Art sonor i arts plàstiques es fusionen a L’Auditori 2018/19

9.05.2018

Aquest migdia s’ha presentat la proposta artística de L’Auditori 1918/19, amb nova imatge creada per Frederic Amat. Al llarg de la temporada es podran sentir al voltant de 500 concerts de música antiga –amb la creació d’un nou festival-, simfònica, de cambra, de nova creació (Sampler Sèries i Sit Back), jazz i artistes emergents. El Museu de la Música també es reivindica com una sala de concerts més de L’Auditori i la programació educativa agafa més entitat.

L’Auditori ha presentat la seva programació artística per a la temporada 2018/19 amb un bon reguitzell de solistes, orquestres internacionals i agrupacions de cambra, grans directors i l’aposta per la nova creació i els artistes emergents. Tot, amb una línia artística que vol abraçar tots els estils i èpoques, perquè la vocació de l’entitat és eixamplar cada vegada més el seu públic objectiu com a ens dedicat a la millora de la societat a través de la música. L’Auditori s’està convertint en un dels agents més actius del panorama musical europeu, essent conscient que les arts han d’interrelacionar-se per estar a l’avantguarda de la creació.

El director artístic de L’Auditori, Joaquim Garrigosa i el programador de l’equipament, Robert Brufau, han esbossat les línies estratègiques de la temporada que ve. Segons Garrigosa, “consolidem un model que vam iniciar fa cinc anys i que pensem que posiciona L’Auditori com a centre de música a Barcelona”. La voluntat és de donar una mirada molt àmplia dels gèneres “i incloure tota la població”, amb una oferta de grans col·laboracions internacionals, estrenes i encàrrecs. Més de 500 concerts per temporada que són fruit d’un projecte “de gran envergadura que es fonamenta en l’excel·lència artística i en el convenciment que la música és imprescindible per al desenvolupament de la persona”. En aquest sentit, cal recordar que L’Auditori és la seu de l’Apropa Cultura.

Segons Garrigosa, “la gratificació més gran arriba –efectivament- quan establim diàlegs entre arts”. És per això que Frederic Amat ha creat una sèrie pictòrica per a cada eix de la programació que reforça el relat de la temporada. En el següent vídeo hi trobem l’enllaç entre la música i la plàstica, amb un diàleg entre Jordi Savall –que pren molta rellevància a la programació de l’any vinent- i Frederic Amat, amb el lema “Ets Art. Ets música. Ets Auditori”.

Per la seva banda, Robert Brufau ha anat desgranant una programació que destaca per importants col·laboracions internacionals, 16 estrenes mundials, 19 estrenes nacionals i 13 encàrrecs, joves emergents i noves propostes públic escolar i familiar. Brufau ha estat convincent en transmetre la idea que “connectar les diferents programacions és el que dóna sentit a L’Auditori, i no anomenar la llarga llista de noms que la conformen, ja que és una visió més simplista”.

En el terreny de la música antiga, destaca la creació del Festival Llums d’Antiga, que vol “posar llum a les partitures més llunyanes”, tot recollint l’herència del festival de música antiga de la ciutat i amb la presència de dos projectes singulars: Lluís XIV i l’absolutisme monàrquic, i la Reforma de Luter i les teories de la influència que aquesta ha exercit sobre el capitalisme. Es desenvoluparà a la Capella de Santa Àgata, l’Església del Pi, la Basílica de Sant Just i Pastor i L’Auditori. El concert inaugural serà un diàleg entre l’organista Juan de la Rubia i el poeta Manuel Forcano i, entre d’altres perles de la programació, podrem sentir obra d’Elisabeth Jacquete de la Guerre. El projecte educatiu que acompanya aquests concerts és Händel And Friends.

Els projectes de gran recorregut de cambra s’han centrat, per una banda, en recuperació de la música de Robert Gerhard, el projecte Schubert Lied i la segona part de la integral dels Quintets per a cordes de Mozart amb l’Apollon Musagette. En aquest cicle hi podrem sentir el Quartet Casals, el Trio Arriaga, Josep Colom o la conjunció Ian Bostridge-Brad Mehldau per interpretar un cicle de cançons compost per l’ocasió. El projecte educatiu de cambra s’anomena Sense cordes, amb el Quartet Quixot.

