Aristòtil o Black mirror?

12.06.2019

La dramaturga britànica Ella Hickson visitarà Barcelona el pròxim mes de juliol, per impartir un seminari avançat de dramatúrgia a l’Obrador d’Estiu de la Sala Beckett. El títol del curs és, en realitat, una pregunta doble: “Com pot la forma teatral representar / reaccionar davant un món globalitzat? I ho hauria de fer?”. L’autora participarà, a més, en les lectures dramatitzades 7 d’un cop!, una tria que Simon Stephens ha fet de set dramaturgs que han passat per l’Obrador d’Estiu dels darrers deu anys, provinents de països com ara Alemanya, Polònia, França o Holanda. Hem intercanviat un parell de correus electrònics amb Hickson perquè ens expliqui què podrem trobar al seu seminari.

La dramaturga britànica Ella Hickson impartirà un seminari a l’Obrador d’Estiu 2019.

Autora del text The Writer (estrenat a l’Almeida Theatre el 2019) i a punt d’estrenar Anna al National Theatre, Hickson tornarà a Barcelona aquest estiu. Nascuda el 1985, l’autora està actualment escrivint obres per als teatres The Old Vic, The Globe i Manhattan Theatre Club, així com escrivint guions per a la BBC. Pas mal. El seu curs  pretén ser un diàleg amb els alumnes al voltant de la vigència de les lleis aristotèliques (unitat de temps, espai i acció) a l’hora d’escriure teatre. Hickson està interessada a explorar de quina manera el nostre present hiperconnectat (i hiperventilat) està canviant la nostra manera d’escriure i llegir les històries, i planteja un seminari que tractarà temes com la tecnologia, el gènere o les identitats fluctuants. Ens intercanviem uns quants correus i ella, de forma molt generosa, em respon a aquestes tres preguntes.

 

Com descriuries l’estat actual del teatre contemporani britànic?

El teatre britànic segueix sent un lloc atrevit i innovador. Sovint em sento molt orgullosa de la comunitat en la qual treballo, dels riscos que prenem i del compromís amb el radicalisme en la forma i el contingut, especialment quan la cultura pateix una manca de finançament públic. El suport governamental per a les Arts s’ha reduït dràsticament en els últims anys, i cada vegada s’està fent més difícil assumir riscos. Això significa que moltes produccions han de ser més comercials per tal que apareguin als mitjans. Crec que tots plegats hauríem de preguntar-nos què significa, actualment, buscar una “apel·lació massiva”. Penso que la noció d’una “aposta segura”, comercialment parlant, és un concepte molt desfasat.

 

Quin és la teva relació amb la dramatúrgia contemporània catalana i espanyola, si és que existeix?

Sovint treballo amb un ballarí de Barcelona que es diu Joan Clevillé. He fet la dramatúrgia per algunes de les seves peces i el passat mes d’abril va ser nomenat el nou director artístic del Scottish Dance Theatre.

Recordo que vaig conèixer més escriptors catalans quan vaig estar a Barcelona l’última vegada i desitjo treballar especialment amb Clàudia Cedó i Lucía Carballal quan torni per l’Obrador d’Estiu. No és fàcil trobar traduccions angleses de textos de la dramatúrgia catalana, fins i tot les obres d’un autor tan reconegut internacionalment com Benet i Jornet.

 

Quins són els teus objectius principals amb el seminari que impartiràs a la Sala Beckett?

Vull retrobar-me amb una cultura d’escriptura europea. Tinc ganes de descobrir allò que els autors d’altres països estan pensant i escrivint. Els mons poètics i les invencions formals dels autors que vaig conèixer en la meva darrera estada a Barcelona em van inspirar molt. Pel que fa al curs que impartiré a l’Obrador d’Estiu, estic interessada a investigar si la forma teatral pot tenir dos punts de vista simultanis. Pot ser que els teus ulls i les teves orelles (per exemple) es concentrin en coses diferents? Existeix una forma de teatre que representi un món globalitzat i multiplataforma, o són únicament les unitats expressades per Aristòtil les que han de produir un millor teatre? Tinc moltes ganes d’impartir aquest curs, per veure a quines conclusions arribem entre tots plegats.

Trobareu més informació sobre el curs impartit per Ella Hickson i l’Obrador d’Estiu de la Sala Beckett en aquest enllaç.