Aproximacions als setges contemporanis

23.09.2014

Del setge de Barcelona de l’any 1714 a la contemporaneïtat. Quina idea de setge tenim avui? Un terme que prové del llatí i que té dos significats molt diferents: el que tots coneixem, és a dir, “l’acte de cercar o assetjar un espai concret”; i l’altre, “seure davant”. Maria Gràcia Larrégola visita ‘Sota el setge’ al CCCB.

L’exposició ‘Sota Setge’ del CCCB investiga els setges contemporanis.

La proposta Sota Setge, que planteja el CCCB en el marc de la commemoració del Tricentenari 1714, conté dues instal·lacions dels artistes Mariam Ghani i Omer Fast. Els dos projectes audiovisuals dialoguen entre ells, són complementaris.

El punt de partida de la peça “A brief history of collapses”, de Mariam Ghani és la dOCUMENTA de Kassel, ja que la instal·lació es va crear per a l’ocasió. Aquesta jove cineasta d’origen afganès proposa al públic un repte temporal, una doble projecció que aborda en paral·lel la història del palau Dar ul-Aman de Kabul (Afganistan) i del museu Fridericianum, seu central de la dOCUMENTA des de 1955. El palau de Kabul avui està en ruïnes, però quan es va construir el 1929 era part del projecte d’un rei reformista que pretenia construir un nou model de ciutat. Un nou ordre on els principis del neoclassicisme alemany imperaven.

Després del bombardeig aliat de Kassel el 1943, el Fridericianum va quedar reduït a una pila de runa, però es va restaurar per tornar-lo al propòsit inicial per al qual va ser construït a finals del segle XVIII. Que tornés a ser el primer museu públic d’Europa. I és que aquest edifici ha servit des del 1955 com a seu central de l’exposició de la dOCUMENTA, una iniciativa que va sorgir, en la seva primera edició, de la idea d’abordar a través de l’art el trauma pel dolor infligit per Alemanya durant la guerra i com a intent de reconnectar el país amb l’àmbit cultural internacional.

Aquesta breu història de les ruïnes dels dos edificis comparteix tots els elements constructius i decoratius, ja que cadascun representa un moment específic en què l’impuls cap a una societat més oberta pretén cristal·litzar en l’arquitectura. Els dos espais han patit el setge en primera persona i el públic ha de revisitar aquesta situació bèl·lica tot seguint la càmera. És, en definitiva, una reflexió en simetria d’una societat oberta i d’una altra de tancada.

D’altra banda l’obra Five thousand feet is the best” de l’artista Omer Fast ofereix un contrapunt visual i conceptual aterridor. Escenaris ambigus que narren les dues trobades amb un operador de drones Predator enregistrades en un hotel de Las Vegas el setembre de 2010. Davant la càmera, l’operador parla dels aspectes tècnics del funcionament d’aquests avions sense pilot, però fora de càmera i confidencialment comenta els incidents recurrents en què l’avió va disparar, tant contra milicians com contra civils. Els problemes psicològics que pateix afloren en aquest curt totalment.

Un seguit de converses acompanyen i amplien el sentit d’aquesta instal·lació audiovisual, obrint debats cap a diferents temàtiques del setge més contemporani: des de l’art com a instrument de combat en una situació de setge, fins als setges a distància que protagonitzen avui mateix els drones o el setge informatiu que es pateix actualment a Síria. Les converses, que tindran lloc al mateix CCCB els propers 25 de setembre i 2 i 3 d’octubre, comptaran amb la presència d’Ahron Bregman, Chris Woods, Tonje Hessen Schei, Jordi Pérez Colomé, Marc Marginedas, Leila Nachawati i Lali Sandiumenge.