Arrenca el centenari dels germans Vallmitjana

1.05.2019

Enguany se celebra l’Any Vallmitjana, que vol posar en valor l’obra de l’escultor Venanci Vallmitjana, del qual aquest 2019 es compleix el centenari de la mort, i del seu germà Agapit, considerats els renovadors de l’escultura catalana i mestres de diverses generacions d’escultors entre el romanticisme i el modernisme. Malgrat que hi ha creacions dels germans Vallmitjana als principals museus de Catalunya i es poden veure escultures seves al parc de la Ciutadella, a les façanes del Parlament, del Palau de Justícia, de la catedral de Barcelona o de la basílica de Montserrat, es tracta d’un patrimoni poc conegut. Ara, la Universitat de Barcelona i el Seminari Conciliar de Barcelona coorganitzen, amb la col·laboració de les principals institucions culturals de Catalunya, l’Any Vallmitjana 2019, amb l’objectiu tant d’aprofundir en la recerca acadèmica sobre aquests autors com de difondre la seva obra a tot el públic.

‘Font del nen’, d’Agapit Vallmitjana, situat a Barcelona

Una exposició en xarxa i un itinerari digital

L’Any Vallmitjana propiciarà l’exhibició de les obres dels Vallmitjana als diferents museus i institucions que les acullen, formant una exposició en xarxa entre diferents seus. D’altra banda, el web del centenari presenta un itinerari virtual amb un mapa interactiu que permet localitzar els monuments o museus que contenen les més de tres-centes peces dels Vallmitjana que es troben disperses per Catalunya i Espanya. Aquesta plataforma digital s’ha de convertir en un atles i un primer catàleg dels germans Vallmitjana i del fill de Venanci Vallmitjana, de nom Agapit, com el seu oncle. Per primera vegada es reunirà, catalogarà i identificarà l’extensa producció dels germans Vallmitjana, i moltes de les obres que són inèdites o que han estat escassament estudiades seran analitzades per especialistes. Així mateix, l’Any Vallmitjana 2019 també vol fer una crida a la ciutadania per tal de recollir totes aquelles obres més desconegudes, pertanyents a col·leccions particulars o bé ubicades en entorns poc visitats, per tal d’aplegar-les i documentar-les dins del corpus d’aquests mestres escultors. Si teniu una escultura dels Vallmitjana a casa o teniu constància d’alguna obra que no estigi catalogada i la voleu documentar, podeu fer el vostre registre aquí.

L’Any Vallmitjana arrenca amb un simposi

El tret de sortida, i un dels moments centrals de l’Any Vallmitjana, seran unes jornades científiques, que tindran lloc els dies 8 i 9 de maig al Seminari Conciliar de Barcelona i a l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona. Amb el títol «Els germans Vallmitjana i l’escultura moderna a Catalunya (1850-1930)», les jornades tenen com a objectiu aprofundir en la producció d’aquests dos mestres escultors amb taules rodones, conferències i altres activitats complementàries paral·leles com ara visites guiades. Les jornades s’estructuraran al voltant de tres taules: «Els germans Vallmitjana, noves mirades», sobre la figura dels escultors i la seva prolífica obra; «El taller dels Vallmitjana: tradició i modernitat», en què es tractarà de la creació dels grans conjunts escultòrics i es relacionaran amb el context de l’escultura europea del moment, i «La restauració de la memòria perduda», en què s’estudiaran tècniques i materials i la reconstrucció de projectes desapareguts o no realitzats, alhora que es plantejaran propostes per difondre al públic l’obra dels Vallmitjana.

No hi ha dos artistes iguals

Ramon Dilla, doctor en Historia de l’Art, tècnic de cultura de la UB i coordinador de l’Any Vallmitjana, destaca el gran domini de la tècnica escultòrica dels germans Vallmitjana: “Van ser renovadors i mestres de tota una generació d’escultors que es van formar als seus tallers”. L’estudiosa Rita Carrera, en un article recent, ha explicat que els germans Vallmitjana van compartir espai de treball fins al dia que un fet els va separar. Venanci era molt religiós. Es va descobrir que Agapit tenia una amant, amb qui havia tingut una filla. Això va ser un daltabaix per la família i a partir d’aquest moment van tenir cadascun el seu taller.

