Aquesta Setmana, els traductors recomanen

4.09.2018

Ja tenim aquí una nova edició de La Setmana del Llibre en Català, la 36a, que arriba per promoure la lectura i la venda de llibres en català aprofitant l’embranzida editorial de la rentrée literària. En aquesta tasca de promoció, el paper dels traductors és un dels més valuosos. Avui ens recomanen alguns dels llibres més destacats que han traduït i que s’han publicat enguany.

Anna Casassas | Foto: La Setmana

Anna Casassas | Foto: La Setmana

Adrià Pujol, traductor de L’Eclipsi (La disparition) de Georges Perec, publicat per L’Avenç. Premi Serra d’Or de Traducció.

“Si se sap francès, el millor és llegir La disparition en llengua original. És un llibre estrany, que pot arribar a cansar si hom espera una història planera, una trama intel·ligible i la possibilitat de posar el punt de lectura en qualsevol pàgina. El llibre és traïdor com ell sol, endimoniadament embolicat, farcit de jocs de paraules i escrit amb una trava (contrainte, en francès), que el fa especial i ditiràmbic. També hi ha una traducció esplèndida al castellà (El secuestro), i la meva, al català (L’eclipsi). Jo crec que paga la pena llegir-lo, per motius que no són els habituals: perquè s’emporta el lector a paratges literaris poc transitats, del gust pel gust de la llengua, pel misteri que només les paraules, segons com es posin, poden encomanar. Espero que us faci sentir coses noves, tenint en compte que, a l’últim, tan sols és un llibre”.

Dolors Udina (premiada amb la Creu de Sant Jordi), traductora d’Un esbós del passat (A Sketch of the Past) de Virginia Woolf, publicat per Viena Edicions.

“En aquestes pinzellades sobre el seu passat, Virginia Woolf recorda els anys d’infantesa i de joventut i ens presenta fragments que es converteixen en petites escenes i vívides fantasies. Un devessall de records minuciosos que mostren la llavor de la seva literatura i ajuden el lector a recordar pel seu compte i a reconèixer el present a través del passat. Un llibre testimonial que val la pena llegir a poc a poc per treure-hi tot el suc. El recomano a tothom sense reserves”.

Pau Joan Hernàndez, traductor de Des que els nens diuen mentides (Umeek gezurra esaten dutenetik) d’Uxue Apaolaza, publicat per Godall Edicions.

“Els relats breus d’Uxue Apaolaza —sens dubte una de les veus més personals de la narrativa basca actual— despleguen davant el lector l’univers tèrbol i tètric, i tendre a estones, dels fets inadvertits de cada dia. El desmembrament del jo que duu la droga, el joc d’una invàlida que es converteix en por, el peix arrebossat que amaga el tedi de la llar o els nens que aprenen per primer cop a dir mentides. Un calidoscopi de feminitats diverses en un llibre que no deixarà indiferent ningú”.

Josefina Caball, traductora de Canteu, esperits, canteu (Sing, Unburied, Sing) de Jesmyn Ward, publicat per Edicions del Periscopi.

“Narrada des del punt de vista de tres personatges diferents i amb un llenguatge potent, ric i poètic, l’autora parla del pes d’una família desestructurada en la formació del caràcter d’un nen de tretze anys, i també del racisme que ha marcat la història dels Estats Units i que encara hi és tan present, sobretot als estats del sud. És una novel·la coral en què ressonen les notes de bluesmen del Delta com Robert Johnson, Mississippi John Hurt o Bukka Withe i que convida a asseure’s i a escoltar atentament”.

Marcel Riera, traductor de la Poesia completa (Collected Poems) d’Edward Thomas, publicat per Adesiara.

“Ted Hughes va dir de Thomas que “va ser el pare de tots nosaltres”.
Entre els romàntics i els que després es reconeixeran successors seus
(Auden, Larkin, Heaney), l’obra intensa i breu d’aquest poeta, mort a
la I Guerra Mundial sense escriure cap poema sobre la guerra, brilla
encara com un homenatge esbalaïdor al paisatge del sud d’Anglaterra i
Gal·les”.

Esther Tallada, traductora de Llum d’agost (Light in August) de William Faulkner, publicat per Edicions de 1984.

“Faulkner no cal que ningú us convenci que aniria bé que us el llegíssiu un moment o altre de la vostra vida, perquè, si no, arribarà un dia que en qualsevol conversa de no res us enxamparan sense haver llegit ni piu d’aquest premi Nobel de la literatura i clàssic universal. Aprofiteu per començar amb aquest: intens i complex però ni de bon tros tan críptic i inaccessible com Faulkner té fama de ser. A banda d’un estudi impactant sobre la qüestió racial al sud dels Estats Units cap als anys vint i d’un retrat ben complet de valors i prejudicis, d’obsessions, de fonamentalismes, de violència i d’esperances, hi trobareu una línia argumental fascinant: un narrador que va fent avançar el fil amb estrebades ara endavant, ara endarrere, i que calla de tant en tant per fer-vos sentir els pensaments i la consciència dels personatges (i de vegades fins i tot el seu relat dels fets), de manera que veieu de primera mà els angles morts del relat. I posats a matar angles morts —ara pel que fa a expressivitat—, en aquesta novel·la es veu que Faulkner va tenir la necessitat imperiosa d’encunyar tot de mots compostos i mots maleta que ja devia intuir que serien mel a la boca per als seus traductors, com ha estat el meu cas: gent que trompega, paisatges cendrapebrats, senyores carafustenques i pelferotges, una negrallota, algun boixameuques, garlandes de llums titil·lagostenques… Espero que aquesta lectura creativa, amb llum de setembre, us sigui tan emocionant, impactant i suggeridora com a mi la traducció”.

