Aquest llibre no hauria d’estar a la biblioteca!

27.05.2016

En el marc de La setmana de la cultura prohibida, aquest dijous 26 de maig s’ha dut a terme una jornada al Born CCM sota el títol Nihil Obstat, on s’ha exposat i debatut el tema de la censura en les biblioteques. Valerie Nye, directora de la biblioteca de l’Institute of American Indian Arts, de Santa Fe, Nou Mèxic, ha impartit un taller molt instructiu adreçat a les bibliotecàries i estudiants de biblioteconomia assistents.

book-436507_1920

 

Nye ha defensat que les biblioteques haurien de quedar lliures de pressions polítiques i de tot tipus de censura. Ha iniciat la seva ponència exposant la lluita per la defensa de la llibertat intel·lectual de les biblioteques nord-americanes. En els anys 30, les biblioteques, on només hi treballaven dones, eren, sobretot, llars de la literatura i de la ficció seriosa; no pas de la cultura popular, sinó de la cultura que havia de complaure els gustos de la mentalitat masculina imperant. A partir del 1939, quan va tenir lloc la prohibició d’El raïm de la ira de John Steinbeck, l’Associació Americana de Biblioteques (ALA) va establir un Comitè de Llibertat Intel·lectual per detectar i protegir de la censura. Nye recordava la feina d’una bibliotecària que va escriure una carta on “es lamentava, com a bibliotecària i lectora intel·ligent, de la censura”.

La prohibició de llibres és una futilesa, perquè les idees no moren amb la destrucció dels llibres. Però, les idees canvien perquè les circumstàncies ens fan canviar. Així, en una enquesta després dels atemptats de l’11-S, es detectava l’increment de l’opinió que la Primera Esmena de la Constitució dels Estats Units dóna massa llibertats als individus. Com sabeu, la Primera Esmena és una de Declaració de Drets que prohibeix l’aprovació de cap llei que estableixi una religió o que impedeixi, minvi o infringeixi les llibertats de culte, d’expressió, de premsa, de reunió o el dret de petició (és a dir, el dret a presentar una queixa, o a buscar l’ajuda d’un govern).

En aquest punt, Nye ha presentat el seu llibre, editat amb Kathy Vaixell, titulat: True Stories of Censorship Battles in America’s Libraries, on es recullen desenes d’històries de primera línia de combat a la censura en les biblioteques del seu país. Nye ha resumit la informació detallada del llibre sobre accions de bibliotecaris en la seva tasca per protegir les seves comunitats, per defensar la Primera Esmena, una feina “que pot ser estressant i difícil -encara que en última instància gratificant”.  En el llibre es defensa la llibertat intel·lectual com un valor fonamental de la biblioteconomia. Però lluitar per mantenir en els prestatges els materials controvertits pot acabar convertint-se en una batalla en solitari. I no totes les controvèrsies de censura impliquen l’objecció pública a un llibre de la col·lecció, perquè les biblioteques són també espais per a exhibicions d’art i per a reunions i, de vegades, el personal de la biblioteca pot estar temptat a censurar una obra de manera preventiva. Nye té previst realitzar un altre estudi similar, però d’abast internacional. Per aquest motiu, ha aprofitat l’ocasió per convidar les bibliotecàries catalanes a compartir les nostres anècdotes, els reptes que hem hagut de superar per defensar la democràcia cultural i els drets intel·lectuals.

Evitar l’autocensura

De manera clara i engrescadora, Nye ha prosseguit oferint els seus consells a les bibliotecàries, per tal d’aconseguir resistir a algunes circumstàncies difícils. Un dels primers flotadors és evitar l’autocensura. Les bibliotecàries hem d’ésser conscients a l’hora de comprar llibres, perquè la nostra opinió personal no posi en perill el contingut de la col·lecció de la biblioteca. A vegades, incloure un títol concret en una biblioteca és una acció molt valenta. Per disposar de bones polítiques de desenvolupament de les col·leccions s’ha de conèixer la comunitat a la qual serveix la biblioteca i dotar-la dels llibres que necessita. Les col·leccions han de ser riques i variades. Han de respectar els Library bill of rights, ésser aprovades i revisades per l’equip de govern adscrit i fer-les públiques. Nye ha llançat al públic preguntes suggerents com: Quins llibres col·lecciona la biblioteca? Quins no hi seran mai? La col·lecció és esbiaixada? O té en compte els valors de la comunitat? Els bibliotecaris estem formats per triar bé i per preservar la col·lecció? També ha posat alguns exemples de documents de desenvolupament de la política de la col·lecció i ha valorat positivament el de les biblioteques de Barcelona, que es consultable pel web.

