Artigau davant Tirant lo Blanc

23.02.2018

Francesc Artigau, dibuixant i pintor, professor i erudit en història de l’art, és un bon i constant lector. Llegir tres cops el Tirant complet, un llibre que gairebé no ha llegit ningú, només està a l’abast d’un gran lector. Un lector que té la capacitat a més de transformar el text en imatges. Aquest procés imaginatiu segurament el va iniciar de petit, quan el seu pare es delectava explicant a casa episodis de l’epopeia del cavaller bretó esdevingut heroi del nostre imperi medieval. En tot cas, Artigau l’ha culminat amb les tres-centes setanta il·lustracions que li ha adquirit Hans Meinke per fer una edició digna també de rematar la carrera d’aquest editor importantíssim.

Il·lustració de Francesc Artigau sobre Tirant lo Blanc que es poden veure al Circulo del Arte

Molt abans d’emprendre la singladura de Círculo del Arte, que sembla a punt de tancar un cicle de la seva existència amb l’exposició de dues-centes cinquanta d’aquelles obres, Meinke va impulsar el Círculo de Lectores. Aquella empresa va permetre que molts dels grans texts de la literatura universal entressin a milers de llars espanyoles poc després que ho fessin, per primera vegada, neveres, rentadores i televisors. Per tant, la seva importància en l’elevació cultural d’aquest país, acabat de sortir de l’estretor de la postguerra, hauria de ser mereixedora del més gran reconeixement.

Per un editor de la seva volada el reconeixement s’hauria de traduir en facilitats per publicar “lo millor llibre del món”, segons la famosa qualificació del Tirant que Cervantes va voler posar en boca d’un dels personatges del seu Quixot. Això no obstant, van passant els anys i el prodigiós text català de Joanot Martorell, il·lustrat no menys prodigiosament per Artigau, maquetat a Góttingen pels millors professionals de l’edició europea i a punt d’imprimir, no pot ser-ho per manca de finançament. Mentre les institucions financeres, les originàriament catalanes en primer lloc, tornen a anunciar amb un desvergonyiment semblant al que exhibien els anys immediatament anteriors a l’esclat de la darrera crisi, una edició meravellosa d’un dels pocs clàssics universals de la cultura catalana segueix sense poder veure la llum. D’altra banda, les vicissituds recents de les institucions polítiques catalanes, i no pas de totes, no poden excusar llurs desídies i incomprensions davant un projecte cultural de magnitud immensament superior al seu cost monetari, ja que l’obra està prompta per imprimir des de fa temps.

Il·lustracions de Francesc Artigau sobre Tirant lo Blanc que es poden veure al Circulo del Arte

Si, com cal esperar, l’edició del Tirant lo Blanc es completa un dia no molt llunyà, els lectors podran comprovar que les il·lustracions que acompanyen el text constitueixen l’apoteosi creativa d’un treballador infatigable, d’un estudiós apassionat i d’un home i artista generós. Mentre aquell moment no arribi, i aprofitant l’avinentesa, cal recomanar vivament de no perdre’s l’exposició que durant les properes setmanes se’ns ofereix a l’ampli espai del carrer de la Princesa, seu encara i per poques setmanes del Círculo del Arte. Un èxit de públic a aquesta exposició, a més d’un acte de justícia envers els expositors i d’una prova de la sensibilitat dels visitants, seria una demostració cívica punyent contra l’absurditat funcional que es va consolidant en l’ús dels espais centrals barcelonins. Aquesta absurditat respon a la descarnada lògica de mercat, però és lamentable en termes de model de ciutat i és molt empobridora pels ciutadans i, fins i tot, pels visitants. Esperem que aquest indesitjat tancament de portes cultural faci reflexionar als responsables municipals i als de les altres administracions implicades sobre la necessitat de reforçar les polítiques turístiques i comercials que promoguin la complexitat i la dimensió cultural del teixit urbà.

Rigorosament i pedagògicament ordenades en nou capítols, les aventures de Tirant, encapçalades pels respectius texts, es presenten il·lustrades per 250 de les obres que Artigau ha concebut i realitzat a tal fi. És una esplèndida selecció que permet contemplar-les molt ben agrupades dins de diferents marcs rectangulars, fent justícia al subtítol de l’exposició: Una narració pictòrica del millor llibre del món. Estem davant una obra que ha comportat una feinada descomunal i la dedicació exclusiva de l’artista durant aproximadament dos anys.

