Art i matemàtica: el mapping del Palau Güell

29.01.2018

Aquest 2018 es commemoren 100 anys de la mort d’Eusebi Güell, propietari del Palau Güell i mecenes català estretament lligat a Antoni Gaudí. Justament en el seu edifici hi podem veure una de les propostes més llamineres de l’Any Güell, organitzat per la Diputació de Barcelona. Es tracta d’un mapping creat per Eloi Maduell, enginyer informàtic, i Santi Vilanova, dissenyador gràfic i músic. Parlem amb ells perquè ens expliquin aquesta intervenció que duen a terme a la cúpula del Palau.

Santi Vilanova i Eloi Maduell al Palau Güell | Foto: Pedro Pantaleón

Santi Vilanova i Eloi Maduell al Palau Güell | Foto: Pedro Pantaleón

D’on va sorgir la proposta de dur a terme un mapping a la cúpula del Palau Güell?
Eloi Maduell: Ens van trucar del Palau Güell dient que volien fer alguna cosa. Coneixien la nostra feina i volien generar un tipus diferent de visita que pogués atreure nous públics. En veure l’orgue i l’espai central, els vam proposar fer una intervenció de projecció de mapping sobre la cúpula i una banda sonora composta especialment. Nosaltres ens dediquem normalment a aquest tipus de projecte i sempre busquem relacionar allò visual i allò auditiu, per tant ens va semblar una proposta que podria encaixar.

Com ha sigut el procés creatiu?
Eloi Maduell: Comença fent una anàlisi de la geometria, de l’espai. Això dona pistes per fer la part creativa. D’aquesta anàlisi en traiem informació sobre com està formada la cúpula, que és parabòlica. D’aquí surt el títol del projecte: Parabòlic Gaudí. La cúpula està formada per anells de 64 hexàgons. Hi ha una disposició d’unes claraboies que, juntes, creen unes espirals que surten concèntriques des del centre. L’anàlisi geomètric ens dona pistes pels continguts.

I com veiem això en el resultat final?
La intenció era que tractant-se d’un espai com la cúpula de Gaudí, tampoc volíem fer un mapping entès com un espectacle o focs artificials, de sorprendre l’espectador amb efectes estranys. Volíem intentar mantenir les característiques de l’espai. Per això els continguts són molt austers i és tot en blanc i negre, no hi ha color. Tot el que fem és intentar posar en relleu les morfologies que emergeixen de connectar hexàgons d’una certa manera.

Aclareix-me això del color, perquè acabem de veure la projecció i sí que n’hi havia…
Eloi Maduell: El color que veus és degut a les llums. La projecció en si és en blanc i negre. El color resultant és el rebot del pigment de la rajola, que és d’un color torrat, argilós. Nosaltres hi projectem blanc i negre a sobre, i també matisos de gris, i el que surt són matisos des de beix fins a negre.

Moment del mapping del Palau Güell | Foto: Òscar Ferrer/Diputació de Barcelona

Normalment quan pensem en mappings ens imaginem els de les grans ciutats que es fan a les façanes, i en canvi aquí teniu una sala impressionant on fer-ho.
Eloi Maduell: Sí, de fet el que intentem és que l’espai ens parli. Que ens ofereixi coses. Fem servir la nostra creativitat per treure a la llum característiques de l’arquitectura, per fer emergir detalls que estan dins i que ens donen pautes o guies. Això ens permet fer un espectacle abstracte i auster però que manté molt protagonisme sobre la cúpula mateixa, cosa que ens agrada. Es tracta de respectar la feina de Gaudí i en certa manera augmentar-la.

A nivell de so, com heu treballat amb l’orgue?
Santi Vilanova: Hem tingut el privilegi de poder treballar amb l’organista, l’Albert Blancafort, que és qui va restaurar l’orgue original del Palau Güell. Ell ha afegit un sistema per a poder controlar l’orgue a través d’un ordinador. Gràcies a això, nosaltres hem creat una partitura computeritzada: quan la reprodueixes l’orgue toca automàticament, com si hi hagués un fantasma al teclat. Gràcies a aquests nous sistemes que ha instal·lat l’Albert, podem fer coses a nivell musical que són impossibles de la mà d’un intèrpret humà.

Per exemple?
Santi Vilanova: Podem fer arpegis o successions de notes molt ràpides que no és possible fer amb les mans. Podem fer acords amb moltíssimes notes, amb més notes que 10, que són els dits que tenim a la mà. També fer notes molt curtes, de mil·lisegons. Això dona una sonoritat que fins ara no s’havia sentit amb l’orgue, a nivell de precisió rítmica i a nivell de complexitat sonora. Hi ha hagut molta exploració d’aquest nou llenguatge que fa possible aquesta nova manera d’interpretar l’orgue.

Esteu acostumat a treballar amb aquests sistemes?
Santi Vilanova: Playmodes és un estudi d’investigació audiovisual, som una mescla entre art i enginyeria, per dir-ho de forma senzilla. Dins dels nostres processos creatius fem servir molt la programació de software. És a dir, nosaltres programem les nostres pròpies eines, que ens permeten generar gràfics, generar música basada en algoritmes. Aquests processos matemàtics aplicats a la música donen com a resultat algunes de les coses que veiem al mapping del Palau Güell.

Gaudí en feia servir moltíssims, de processos matemàtics.
Santi Vilanova: Això que fem d’aplicar la matemàtica a la creació artística té molt a veure amb el que el mateix Gaudí feia a la seva època. A través de la inspiració natural i a través de la metodologia científica era capaç de desenvolupar arquitectures amb molta creativitat. Per això ens semblava que aquest procés del mapping era sincer i respectuós amb Gaudí.