Art i Part: l’altra cara del Grec 

27.06.2019

L’arribada de l’estiu a Barcelona ens fa pensar automàticament en el Grec. Un festival que omple les nits de juny i juliol, amb opcions per tots els gustos: teatre, dansa, música, cinema…i sobretot, estiu. En aquest sentit, una de les propostes de la 43a edició que hem d’anotar a l’agenda, són les tres representacions d’Art i Part, un programa de creació artística comunitària impulsat des de Barcelona Districte Cultural, que ja va ser un èxit l’any passat i que enguany repeteix. Eva García, comissària d’Art i Part, destaca que els dos objectius del projecte són d’una banda la creació comunitària i de l’altra, l’impuls del partenariat. Es tracta d’una iniciativa que convida veïns i veïnes a crear espectacles. En aquesta ocasió, arriba als barris del Gòtic, el Poble-sec i el Besòs amb Pati de veïnes, Barricidi i He vist un unicorn volar: era un globus, respectivament.

© Joaquin Porroche | Arxiu fotogràfic Pati Llimona

Les tres creacions han estat un procés creatiu col·laboratiu, que aplegant professionals i amateurs han preparat les mostres que tindran lloc el 4, 6 i 7 de juliol, de forma gratuïta als barris respectius. Cal destacar també, que malgrat no coincidir en els processos i participants, dues de les obres contenen temàtiques similars: la gentrificació i la consegüent pèrdua d’identitat dels llocs més representatius de la nostra ciutat.

Pati de veïnes, la proposta del Gòtic és un musical que parteix d’una imatge quotidiana, “una veïna asseguda al portal de casa seva, que espera rebre una notícia”, explica Begoña García Carteron -que ha fet la dramatúrgia de l’obra-. García Carteron afegeix que es tracta d’un projecte que es va iniciar fa tres anys sense ni tan sols saber-ho, quan ella realitzava un taller al Casal de Gent Gran del Pati Llimona, on parlaven dels records, de com era el barri i la ciutat quan ells eren joves. “Des del primer moment vam saber que volíem treballar amb aquests records”, comenta. Eventualment, i amb la participació de la Sílvia Comes com a directora escènica, s’ha convertit en una obra musical on es recorre la història del barri. Comes explica que malgrat ella n’era la directora, “ha estat un taller de teatre on s’han escoltat molt les opinions de tothom sobre totes les coses”. Així mateix, Comes volia aportar el seu granet de sorra com a cantautora i ho ha fet creant una cançó específica per l’obra, “Jo d’aquí no em moc”.  El resultat de tot plegat, Pati de veïnes, es podrà veure el 4 de juliol, a les 18 h a La Bonne.

Art i Part del Poble Sec | © Justin P. Brown

La creació d’Art i Part del Poble-Sec, Barricidi, dirigida per Vero Cendoya i Jordi Pérez, és un espectacle itinerant que sortirà dues vegades el 6 de juliol pels carrers del barri: a les 11.30 i a les 18 hores des de la Casa de la Premsa. Aquest és només el primer dels espais que recorre l’obra, que després es desplaça a l’interior d’un pis, per acabar culminant en una exposició que situa la problemàtica de la gentrificació, que  com apunta el codirector de l’obra Jordi Pérez, “és un dels problemes més importants que té ara mateix el Poble Sec”. Pérez destaca que s’ha treballat durant un any i que després d’escollir el tema s’ha conversat amb col·lectius socials i s’ha trepitjat el carrer per parlar d’experiències de primera mà. Per la seva banda, els veïns convertits en actors, han fet un recorregut per múltiples disciplines artístiques, per acabar preparant i assajant l’espectacle final.

He vist un unicorn volar: era un globus, l’obra d’Art i Part Besòs, és teatre performatiu d’art immersiu, on la línia entre els actors i el públic queda pràcticament diluïda. Marissa Paituví, mediadora comunitària de La Central del Circ, explica que “la idea del projecte és de treball de procés i de relació amb el territori”. Respecte a aquest tema,  Paituví comenta que ha sigut força complex tirar-lo endavant i que els ha costat connectar amb el veïnat, però que així i tot, alguns participants s’hi han implicat des del principi. Opinió compartida per la comissària Eva García, qui també apunta que en general, el projecte ha aconseguit un alt compromís per part dels participants, però que a causa de l’exigència, la participació ha estat baixa. Al Besòs, les companyies de teatre i circ que hi participen han treballat a partir de dinàmiques per promocionar la creativitat que tenim totes. L’espectacle, que tracta la identitat del barri, es presentarà el 6 i 7 de juliol a les 18.15 h a la plaça Nando.

Art i Part al Besòs

Les tres obres del projecte Art i Part comparteixen graella del Grec amb altres creacions del mateix tipus, com és el cas de Càsting Giuletta i Las muchísimas, amb  la participació de dones grans, i Els nous, on hi participen adolescents i els seus avis del barri del Raval.

L’aposta demostra el poder indubtable que tenen l’art i el lleure, el fet que un grup de veïns s’uneixin per desenvolupar la proposta de Barcelona Districte Cultural, demostra un cop més, que les arts escèniques tenen i han de tenir no un, sinó molts espais, tots els espais de la nostra ciutat, i que aquestes arts no només es fan en grans teatres amb preus elevats sinó que un barri, una plaça o un centre cívic, poden ser el motor de moltes coses, ja que sovint, l’espectacle final és només una excusa. A més, la seva integració al Festival Grec és una aposta clara perquè un projecte cultural de la ciutat s’obri a la ciutadania, per transformar-la d’espectadora a creadora i on, per fi, s’esvaeixen, o com a mínim s’amaguen sota el teló, l’estigmatització i marginalització que la cultura ha suposat i encara avui suposa per molts barris.

Etiquetes:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. Mercés pel article, ben resumits els objectius i continguts de cada un dels espectacles de “Art i part” ( quin nom tan ben trobat !). Ben adients cada un dels enllaços inclosos, ajuden a exaimplar la informació al gust de cadascú.
    En referencia al paragraf que ara copio vull fer una sug.gerencia a NUVOL i a l´articulista:
    “….aquestes arts no només es fan en grans teatres amb preus elevats sinó que un barri, una plaça o un centre cívic, poden ser el motor de moltes coses, ja que sovint, l’espectacle final és només una excusa…”

    Així, sugereixo que a d´altres articles es fagi un seguiment informatiu d´altres espectacles anteriors d´aquestes característiques quin ha estat el resultat “sobrevingut”, ja fos aquest planejat o no.

    “Food for thought”…que diuen els británics…