Arcadi Navarro: “L’evolució no és predictible”

2.12.2015

Aquesta passada nit s’ha celebrat al CCCB la segona conferència del cicle de debats “Màquines que pensen: possibilitats i dilemes de la intel·ligència artificial”, organitzats per ICREA (Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats) i el CCCB. La xerrada, “La intel·ligència com a estratègia evolutiva”, ha anat a càrrec d’Arcadi Navarro, professor d’investigació ICREA a l’Evolutionary Genomics Lab  de la UPF.

Arcadi Navarro

Arcadi Navarro

L’acte s’ha celebrat a l’Auditori del CCCB, que s’ha omplert per escoltar  un conjunt de reflexions sobre la intel·ligència i les variables que fan referència a l’evolució humana relacionades amb la selecció natural i, també, amb altres espècies del món animal. La periodista Cristina Sáez ha estat l’encarregada de presentar la conferència, en què Navarro ha començat parlant de l’estudi de la diversitat, a través de l’estratègia evolutiva, que porta a terme al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, que se centra en la investigació dels genomes.

El professor de la UPF s’ha referit al darwinisme i a L’origen de les espècies per parlar dels canvis existents en l’evolució de les estratègies relatives a la intel·ligència, definint la selecció natural com el principal mecanisme de canvi en el procés evolutiu, determinat essencialment per la selecció sexual i l’èxit reproductiu. I ha fet reflexionar als assistents sobre la concepció de la intel·ligència, posant en context la gran quantitat de variables, definicions i teories que existeixen i han existit al llarg del temps, fins a les intel·ligències múltiples de Howard Gardner.

Aquesta varietat d’intel·ligències, però, és exclusivament humana? Navarro, amb una exposició amena, didàctica i divertida, ha demostrat que no, i ho ha exemplificat amb una sèrie de vídeos molt il·lustratius sobre el comportament d’alguns animals en situacions en què es veien forçats a desenvolupar el que coneixem per intel·ligència (i no només la clàssica o lògica). Ximpanzés, rates, mones, pops i corbs han evidenciat una capacitat notable de memòria, emoció, sentit de l’equitat i concepció de l’entorn per modificar-lo. Consciència i complexitat, que atorguen validesa a l’oportunisme, la contingència, la plasticitat o els processos de retenció creativa, entre altres evidències de comportament que palesen el seu ús constatable de la intel·ligència.

A continuació, Navarro ha parlat de la intel·ligència com a concepte heretable, la qual cosa es demostra gràcies als estudis sobre els genomes i també, al marge de la investigació més estricta, mitjançant les correlacions entre parents. Aquesta herència és molt important per comprendre l’evolució del que anomenen intel·ligència humana, un producte col·lectiu altament variat que se sustenta en un cervell causal, un altre de social i, finalment, en la mencionada selecció sexual.

Aquesta qüestió ha desembocat en la darrera reflexió de la xerrada: la intel·ligència en el futur, amb la inevitable transcendència de la intel·ligència artificial i el perill que pot suposar per als animals racionals. Segons Navarro, en efecte, la intel·ligència col·lectiva ha estat “segrestada” per la tecnologia.

Malgrat això, l’investigador de l’ICREA ha tancat la conferència assegurant que l’evolució no és predictible, sinó que és contingent. Nosaltres mateixos tampoc ho som, de predictibles, amb tot allò de bo o de dolent que puguem identificar-hi, si més no pel que fa al futur immediat i a la convivència amb la intel·ligència artificial. Navarro ha tornat a recordar que, en essència, la intel·ligència és multiforme, complexa i diversa, i que, en definitiva, es tracta d’una estratègia reproductiva –present també en la resta del regne animal– que ens recorda que, al final, el sexe és la clau de l’èxit de la intel·ligència evolutiva.