Aquí va començar tot

11.07.2016

Dijous al matí, dues rotllanes de nens seuen a l’entrada del CaixaForum. Mentre ells esmorzen, pel seu costat hi passen una cinquantena de professors que aquest cop no tenen el radar de control posat, sinó que caminen uns metres més enllà i entren dins l’edifici. CaixaEscena els espera.

CaixaEscena 2016 / Cathy Loughran

CaixaEscena 2016 / Cathy Loughran

 

Els educadors se saluden entre ells, somriuen i comencen a agafar lloc per seure. Molts d’ells són repetidors: saben perfectament què és CaixaEscena. Els nous, que només saben que és un programa que promou el teatre als centres educatius i que dóna eines als professors per tal d’apropar correctament aquest art a les seves aules, es troben amb un ambient familiar on hi regna, sobretot, el bon ambient.

Xavier Erra, escenògraf barcelonès, és l’encarregat de moderar les jornades, que aquest any tenen lloc entre el 5 i el 8 de juliol. ¡Buenos días Barcelona!, crida per anunciar l’inici de les activitats del dijous. Les paraules d’Erra serveixen perquè els assistents, que vénen d’arreu d’Espanya, parin les orelles i es posin en marxa.

CaixaEscena és un programa que compta amb tallers per a estudiants i per a professors. La d’aquests dies és la jornada per a educadors, al llarg de la qual dramaturgs, escenògrafs, actors i figurinistes imparteixen tallers.  Avui, el matí es presenta ple de debat. De moment, els professors s’han dividit en grups i cada un d’ells ha de preparar un tema.

Què és més important a l’hora d’ensenyar teatre: el procés o el resultat? I quin és el paper del professor: dirigir o delegar responsabilitats?, són dos dels dilemes que generen més controvèrsia. “El resultat d’una obra no està a les nostres mans, el que està a les nostres mans és el procés”, afirma un dels assistents. D’altres, creuen que el que realment influeix en els estudiants és el resultat i els aplaudiments. Sobre el paper de l’educador, la conclusió general és que hi ha d’haver un punt mig entre l’intervencionisme i el passotisme. Per a gustos, professors.

Alguns conceptes es repeteixen constantment al llarg de la jornada: participació, reconeixement, motivació, implicació, compromís. “La vergonya i la por es treuen donant valor al procés”, apunta un professor. Tot i els diferents punts de vista, la totalitat dels educadors coincideix en un fet: l’activitat teatral té efectes secundaris, com ara l’adquisició de vocabulari, l’estimulació de la lectura, l’aprenentatge de valors i la millora de les relacions personals.

Els participants somriuen constantment, però hi ha un punt en què es posen seriosos. Creuen que necessiten diners, temps i suport institucional per tal de portar el teatre a les escoles. Avui estan aquí per formar-se, però la majoria d’ells no tenen cap base sòlida en teatre i creuen que falten educadors especialitzats. Àngela Segura, tècnica de cultura de la Fundació la Caixa i responsable de CaixaEscena, creu que els professors tenen una “necessitat de coneixement, de recursos i de posar-se en contacte amb el sector artístic”, i això és justament el que els proposa el programa.

Gràcies a edicions anteriors, alguns educadors han dut a terme projectes de qualitat que ara mostren davant de la resta de companys. D’aquestes presentacions, els assistents n’agafen trucs i recomanacions. Per exemple, una professora del col·legi de Nuestra Señora del Pilar de Valladolid explica que va convidar els pares a un assaig, i a traïció va fer-los pujar a l’escenari. El resultat no va ser només que les famílies van gaudir de les activitats relacionades amb el teatre, sinó que arran d’aquella experiència els nens van sentir que els seus pares els entenien i a casa la comunicació va millorar: els estudiants van començar a explicar amb tot detall el que feien a teatre.

Però les tècniques que s’aprenen a CaixaEscena no serveixen només a joves. Ainhoa Maicas, integradora social de la presó de Can Brians, també assisteix a la trobada per tal d’adquirir experiència en aquest àmbit i millorar el taller de teatre que s’ofereix als presos. També dins del territori català, l’Institut Pont del Diable de Tarragona compta amb una ONG que organitza un extraescolar de teatre que, segons una de les professores, té resultats increïbles amb grups de nens que provenen d’una situació complicada.

CaixaEscena 2016.

CaixaEscena 2016.

Els exemples de superació que els professors expliquen que han vist a les seves aules són tants, que tant organitzadors com assistents es mostren emocionats després de les xerrades. El director francès Didier Ruiz és un dels professionals que passen per CaixaEscena. Dins de l’apartat d’experiències europees, Ruiz connecta amb els professors tot explicant els diversos cops en què ell ha fet teatre amb adolescents de zones difícils de París, però també, sense anar gaire lluny, del Raval de Barcelona.

“Nosaltres hem de transmetre passió, és el que he après tot aquest temps”, afirma una de les assistents en aquest espai de retrobament, reflexió, aprenentatge i motivació del professorat. Per no trencar amb el bon rotllo, l’educador del grup de teatre Los Salvadores de Sant Salvador, afirma davant de tots: “Como diría Piqué, con CaixaEscena empezó todo”.

Enllaços d’interès:

Web de CaixaEscena
Blog de Caixaescena