Arquitectes i Twitter: una història d’amor complexa

3.07.2018

Fa cinc anys que el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) va unir-se a Twitter, i de moment ha arribat als 10.000 seguidors. Excusa suficient com per organitzar la taula rodona L’arquitectura, també a Twitter. 280 caràcters per a la cultura i reflexionar sobre la presència d’aquesta professió a les xarxes socials.

Twitter té més de 320 milions d’usuaris arreu del món | Foto: Arxiu

“El món de l’arquitectura no utilitza tant Twitter com altres sectors, per exemple la política o la cultura”. Això assegura Miriam Giordano, consultora de comunicació i directora de Labóh. I aleshores, què estem fent aquí? És dijous a la tarda i el COAC convida a arquitectes, comunicadors, divulgadors culturals i qualsevol persona que utilitzi les xarxes socials, a discutir sobre com apropar-se a les ciutats, els edificis i els arquitectes a través d’una plataforma com és Twitter.

I diem “plataforma”, perquè l’expert en transformació digital Genís Roca deixa clar que per ell “Twitter no és una xarxa social, sinó un canal de comunicació”. Roca fa un símil amb la ràdio: tu decideixes què sintonitzes, i també si vols només escoltar o si també et ve de gust parlar. A més, el cost és baix. L’especialista raona això al costat de Giordiana i de dos protagonistes més: Luis Lope de Toledo, creador del hashtag #JuevesDeArquitectura, i Miquel del Pozo, artífex de la iniciativa #MA140 –que vol dir (M)irar al (A)rte en Twitter (abans acceptava només 140 caràcters)-.

Tan Lope com del Pozo són arquitectes. I els dos han triomfat tractant temes relacionats amb l’arquitectura i l’art. De fet, Caterina Capdevila, directora de comunicació del COAC, havia apuntat només començar l’acte que al Twitter de la institució havien detectat que “els continguts culturals eren els que donaven més retorn”. Els usuaris interactuen més amb els continguts arquitectònics que es relacionen amb l’art i la societat que no pas amb tuits que parlen de l’actualitat o d’aspectes tècnics de la disciplina.

Però contextualitzem una mica l’època en què ens trobem. Segons Genís Roca, hi ha hagut diversos moments de la història en els quals s’ha modificat la manera que tenim les persones de viure en comú. Aquests moments, diferents però escassos, normalment han vingut acompanyats d’una tecnologia. És el que ha passat amb internet, que “ha modificat la nostra relació amb la informació”. I això, si ens hi parem a pensar, repercuteix a nivells extrems sobre el nostre dia a dia. 

Molts estudis d’arquitectura han hagut d’incorporar l’ús de les xarxes a les seves rutines, fet que no sempre ha estat ben rebut, perquè suposa feina i sobretot ganes de dedicar-s’hi. Precisament aquesta és la gràcia de la tasca de Luis Lope de Toledo i Miquel del Pozo: els seus projectes han nascut perquè els dos tenien ganes de parlar de temes arquitectònics i artístics des d’un punt de vista proper, personal i rigorós, fet que els ha suposat moltes hores, però que per damunt de tot han fet perquè els ha sortit de dins.

Lope de Toledo explica que un dia va decidir que “ja havia fet prou mal a Twitter explicant acudits dolents” i va començar a utilitzar de forma “ingènua i constant” el hashtag #JuevesDeArquitectura. A través d’aquesta marca, cada dijous ensenyava peces arquitectòniqus que li agradaven: posava el nom del projecte, l’autor, la localització i l’any de concepció, hi afegia tres o quatre fotografies, i ja ho tenia tot fet. Ara té ni més ni menys que 13.000 seguidors. Per a ell, “el canvi passa en el moment en què no et llegeixen només arquitectes”. És una de les seves crítiques: que el material didàctic sobre arquitectura és poc accessible per algú no expert. Per això es comunica amb un llenguatge poc tècnic i intenta arribar fora del cercle de professionals.

El català Miquel del Pozo té una història diferent. Ell mateix ho explicava a Núvol l’any 2015: un dia va veure a Twitter una conversa sobre Miquel Àngel on també es parlava de la Sagrestia Nuova de Florència, a la qual ell havia dedicat la seva tesina. “Volia ensenyar el que havia estudiat, però com que a la conversa hi havia 4 persones, quasi no em quedava espai per escriure. Va ser així com vaig crear el hashtag #MA140”. En aquell moment significava Miguel Àngel 140, però es va acabar convertint en Mirar al Arte 140, un recull d’informació sobre diferents temes artístics que ha triomfat a les xarxes. De fet, ell mateix ho explica: “Per culpa de l’èxit de Twitter, ara ja no estic a Twitter”. L’arquitecte, que també té el seu estudi,  ja no segueix a la plataforma però expandeix l’esperit #MA140 a Cadena Ser i al Museu del Prado.

“Aquest és el cas ideal”, diu Giordiana. Ella, que com a comunicadora té un enfocament estratègic de les xarxes, explica que en general els arquitectes no hi dediquen massa temps perquè aquestes “necessiten simplicitat, i els professionals tenen por que l’arquitectura quedi banalitzada”. La consultora ha detectat que els estudis d’arquitectura volen una major difusió dels seus continguts, però sense abaixar el nivell. “La complexitat no funciona a les xarxes socials”, conclou. Quan el COAC arribi als 20.000 seguidors, tornarem a tenir l’excusa per analitzar com ha evolucionat el comportament dels arquitectes online. Potser aleshores hi ha més gent assisteix a la xerrada… Perquè ho ha vist a Twitter.