Arte Povera, l’art pobre que es va enfrontar al Pop Art

Germano Celant és comissari, crític d’art i creador del moviment Arte Povera, i ha passat per Barcelona gràcies al Festival DArt 2018. A l’acte d’inauguració, que ha tingut lloc al MACBA, Celant ha fet memòria dels 50 anys d’existència de l’Arte Povera, tot recordant que es tractava d’un moviment en el qual els artistes volien fugir del conservadorisme. Alguns dels noms destacats d’aquest estil són Giovanni Anselmo, Joseph Beuys, Michelangelo Pistoletto, Mario Merz i Marisa Merz, aquesta última un dels pocs noms femenins de l’Arte Povera.

Segons Celant, es tracta d’artistes que provenien de la classe treballadora, i que contraposant-se expressament a la idea d’artista burgès, no entenien l’art com un hobby sinó com una forma de guanyar-se la vida. A més, tots ells creien que qualsevol ésser humà podia ser artista, i que l’art no era un quadre penjat a la paret, sinó que formava part de la vida. Seguint aquesta idea, el moviment se servia molt de materials del dia a dia, com per exemple objectes trobats al carrer.

Precisament per aquest tractament del material, Antoni Tàpies era un dels referents de l’Arte Povera, els membres del qual entenien que l’objecte tenia significat en ell mateix. “Ara ja podem dir que l’Arte Povera un estil, abans no ho sabíem”, recalca Celant, recordant que aquells artistes tot el que volien era fer una declaració de llibertat, en un moment de canvi generacional important que va coincidir amb el maig del 68.

Precisament pel seu to polític, l’Arte Povera era un moviment que volia allunyar-se del Pop Art, que aleshores ja començava a imperar. “Com a generació hem sofert l’imperi de l’art americà”, deia Germano Celant al DArt. Segons el crític, moviments com el Pop Art o el minimalisme van triomfar perquè eren apolítics, i això feia que el poder els donés més visibilitat. Els defensors de l’Arte Povera s’allunyaven del consumisme i de la publicitat.

Sobre l’impacte que aquest art va tenir en la societat del moment, el crític d’art aclareix que no és fins ara que comença a tenir valor monetari, perquè el mercat no acceptava que es poguessin monetitzar obres sense aparent valor material. “L’impacte el tenien sobretot en els museus”, explica Celant, “perquè estaven més oberts i interessants en conservar l’art del moment”.

Segons Enrichetta Cardinale, creadora del Festival DArt junt amb Marc Gomariz, l’Arte Povera “és la contribució més rellevant que l’art italià va fer durant la segona meitat del segle XX a la resta de cultures contemporànies”. Per acabar d’arrodonir la inauguració, el públic va poder veure el documental Intorno a Marisa Marz.

Si en voleu saber més, aquí detallem les 10 pel·lícules del Festival DArt.