Arte Aurora, més art al centre de Barcelona

Fa quatre anys, el mexicà Uxval Gochez va obrir a Barcelona una galeria d’art contemporani. Sota el nom d’Arte Aurora Galeria, aquest marxant d’art va fer créixer el projecte al barri de Sarrià. Ara, Gochez deixa enrere els dies a la part alta i s’instal·la al centre de la ciutat, al carrer Trafalgar número 36. Parlem amb ell del perquè del canvi, del nou espai i de la primera mostra que hi presenta: “Confort”, de l’artista Antonio Ortega.

L’empresari i artista mexicà Uxval Gochez partia de zero quan va obrir la galeria Arte Aurora a Sarrià. Allà volia construir-hi un projecte bolcat en l’art contemporani i amb personalitat pròpia, per fer-lo créixer amb els anys. La galeria de Sarrià, però, tenia moltes limitacions espacials, i a més comptava amb un altre inconvenient: l’estil de persones interessades per l’art contemporani no és gaire similar al perfil d’habitants d’aquest barri barceloní.

Així ho explica el mateix director, que està agraït pels quatre anys que ha viscut al carrer d’Osi número 19, però no nega que necessitava un canvi: “El públic de Sarrià és molt conservador en termes d’on posen els diners”, explica, “I allà dalt, els que visitaven la galeria eren bàsicament o veïns o visitants especialitzats”. Al centre de Barcelona, entre la Plaça Urquinaona i d’Arc de Triomf, i al costat del Palau de la Música, aspira arribar a un públic més improvisat.

Si Arte Aurora ha aconseguit tirar endavant, Uxval Gochez diu que és gràcies al suport que els artistes li han ofert des del principi. Tot i això, el mexicà creu que encara falta una mica per acabar de definir la marca Aurora: “Vull fer créixer el projecte de la galeria i treballar amb artistes de requeriments sofisticats que abans no podia acollir”. El canvi d’ubicació tampoc és definitiu, perquè el galerista creu que encara està en procés de recerca de què vol realment. Al carrer Trafalgar té previst quedar-s’hi cinc anys.

El canvi de lloc actual no va ser fàcil: seguint el que l’Uxval titlla de llegenda urbana, l’emprenedor va buscar un espai a L’Hospitalet pensant que seria més barat. Al final, els preus van resultar no variar gaire. “Et faria riure si et digués el que pago de lloguer aquí”, declara el marxant. La qüestió és que el nou espai és un soterrani que servia de magatzem, i que el mexicà ha canviat completament.

El perill dels soterranis acostuma a ser la poca llum, però aquest no és el cas. Gràcies a una claraboia que se situa al mig de l’espai i que deu donar al pati del bloc de pisos, la galeria queda suficientment il·luminada amb llum natural. A més, Uxval ho ha pintat tot blanc: el terra, les parets, el sostre i els mobles. Això maximitza l’efecte de la llum, però aquest no era l’objectiu principal de l’empresari: “La idea és que l’espai desaparegui i es deixi espai a les peces”, explica, “He dedicat molta feina a aquest lloc, però espero que el visitant entri a la galeria i no el noti”. El galerista s’ha deixat guiar pels consells de l’arquitecte David Steegman, entre d’altres. 

Antonio Ortega, l’art no vol conclusions

“Confort”, d’Antonio Ortega, artista de Sant Celoni, és el primer recull d’art que es pot veure a la Galeria Arte Aurora. Consta d’una taula que té un objecte a sobre, i també d’uns globus. Però no veiem ni què és l’objecte ni que allò que hi ha al sostre són globus: Ortega ho ha ocultat sota una capa d’espuma de poliuretà que, al seu torn, ha cobert amb una capa de pintura. Però per què? L’artista vol demostrar que el més important no és descobrir què hi ha amagat, sinó l’operació de pensar per què caldria amagar-ho.

Segons Ortega, quan mirem art el més important no és el significat que donem a la peça, sinó el fet de mirar-la i pensar-hi. Aquí s’hi troba implícita una crítica a una manera d’entendre l’art: la que busca significats. “És un malentès quan l’artista delega al públic la interpretació de l’obra”, diu el celoní, que creu que aleshores la resposta només pot ser ‘sí, m’agrada’ o ‘no, no m’agrada’, i no es genera debat: “És quan expresses amb claredat el significat de la teva obra que es poden contraposar opinions i diàleg”.

La feina, opina ell, és fomentar plataformes on el públic tingui veu i pugui interactuar amb els creadors. “L’obra no té autonomia”, insisteix, “Si vols parlar amb l’obra, parla amb l’artista”. Per Ortega, dins de la història de l’art, el moviment modern ha creat una delegació falsa, fent veure que dona preeminència a l’opinió de l’espectador, però en realitat passant-a per alt. Per tant, el que vol l’artista –que també vam veure a l’exposició Autogestió de la Fundació Miró- no és que l’espectador es trenqui el cap pensant què hi ha sota aquella capa d’espuma de poliuretà, sinó que es fixi en les reflexions sobre art que desperta el procés de mirar l’obra: “I aquest tio, per què amaga coses?”.