’Artur Quintana va tenir clar que calia dur la nostra llengua a la lletra impresa, treure-la de la pura oralitat a què l’havien relegada, crear un corpus literari que fes evident, als ulls dels propis parlants, el seu valor. Per això, entre d’altres coses, va començar a treballar per a cohesionar les poques veus literàries que ja existien i a fomentar que n’apareguessin de noves.

A la introducció de l’antologia de poesia del Baix Aragó de llengua catalana Roda la mola (Instituto de Estudios Turolenses, 2009) en Quintana cita Espriu: «Comú a molts d’aquests autors és el decidit afany de salvar-nos els mots, i no solament la paraula catalana en general […], sinó més encara els mots específics de la seua vila natal, […]».

L’Artur hauria pogut posar el seu talent i erudició al servei de causes més visibles, cosa que, ben segur, li hauria reportat més ressò mediàtic i reconeixement institucional. Tanmateix, aquesta fal·lera que té pels extrems de la llengua (com molt bé va dir Joan-Carles Martí Casanova aquí a Núvol), l’ha dut a treballar fora dels centres d’opinió i decisió. El resultat és altament satisfactori: només cal revisar la gran quantitat d’obra publicada d’aleshores ençà, en molta de la qual ell, directament o indirecta, hi ha estat implicat. Tot plegat li ha dut també garrotades. Per exemple, la querella criminal que li va interposar la FACAO per dir obvietats (vegeu vídeo). O, pitjor encara, les conseqüències que li han dut, a ell i la seua esposa Sigrid, els «Fets de la Codonyera» (vegeu l’article d’Andalán o del codonyerà J. M. Gràcia). Des d’aleshores, una part dels seus veïns, atiada pels de sempre, els ha mostrat una actitud que res té a veure amb la cordialitat que han compartit durant més de quatre dècades.

Per sort o per desgràcia encara hi ha moltes persones que són dignes d’aquest reconeixement per defensar la nostra llengua, però el cas de l’Artur Quintana penso que té un punt d’èpic (ell, tan respectuós i tranquil) que li’n fa especialment mereixedor.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

7 Comentaris
  1. M’adhereixo a la proposta de Carles Terès de reconeixement a Artur Quintana pel seu fèrtil i continuat treball, que ha enfortit la riquesa filològica i literària del català d’Aragó.

  2. Retroenllaç: Artur Quintana: l’apòstol de la llengua a l’Aragó | Núvol | La Franja

  3. Artur Quintana mereix el reconeixement públic d’aquest país.El seu exemple és fonamental i necessari.

  4. Ja ho vaig glossar aquí mateix a Núvol. Jo, davant del Dr. Artur Quintana, de l’amic Artur, eternalment jove, em trec el barret. I que conste que no és cap metàfora perquè sóc home de barret: de barrets! Gràcies Artur des de l’Extrem Sud del País Valencià: des del Vinalopó i el Carxe de llengua catalana.

  5. Totalment d’acord amb en Carles Terès. L’amic Artur ha estat fonamental en la lluita de les llengües minoritàries d’Aragó: l’aragonès i el català. Malgrat el poc interès des del govern autonòmic pel respecte a la diversitat lingúística del territori, l’Artur ha treballat i treballa per la dignificació i el reconeixement de la nostra identitat cultural.

  6. Flaco favor le hacéis al idioma hablado por vuestros abuelos y tatarabuelos.

    Que ese mismo idioma, que se llama y siempre se ha llamado “chapurriau” va a desaparecer por culpa de gente como vosotros que os empeñáis que es catalán.

    Pues nada, decid que es catalán, que a vuestros hijos les enseñen la gramática y vocabulario del catalán de Barcelona y en menos de dos generaciones os habréis cargado la tradición de decenas de generaciones.

    Afortunadamente tengo la suerte de oír todos los fines de semana a mi mujer, a mi cuñado, a mis suegros, a los hermanos de mis suegros y a tantos otros del Matarraña hablar en Chapurriau,

    Afortunadamente mi hijo que nació y vive en Zaragoza, habla chapurriau, gracias a su madre claro.

    A este paso mi hijo hablará mejor la lengua de vuestros abuelos que vuestros hijos…