Òmnium tria la millor novel·la de l’any

14.01.2019

La majoria de premis literaris del país estan vinculats a certàmens que reconeixen una obra no publicada, inèdita, un original. De conteses literàries que distingeixin un treball foguejat en el circuit editorial i comercial en tenim més aviat poques. L’any passat, però, Òmnium Cultural sembrava aquest camp amb l’anunci i l’arrencada del Premi Òmnium a la Millor Novel·la de l’Any. El pròxim 30 de gener, doncs, sabrem quina ha estat la millor novel·la publicada durant el 2018; escrita, és clar, “originalment en català”. És un premi inspirat en el Prix Goncourt, que també distingeix una novel·la aguerrida; en el nostre cas, però, el reconeixement va acompanyat de 20.000 euros, mentre que el Goncourt està dotat amb deu honorífics euros. Els estranys de Raül Garrigasait va ser l’obra vencedora de la primera edició.

Marta Orriols. | Foto: Lydia Cazorla

El 19 de desembre passat es desvelaven els noms de les tres novel·les finalistes. Abans –el 14 de novembre– havíem conegut una primera llista de 24 candidates. El triplet final de novel·les aspirants el configuren Sobre la terra impura, de Melcior Comes; La memòria de l’Oracle, de Pere Joan Martorell; i Aprendre a parlar amb les plantes, de Marta Orriols. Amb el guardó, Òmnium Cultural aspira a “prestigiar la literatura catalana i ampliar-ne el públic lector”. El jurat el formen Rosa Cabré, Maria Dasca, Carme Gregori, Oriol Izquierdo i Xavier Pla. De la primera selecció també se n’encarrega un tribunal acreditat.

Les tres obres han tingut una acollida excepcional per part de la crítica. Algunes, fins i tot, han estat premiades anteriorment. Sobre la terra impura li ha valgut a Comes el Premi Núvol 2018 de la secció Punt de Llibre. Per La memòria de l’Oracle, Martorell va rebre el Premi Ciutat de Palma.

Amb Sobre la terra impura, Melcior Comes (Sa Poble, 1980) ha donat un ferm, llarg i dotat pas endavant. Sobre la novel·la, Bernat Puigtobella en deia el següent a Núvol: “Melcior Comes ha fet el ple amb aquesta obra magnificent, admirablement escrita, un gran fresc de la Mallorca contemporània amb personatges i diàlegs vius. Un jove escriptor rep l’encàrrec d’escriure la biografia de l’actriu Dora Bonnín. La recerca posarà al descobert un episodi tenebrós del passat i la seva dolorosa metàstasi en tota una família. Comes abraça el mestratge dels grans: Llorenç Villalonga i Philip Roth, sense renunciar mai a Balzac”.

Per la seva part, també a Núvol, Robert Puig ha escrit: “L’autor juga de manera intel·ligent amb els salts enrere i les el·lipsis temporals: el lector avançarà a tota vela construint i intuint els fets crucials per la història, que van prenent forma com les sabates que el protagonista fabrica en un episodi del relat. (…) La sexualitat apareix com a element recurrent però no gratuït, atès que ens permet arribar a conèixer més a fons els personatges”. Llegiu l’article sencer de Puig fent clic aquí.

Pel que fa a La memòria de l’Oracle (Edicions de 1984), servidor va escriure: “És, en essència, la història d’una recerca. Una recerca on es veu implicada la família d’en Jacob. La família (mare, tia, oncle…) busca al pare, desaparegut durant la Guerra Civil, que és un dels marcs temporals de la novel·la. El llibre –cada dos capítols– encavalca dues novel·les: una transcorre en ple conflicte, l’altra està ambientada en els anys de postguerra. Al final, tots dos temps convergeixen. (…) El treball de la memòria (col·lectiva) és fonamental per entendre l’obra”. Conflicte i llengua ocupen un lloc central: “Martorell narra una Mallorca ruixada de barbàrie. En l’opressió hi pot ressonar el salvatgisme d’El mar de Blai Bonet o l’asfíxia de Pedro Páramo de Rulfo. (…) Per a fornir una construcció literària bellíssima, l’autor se serveix d’un llenguatge ric, corpulent, intensament poètic”.

Marta Orriols publicava l’octubre passat Aprendre a parlar amb les plantes, el seu segon lliurament després de debutar el 2016 amb Anatomia de les distàncies curtes. Totes dues obres les ha publicat a Edicions del Periscopi. Anna Carreras, en la seva crítica (que podeu llegir aquí), destacava les ganes de l’autora per trencar amb “el tabú de la idealització dels morts”. “Morir no és místic. Morir és físic, és lògic, és real”, escriu Orriols. “La novel·la –fa veure Carreras– tracta un tema universal d’interès comú. La Paula Cid pateix la pèrdua del seu company, en Mauro, quan després d’una conversa on ell li diu que la relació s’ha acabat perquè ha conegut una altra dona, ell puja a la bicicleta i un cotxe l’atropella. (…) La pèrdua que aquí es planteja és doble. Moltes parelles d’antònims conviuen en una situació límit com aquesta: l’odi i l’amor, el dolor i l’abandó, la comèdia i la tragèdia, el desig i la culpa, la pena i la compassió, el sant i el traïdor, la flora i la literatura”.

Dues autores van ser fonamentals durant el procés d’escriptura de la novel·la: “Amb una aposta per la literatura intimista i el llenguatge natural que busca l’emoció, amb Mercè Rodoreda (la mort s’assembla a la primavera perquè té la capacitat d’alterar-ho tot i la novel·la coral de personatges femenins: la Pili, la Lídia, la Marta i la Vanessa, la Martina) i Maria Mercè Marçal (la reconstrucció passa per canviar de pell, com una serp i pels monòlegs interiors narrats) com a guies d’un estil oral que juga amb les veus narratives, Orriols recrea la quotidianitat des d’un punt de vista humà per tal de connectar amb el lector. La mort i el dol passen a ser personatges de la novel·la”.

El 30 de gener coneixerem el veredicte final.