Brufau ha fet especial esment al programa Emergents, que arribarà a la seva tercera edició, amb els millors joves talents nacionals i internacionals. En aquesta edició es consolida el projecte de la Jove Capella Reial de Catalunya, i una de les grans novetats és la incorporació de la JONC (Jove Orquestra Nacional de Catalunya) com a instrument de residència. A més, hi debutaran l’OBC i la Banda Municipal de Barcelona, i dedicaran una jornada al quartet de corda.

Les Orquestres Internacionals s’han fet un lloc preeminent a L’Auditori. La propera temporada podrem sentir l’Orquestra Simfònica de Radio Stuttgart, dirigida per Eliahu Inbal, l’Orquestra Simfònica de Düsseldorf, amb Ádám Fischer, o l’Orquestra Simfònica Txaikovski interpretant Xostakóvitx i Txaikovski –aquest darrer amb Alexei Volodin com a solista. Leonidas Kavakos dirigirà la Simfònica de Viena, i Pablo Heras-Casado començarà un projecte de llarg recorregut amb la Mahler Chamber Orchestra, amb la col·laboració d’Harmonia Mundi per enregistrar Falla.

La nova creació gaudeix d’una salut excel·lent a L’Auditori, amb corrents estètiques que van des de la improvisació lliure fins als sintetitzadors modular. El cicle Sampler Sèries posarà a l’epicentre el compositor resident Manuel Rodríguez Valenzuela, que estrena de dos projectes, i continuarà les col·laboracions amb els festivals Mixtur, Out.Side o Sonar i el Concurs Maria Canals en espais com el MACBA, el CCCB, la Fundació Tàpies, Fabra i Coats o el Museu de la Música. Enguany, la proposta gira entorn a la creació a la ciutat de Berlín, per això proposa com a protagonistes l’Ensemble Mosaik i el reconegut compositor i director Enno Poppe. Esperem amb ànsia el concert de dedicat a Helmut Lachemann i Joan Magrané amb l’extraordinari Quartet Diotima. A més, sentirem música de Jurg Frey, lligat a Wandelweiser, i Crossinglines repetirà, a banda d’establir una nova col·laboració amb el Festival Emergents consistent en una sessió d’improvisació col·lectiva amb la JONC. El projecte educatiu de Sampler es basa en els programes Els compositors a l’aula i Històries elèctriques.

Ensemble-Mosaik

Per la seva banda, Escenes posa en diàleg la música i les arts escèniques, una “programació under construction”, segons Brufau, que es basa en quatre projectes: Frederic Amat i cabosanroque experimentaran amb instruments inventats; ATRESBANDES posa en contacte el Brossa Quartet de Corda i Jordi Alomar per treballar Xostakóvitx; l’Ensemble Topogràfic presentarà nuvoläris i, finalment, una producció escènica de la Novena de Beethoven amb l’OBC. I l’oferta educativa invita a descobrir l’univers musical d’un dels millors pintors del segle XX.

Finalment, cal parlar de les músiques modernes, mostra que L’Auditori té la vocació de ser el més inclusiu possible amb el seu públic. Es tracta de les Jazz Sessions i Sit back. Un dels principals projectes de la temporada de les sessions de jazz és Retrat d’Artista, que permet descobrir una figura de referència internacional en les seves diferents facetes (Django Bates, Brad Mehldau o Thomas Anderson seran protagonistes), i Debussy i Albéniz seran el fil conductor de les propostes educatives.

Respecte Sit back, dedicat al pop rock d’autor, els programadors es pregunten quin és el paper d’un equipament públic respecte aquests llenguatges. La resposta és: “l’espai: véns, t’asseus i escoltes. Cal incidir en què i com escoltem”. Hi actuaran, entre d’altres, Damien Jurado, Exquirla, Newton Faulkner, Nuria Graham o Chassol, i hi haurà col·laboració amb l’In-Edit Festival de Cinema Documental Musical de Barcelona i el 50 aniversari del Festival de Jazz de Barcelona.

A banda de tot això que hem anat espigolant, el servei educatiu presenta L’OBC balla Ravel. Basat en Ma mere L’Oye amb Antonio Ruiz, i la Banda Municipal presentarà Banda ampla, en analogia amb la Guia d’Orquestres que Britten impulsà als anys 30. Seguiran Dies de músic, Instruments de Joquina i Cantània –enguany dedicada a Brossa, amb dramatúrgia de Marta Gil i música d’Eduard Iniesta. Però per al públic adult també hi ha teca, com els Clubs de música a les biblioteques, la Prèvia dels concerts i el Cantagran (Cantània per adults), que els durà arreu de Catalunya.