Jordi Martín Lloret, traductor d’Allò que vaig estimar (What I Loved) de Siri Hustvedt, publicat per Edicions 62.

Allò que vaig estimar és una novel·la rodona, universal. Molts fans de Hustvedt la consideren la seva millor obra. Comença sent el relat d’una fascinació, la de l’historiador de l’art Leo Hertzberg per l’artista Bill Wechsler, i s’acaba convertint en un thriller psicològic d’acceleració imparable. L’autora també hi explora el procés creatiu, el dol, els trastorns mentals i els engranatges inexplicables que ens lliguen a altres persones. I per damunt de la història hi plana una pregunta terrible: existeix la maldat innata? Ambientada al SoHo novaiorquès, Allò que vaig estimar reserva als lectors moments intensos de gran literatura”.

Xavier Montoliu, traductor de Res (Nimic) de Mircea Cărtărescu, publicat per Lleonard Muntaner.

“Del llibre Res, Mircea Cărtărescu sempre en llegeix el poema ‘Oh Natalie’. Així ja ho va fer al Palau de la Música l’any 2014 quan va venir per primer cop a Barcelona. Com la resta de poemes d’aquest volum, són fruit de la vida quotidiana escrita sota el signe de la màxima autenticitat, entre el 1988 i el 1992, però que culminen, com ell mateix, diu, l’essència de la seva obra. Cărtărescu és el príncep de les lletres romaneses. Amb la segona edició d’aquest volum publicat ara en paral·lel amb la segona edició dels relats Per què ens estimem les donespodem viatjar al seu món sempre tan bucarestí”.

Albert Vitó, traductor juntament amb Anna Puente d’Els homes (Die herren) d’Angelika Schrobsdorff, publicat per La Campana.  

Els homes és un testimoni de la postguerra alemanya des del punt de vista singular d’una dona especial: exiliada per ser mig jueva, implacable amb els homes i vividora de mena. Tot i el caràcter autobiogràfic de l’obra, l’autora exposa les seves febleses sense miraments i ho fa utilitzant un estil franc, directe i sense artificis que transmet el seu caràcter i en facilita la lectura. L’al·licient afegit és el fet d’haver treballat sobre el text íntegre, que inclou els dos capítols finals, censurats en la primera edició”.

Anna Casassas, traductora de Proleterka (Proleterka) de Fleur Jaeggy, publicat per Editorial Les Hores.

Proleterka és com un destil·lat fort, que ens serveixen fred però que crema quan baixa per la gola: per inquietant, per concentrat, per la duresa de l’adolescent que amb poques paraules reviu els records d’unes relacions familiars reduïdes al mínim però viscudes amb una intensitat que quasi fa mal. El llibre és curt, ple d’el·lipsis, però l’efecte del retrat és total”.

Oriol Ampuero, traductor de Viatges per Irlanda (Travels in Wicklow, West Kerry and Connemara) de J. M. Synge, publicat per Edicions de 1984.

“Per què val la pena llegir Viatges per Irlanda? Perquè ens recorda què vol dur viure en un país europeu on hi ha una nissaga d’homes i dones errants que canten balades pels camins; on el paisatge fa embogir els habitants; on les colles de pagesos i pageses flirtegen amb desvergonyiment feroç; on el poble menut no llegeix però narra de meravella; on un circ de poble és gairebé arrasat per una turba de pescadores i mariners borratxos; on tot és míser i tràgic, i alhora ple de vida”.

Marta Pera Cucurell, traductora de Cançó de la plana, Capvespre i Benedicció (Plainsong, Eventide, Benediction) de Kent Haruf, publicats per Edicions del Periscopi.

“Haruf domina la capacitat minuciosa de captar el moment. La reproducció meticulosa dels petits gestos, les mirades, els detalls sonors, visuals, tàctils i olfactius creen una atmosfera on batega la vida, i alhora la soledat. Aquí la senzillesa no té res a veure amb la superficialitat ni amb un minimalisme simplificador on les emocions s’aplanen o s’esquiven. A la trilogia de Haruf les emocions hi són amb tota la seva força, però contingudes. Amb tot aquest esforç de sobrietat i contenció l’escriptor ens vol fers sentir que la història no ens l’explica ell  ni cap narrador, sinó els mateixos personatges, que viuen arran de terra. Sota un cel lluminós, immens”.

Xavier Pàmies, traductor d’El Número U (Number One) de John Dos Passos, publicat per Adesiara.

“La novel·la de John Dos Passos Number One, del 1943, és la segona de la trilogia District of Columbia, posterior a la trilogia més coneguda U.S.A. Basada en la trajectòria del polític de Louisiana Huey P. Long, és un retrat de l’ascens meteòric d’en Chuck Crawford, un polític de segona fila d’un estat rural i petrolífer del centre dels Estats Units, i de les interioritats tèrboles del finançament de les seves campanyes. El relat és fet en tercera persona per un narrador omniscient, però sovint a través dels ulls d’en Tyler Spotswood, el seu principal assessor i home de confiança. A banda de la trama argumental, les descripcions dels Estats Units de la dècada del 1930 conformen un fresc molt viu de la societat rural, l’ambient polític i la situació econòmica de l’època”.

Descarega’t la revista Núvol de La Setmana amb el programa d’activitats aquí.