Il·lustracions de Francesc Artigau sobre Tirant lo Blanc que es poden veure al Circulo del Arte

En Artigau la generositat esdevé qualitat artística. La generositat es fa palesa, en primer lloc, en la qualitat dels materials utilitzats: els millors llapis, pinzells, papers, colors… Les temples a la caseïna, compost fotoproteínic que es troba a la llet d’alguns mamífers (i a la sang) que donen una prodigiosa lluminositat al color i una gran resistència al pas del temps. Li devem en bona mesura que hagin arribat fins a nosaltres les pintures dels sarcòfags egipcis o que es conservin intactes les il·lustracions dels manuscrits medievals. Per tant, Artigau no ha pogut elegir millor pintura per recrear el Tirant. L’ús d’aquest compost, de tan llarga tradició com la pintura mateixa, va arribar amb normalitat fins a mitjans del segle XX, essent empleat sense anar més lluny per figures com Klimt, Munch, Matisse o Degas. En les darreres dècades el seu ús ha estat més excepcional, la qual cosa dóna un mèrit suplementari a aquesta recuperació de la caseïna, que en aquesta aventura artística el pintor ha alternat amb aquarel·les.

La generositat d’Artigau es percep també en l’obertura del seu esperit: no coneix solament la història de l’art pels llibres o per haver visitat els grans museus, sinó que s’ha peregrinat sovint per veure els seus emplaçaments originals quan hi ha romàs. Recordo, per exemple, la sàvia i emocionada descripció de la visita a l’església de San Francesco d’Arezzo per contemplar els frescs de Piero della Francesca, la qual em va motivar per visitar-los en el meu següent viatge a Itàlia.

En el preciós catàleg editat en ocasió de celebrar aquesta exposició, així com en les ressenyes de la mateixa que han sortit en els mitjans de comunicació, s’ha remarcat justament la predilecció del nostre artista pels pintors de Quatrocento. En el benentès que tot artista autèntic pretén trobar la seva pròpia veu i que Artigau l’ha trobada, aquella afinitat pels primitius renaixentistes, inclosos, a parer meu, els del Trecento, pot retrobar-se en molts dels dibuixos del seu Tirant.

Ara bé, més enllà d’aquesta referència, en la seva personalíssima forma d’expressió artística s’hi troben ressonàncies de moltes èpoques, estils i personalitats de la història de la pintura, ja sigui en l’ús dels materials, com ja hem esmentat, o bé en la figuració i en les escenografies. Ressonàncies de ceràmiques gregues, de frescs pompeians, del dinamisme i les agosarades geometries d’Ucello, de les presències de l’ésser en les figures de Giotto i Piero della Francesca o dels interiors i escenaris de la ciutat ideal que compartien la majoria d’artistes del Renaixement.

Il·lustracions de Francesc Artigau sobre Tirant lo Blanc que es poden veure al Circulo del Arte

La dimensió escenogràfica i teatral ens sembla una característica de l’obra d’Artigau. La dimensió escenogràfica es tradueix en una geometria radical i un joc de plans molt personal. Fill d’atrezzista de teatre, ofici amb el qual es va familiaritzar de jove, la dimensió teatral, es fa palesa en l’encert compositiu, la col·locació dels personatges en l’espai “escènic”, la imaginació per omplir-lo amb els components que requereix la representació des dels mosaics en escaquer dels sols dels interiors fins a la diversitat dels vestits de les figures… Això sí, sovint van nues perquè la sensualitat increïblement ben humorada del text de Martorell troba en Artigau un intèrpret ideal. Juntament amb l’heroi i la deliciosa Carmesina, allò que, al nostre entendre, expressa millor l’esperit  de la narració literària i alhora el d’aquesta narració pictòrica ho va resumir Martorell en un personatge i en el nom que va posar-li; Plaerdemavida. Els puc garantir que retrobaran el seu, en visitar aquesta meravellosa exposició que estarà oberta fins al 24 de març.