Artmonaster

28.11.2013

L’exposició col·lectiva Artmonaster, que es pot veure a la Galeria Dolors Ventós de Figueres, aplega un conjunt d’obres que són el resultat d’un seguit d’actuacions artístiques fetes aquest estiu passat, durant un sol matí, en el monestir altempordanès de Sant Quirze de Colera (un dels exponents més emblemàtics del primer romànic català).

 

Icona-logo-icona, d'Enric Bardera s'exposa a l'exposició col·lectiva Artmonaster

 

La idea de partida que motivà la trobada estiuenca va ser ben simple: reunir un seguit de creadores i creadors arrelats a Figueres i a la comarca de l’Alt Empordà perquè realitzessin, expressament,  algunes obres o accions en el mateix lloc escollit. D’aquí el títol de la intervenció de l’estiu i de l’exposició que s’acaba d’inaugurar. Tot i que inicalment l’acció s’havia pensat com una cosa efímera i irrepetible, els resultats obtinguts van ser tan òptims que es va decidir mostrar-los en una exposició a Figueres

De fet, l’estiu anterior, del 2012, ja s’havia fet una actuació similiar en un aplec a la Platja dels Morts de Colera que s’anomenà “Un dia de platja”. L’èxit d’aquella edició va propiciar que aquest 2013 es decidís de fer una mena de “dia de muntanya” en el monestir altempordanès ja esmentat. En tots dos casos, la inciativa va partir d’Enric Bardera (que vitalment, professionalment i artísticament té un peu a Figueres i un altre a Madrid) i va comptar amb la decisiva complicitat i participació de l’artista-galerista Dolors Ventós.

Els participants d’Artmonaster, a part dels esmentats Bardera i Ventós, han estat Mònica Campdepadrós, el col·lectiu de dansa “El Paller”(Sarah Molas, Maite  Àlvarez, Pilar Yglesias, Dolors Yglesias i Emma Teixidor), Juliette Murphy, Pau Subirós, Núria Duran i Enric Pujol. Des de la perspectiva dels mitjans artístics utilitzats es pot dir que es tracta d’una mostra interdisciplinària, ja que la pintura, el dibuix, la fotografia i les filmacions es combinen  amb el ball contemporani, el tapís, les intervencions en el medi natural (pròximes al land-art), les accions grafitteres i les instal·lacions. En la intervenció de l’estiu, Campdepadrós realitzà un acció titulada El lloc escollit, que va tenir com a centre una font amb castanyers pròxima al monestir. També extramurs, en un prat pròxim, es realitzà el ball improvisat de “El Paller”, anomenat Va de vaques 2, que volia aprofundir en la relació entre dona i vaca, en un treball inspirat en l’Authentic Movement i la tècnica Site Specific. Murphy va fer una intervenció grafittera, Dog woz’ere, en el mateix monestir (però respectuosa amb els murs). Ventós, ja intramurs, féu una acció pictòrica, Dialogant amb les pedres, realitzada amb òxid de ferro, que seguia el que li suggeria  cadascuna de les runes (pedres amb signes de l’alfabet rúnic) que extreia d’una petita borsa. Duran realitzà el seu Mur transparent fet de teixits (290 x 150 cms.) en una de les portes d’accés a l’edifici. Pujol projectà en les parets de l’església els dibuixos que ha realitzat per il·lustrar l’Apocalipsi bíblic (en una versió descristianitzada que pretén recuperar el misteri del text original). Bardera va fer una espectacular instal·lació que jugava amb les icones de les marques comercials actuals més conegudes que, ben disposades en pancartes, va situar a l’altar i tractar com si fossin símbols sagrats. Algunes de les seves obres (realitzades des d’unes concepcions pròximes al pop art més crític). arribaven a combinar la imagineria religiosa amb la marca comercial, com és el cas d’una representació de Jesús de Natzaret amb al “M” de McDonald’s que li sortia per la part del clatell. Pau Subirós va gravar-ho gairebé tot i va concentar-ho en una filmació de pocs minuts que es va poder veure el dia de la inaugració.

Naturalment algunes de les realitzacions fetes a l’estiu es van haver d’adaptar a l’espai d’una galeria, especialment aquelles que havien estat concebudes com a efímeres o d’impossible repetició. Aquest fou el cas, per exemple, dels grafittis de Murphy, de les instal·lacions de Campdepadrós i de Bardera, o de la dansa improvisada que les del col·lectiu “El Paller” van fer l’estiu passat  i que el dia de la inaguració van tornar a fer (òbviament amb un nou format) enmig del públic assistent a la galeria que se les mirava astorat, sorprès i un bon punt embadalit.

 

.

 

Etiquetes: