ARLO: “Hem avançat, madurat i après en molts sentits”

25.12.2015

Quedem a les 12 del migdia en un bar del centre. Quan arribo ja hi ha el Jaume i al cap de no res arriba el Xavi. Enmig de la sorollada de la màquina escurabutxaques, ens demanem tres cafès; un americà, un tallat i un altre amb llet. Parlen entre ells de coses de feina, i també de l’assaig del passat diumenge. Fa dies que estan al peu del canó de l’escena musical. Ara, presenten nou treball. Són ARLO i aquesta setmana repeteixen al Cafè del Teatre de LLeida, el dia 26 de desembre, nit de Sant Esteve, per fer pair tanta teca nadalenca.

ARLO al seu estudi Crazy House | Foto: Jordi Rulló

ARLO al seu estudi, la Crazy House | Foto: Jordi Rulló

ARLO són cinc músics de Lleida, el Xavi Roma (veu i guitarra), el David Hurtado (guitarra i veu), el Quim Ramon (baix), el Dídac París (percussió i bateria) i el Jaume Piqué (bateria, percussió i veu). El seu nom no té res a veure amb el dinosaure verd de “Els viatges d’Arlo”, no. ARLO és un nom propi que s’han apoderat perquè l’han sentit seu, perquè a les seves cases ha sonat i ressonat, i es que és el nom del músic i fill de Woodie Guthrie, conegut aquest darrer per ser un referent del folk-rock americà. A més, “a casa, de petit els meus germans em deien que m’assemblava a l’Arlo Guthrie. I per tot, doncs ens va quadrar el nom” ens explica el Xavi.

Després de formar part de diferents bandes com Primavera Negra, Rosas Rojars, Zuma o Crazy Notes, i haver col·laborat com The Others amb Brian Caffrey, entre d’altres projectes, era el moment d’ARLO, “hem avançat, madurat i après en molts sentits” diu Xavi. “Vam començar nosaltres tres a trio (Jaume, Xavi i Quim), vam fer alguna cançó, però al final vam veure que volíem fer temes més rockers. Va venir el Dídac que ja havia col·laborat abans amb nosaltres i més endavant el David” comenta el Jaume, “buscàvem un rotllo que sumés, que ens agradés”. I amb la bonança de qui sap esperar, es va anar consolidant la formació, es van embastar els temes, creant de forma conjunta i així fins a trobar l’equilibri entre la sonoritat més elèctrica i la part més acústica. Un punt de partida d’una nova història.

I arriba ARLO (Quiet Recrods), curt i ras, un disc que conté un total de dotze temes en català i castellà repartits en una cara A i una cara B. En Xavi ens explica que està separat així per un tema estilístic no pas lingüístic, “les cançons que enceten cada cara tenen una importància, hi ha una cara que és més elèctrica i l’altra més folkie”. Uns temes que beuen de referents com Neil Young, Bob Dylan, Tom Petty, Wilco o Ben Harper, tot vertebra de la base del rock d’influència americana, i això es nota en el disc. I a més a més, “sempre intentant que la música sigui coherent amb la lletra”, afegeix el Jaume.

Aquest disc ha estat enregistrat al seu estudi, a la Crazy House, per temes de comoditat comenten, i també per no estar pendents del taxímetre. Però, això de fer-s’ho un mateix, és exigent i complicat, assenyalen. D’altra banda, els ha permès investigar, buscar la sonoritat que volien, sense pressa. Això els ha portat ha introduir una segona bateria, o “una bateria gran tocada a quatre mans o quatre peus” com diu el Jaume, per donar força i solidesa. Van decidir gravar aquest disc en directe, “volíem una cosa molt genuïna, molt orgànica, i la manera d’aconseguir-ho era tocant tots alhora” comenta Xavi, “si graves en pistes sempre tens tendència a sobreproduir-te, això no ho volíem”. I en quatre dies d’enregistraments, ja tenien el seu primer treball enllestit.

“Fem el que ens agrada, estem molt contents i agraïts però hem de seguir llaurant” diu el Xavi, a hores d’ara tenen prevista la presentació a Barcelona a primers de febrer, desprès a Saragossa. De moment, el dia 26 de desembre a les 22.30h tronen al Cafè del Teatre, amb temes d’aquest primer disc, d’altres d’inèdits i segur que alguna que altra versió.

Si voleu sentir com sona ARLO i estar atents als concerts, visiteu el seu web.