Un moment del taller impartit per Valerie Nye al Born CCM

Un moment del taller impartit per Valerie Nye al Born CCM

Demanar perdó i escoltar

Nye ha aprofundit en el procediment per a atendre les queixes dels ciutadans sobre què hi ha d’haver o no a la biblioteca. Els seus dos consells bàsics són: demanar perdó i escoltar. És sorprenent la força d’aquests consells. Ens podem imaginar la situació: “Perdoneu, no us volíem ofendre amb l’existència o la falta d’aquest document, ho estudiarem”. Sovint no perdonem als altres allò que no ens perdonem a nosaltres mateixos, i cal admetre els errors i aprendre’n. I cal que hi hagi el compromís d’estudiar el cas, i que es pregunti al lector: Quina implicació teniu amb aquest tema? L’heu examinat completament? Què li resulta ofensiu? Quina seria la seva recomanació en aquest cas? Si la resposta és escrita facilitarà la comprensió del cas. Nye ha citat el llibre The New Inquisition: Understanding and Managing Intellectual Freedom Challenges de James La Rue, on s’analitza com es pot arribar a ésser un defensor efectiu de la llibertat intel·lectual i la privacitat dels usuaris mentre es manté una relació positiva amb els diversos elements de la comunitat.

Després de les disculpes i l’escolta activa, cal replantejar el problema, oferir serveis o solucions comunes i fer el seguiment adequat informant per escrit o per telèfon. Per la revisió del document és necessari que el bibliotecari compti amb el suport d’altres professionals: la direcció del centre i altres estaments superiors. Finalment cal informar de la decisió final a l’usuari. Als Estats Units el lector pot reclamar un cop i un altre, seguint la jerarquia judicial, fins a resoldre el problema i que es torni o no el llibre a la prestageria. És evident que totes les queixes han d’ésser ateses i respostes, i que és fonamental establir diàleg amb el lector, perquè sovint el que més necessita és parlar, explicar-se, donar la seva opinió. Amb el diàleg efectiu es podria combatre un altre problema major: la censura silenciosa. És la que exerceix algú que malmet o furta el material que vol eliminar de la biblioteca. Donat que és millor preveure que haver de curar, Nye recomana establir relacions equilibrades amb les associacions i les entitats locals.

Valerie Nye a El Born CCM

Valerie Nye a El Born CCM

 

Per cloure la ponència Nye ha mostrat obres d’art sobre la censura i ens ha convidat a recordar quin és el llibre que ens ha canviat la vida, perquè tots en tenim un i representa un mirall del que som. Però no acabava aquí la jornada, encara hi havia més i també molt formatiu. Nye creu que la defensa de la llibertat d’expressió es pot ensenyar, i ella ho ha fet liderant un taller amb casos pràctics. Les bibliotecàries hem estat treballant en petits grups, debatent casos que es poden donar qualsevol dia, com per exemple: una novel·la amb escenes de sexe explícit; un documental on hi apareix una usuària que explica que la van enganyar per participar-hi i que és tendenciós; un grup de culte religiós que vol usar la sala de reunions de la biblioteca; un grup d’artistes que volen exposar les seves obres d’art i hi ha un quadre amb un gos assassinat i un altre amb una Verge Maria en biquini…

Després hem compartit les propostes de solució, fet que ha permès aprofundir més encara en alguns temes de la censura i evidenciar l’eficàcia del mètode de resposta als lectors de Nye, com també que cal establir uns marcs que ajudin a les bibliotecàries. Els casos ficticis han donat peu a parlar de casos reals, com els relacionats amb els llibres de pseudociència, sobre suïcidi o visions de la salut com les vacunes, com també sobre l’abús de qui se serveix de la biblioteca per a vendre els seus productes. Nye exposava altres casos del seu país que ens han de servir de model, com els de les sectes o els límits de la violència. Les respostes estaven totes centrades en el respecte, el diàleg i la col·laboració amb altres entitats.

En conclusió, la solució a les queixes per censura la dóna la pròpia col·lecció, perquè si és prou diversa, precisa, busca l’excel·lència i atén a les necessitats de la comunitat, permetrà que el lector triï lliurement. I en democràcia tothom té el dret de triar què està bé o malament. Entre tots hem de protegir el dret dels ciutadans (tant d’adults com d’infants) a accedir a les biblioteques, tenint en compte que la ficció és potser la forma més potent de donar llibertat.