Art Brut com a teràpia

16.11.2018

A mitjans del segle XX sorgeix un nou terme artístic: Art Brut o Outsider Art, encunyat pel francès Jean Dubuffet per referir-se a l’art creat per persones sense formació en aquest àmbit, desmarcats del món artístic i, a vegades, del sistema: com interns de presons o pacients d’hospitals psiquiàtrics. L’exposició L’Art irreductible: Miratges de l’Art Brut, que es podrà veure fins al 17 de febrer al Centre Penitenciari La Model i des del 22 de novembre fins al  20 de gener a la Nau Gaudí de Mataró, on l’exposició es desdoble i mostra una mirada més extensa sota el nom de Miratges i mutacions de l’Art Brut. Ambdós ens endinsen en aquest tipus d’art que es va utilitzar com a mètode de diagnosi per a molts malalts d’asil.

Escultura participativa ‘Milcaps’, de Marcel·lí Antúnez i realitzada per un col·lectiu de persones que conviuen amb trastorns mentals de diversos centres, per a l’exposició sobre art brut que acull La Model | Foto: Pau Cortina

M’endinso a La Model, l’espai idoni per muntar una exposició amb peces artístiques creades per  persones que, sovint, queden socialment aïllades. Aquestes creacions exhibides dins les cel·les de la presó, s’inscriuen de ple en l’anomenat Outsider Art o Art brut. L’exposició ens captiva pels paral·lelismes que trobem entre els dibuixos i escrits gravats a les parets blanques de La Model per les persones que un dia van viure-hi i els treballs artístics de pacients mentals. Presons i frenopàtics, dues realitats en situacions dramàtiques, però que intenten manifestar-se, en aquest cas, a través de l’art. Mery Cuesta, comissària de la mostra, explica que aquesta tècnica artística discriminada té un gran valor que, ja en el seu dia  alguns artistes d’avantguarda, fascinats, ja van incorporar a les primeres col·leccions d’Art Brut.

Aquesta exposició, que ens presenta un art marginat i sense representació a les institucions, es podrà visitar en dues seus diferents. Al Centre Penitenciari La Model fins al 17 de febrer i, des del 22 de novembre fins al 20 de gener, se’n pot veure una mostra més àmplia a la Nau Gaudí de Mataró sota el nom Miratges i mutacions de l’Art Brut. Ambdós espais acolliran diverses activitats, com taules rodones o xerrades.

Sota la direcció de Joaquim Corral, l’exposició compta amb la col·laboració de la col·lecció Bassat, la fundació Sant Pere Claver, l’Ajuntament de Mataró i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. A més, la comissària de l’exposició és la docent, dibuixant i crítica d’art Mery Cuesta, que també fou la comissària de Bàlsam i Fuga (a Núvol en vam parlar aquí al Caixa Fòrum amb una mostra de peces similars a l’Art Brut. Sobre l’exposició actual, Cuesta va comentar que “més enllà de l’art brut, l’exposició parla sobre la necessitat de fer, és a dir, aquella pulsió interior que a vegades sentim les persones per expressar-nos artísticament, ja sigui en una situació extrema o en una situació més dramàtica. Tot això es veurà al llarg de l’exposició.”

Pel que fa a l’exposició de la Model es divideix en quatre espais: el context dels nous asils a la meitat del segle XIX, diversos metges i descobridors de la qualitat plàstica i expressiva dels seus pacients, les malalties mentals i la creació en el dia d’avui i, finalment, Miratges de l’Art Brut i les seves categories. Aquest últim, centrat en l’actualitat, es complementarà amb l’exposició de la Nau Gaudí. És a dir, totes aquelles persones que vulguin tenir més coneixement sobre el darrer punt s’hauran d’apropar a Mataró.

En definitiva, durant molt de temps l’Art Brut ha tingut una funció social, integradora i terapèutica per a molta gent. La majoria artistes anònims, ingenus i representants d’un tipus de sensibilitat infantil  que, sense adonar-se’n, segueixen les característiques de la cultura naïf. De la teràpia social al món artístic; de la marginalitat a l’admiració; i dels a-sistemes a formar part d’exposicions contemporànies. I es que L’Art Brut també traspassa fronteres.