La historiadora Isabel Coll confia que el centenari serveixi justament perquè comencem a diferenciar l’obra d’aquests dos artistes, que tenien qualitats i estils diferents, per bé que encara avui sovint les seves escultures solen empaquetar-se com si fossin l’obra d’un sol artista. “He assistit a subhastes en què s’han venut obres de l’un que en realitat eren de l’altre. Aquest desgavell d’atribucions crea molta confusió”, diu escandalitzada Coll, que confia que el simposi de la setmana vinent serveixi per dibuixar bé els perfils de Venanci i Agapit. Si esteu interessats a assistir a les jornades, us hi podeu inscriure aquí.

Al·legories del Comerç i de la Indústria, dels germans Vallmitjana, a La Rambla de Barcelona

Hi ha una filiació que relliga mestres i deixebles en l’escultura catalana, que arrenca en Damià Campeny, passa pels germans Vallmitjana, continua amb Llimona, Casanovas i desemboca en Josep Maria Subirachs. Judit Subirachs, filla de l’escultor, també forma part del comitè científic de l’Any Vallmitjana. Subirachs, que es va doctorar amb una tesi sobre l’escultura del segle XIX, ens explica que va triar aquest període per no haver de parlar del seu pare. “Estem saturats de Modernisme, però l’etapa que va del neoclassicisme a la Restauració, ha quedat injustament oblidada”, diu Subirachs. “Els germans Vallmitjana estan molt presents en el paisatge urbà, però són uns autèntics desconeguts. És paradoxal. L’obra que forma part de l’espai públic és la més democràtica i, en canvi, és la que ignorem més. Tothom coneix el monument a Rafael Casanovas, però ben poca gent sap que és una obra de Rossend Nobas, deixeble de l’Escola de Belles Arts de Barcelona i dels germans Vallmitjana”, diu Subirachs.

Una obra molt escampada

La major part d’institucions que participen en l’Any Vallmitjana custodien obres dels Vallmitjana. La Universitat de Barcelona, per exemple, té al vestíbul de l’Edifici Històric les escultures de cinc personatges que simbolitzen grans fites del coneixement en la història hispànica: l’escriptor i teòleg sant Isidor; el jurista, filòsof i metge Averrois; Alfons X el Savi; l’escriptor i teòleg Ramon Llull, i l’humanista Joan Lluís Vives. Un altre edifici de la UB, la Facultat de Belles Arts, també acull una peça dels Vallmitjana, una terracota que es va usar com a esbós preparatori de l’escultura d’Isabel II que hi ha al Palau de Pedralbes. Les institucions i museus que, com la Universitat, acullen obres dels Vallmitjana les exposaran acompanyades d’unes cartel·les amb informació de cada peça i l’adreça web per accedir a la ruta virtual amb la descripció de l’obra.

Una exposició sobre la façana de la catedral

Entre les activitats de l’Any Vallmitjana també s’organitzarà una exposició sobre la façana de la catedral de Barcelona i el paper que hi van tenir els germans Vallmitjana. Hi participaran el Museu Diocesà de Barcelona, la Catedral i el Museu Frederic Marès. A més, també es faran nombroses conferències divulgatives, visites guiades i col·loquis en les diverses institucions implicades en l’Any Vallmitjana, i tallers com el que tindrà lloc a l’Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya, que permetrà observar de primera mà com es restauren les peces procedents de la col·lecció particular de la família Vallmitjana.

 Visites guiades

Diumenge 12 de maig se celebra la primera visita guiada per Barcelona, enfocada a descobrir l’obra dels Vallmitjana en l’espai públic. Una ruta a peu de dues hores de durada que sortirà de la catedral i s’acabarà a l’Arc del Triomf. Us hi podeu inescriure aquí.  Si no hi podeu assistir, la ruta s’anirà celebrant cada segon diumenge de mes

A més de la Universitat de Barcelona i el Seminari Conciliar de Barcelona com a organitzadors, també participen en l’Any Vallmitjana la Xarxa de Museus d’Art de Catalunya, la Diputació de Barcelona, la Direcció d’Arquitectura Urbana i Patrimoni de l’Ajuntament de Barcelona, el Museu Nacional d’Art de Catalunya, el Museu Frederic Marès, l’Espai Subirachs, la Catedral de Barcelona, el Museu Diocesà de Barcelona, el Museu Marítim de Barcelona, el Museu del Modernisme de Barcelona, la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, l’Ateneu Universitari Sant Pacià, el Museu de Montserrat, el Bisbat de Vic, la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer, el Museu Romàntic de Can Papiol, l’Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya, el Museu Abelló – Fundació Municipal d’Art, el Museu de Mataró, el Museu de Manresa, el Museu de la Garrotxa, el Museu Municipal de Tossa de Mar i Museus de Sitges, entre d’altres.

No us perdeu el web de l’Any Vallmitjana.