Antoni Martí Monterde i Salvador Company, premis Octubre

27.10.2018

Aquest dissabte s’han concedit a València els premis Octubre que concedeix l’Editorial 3 i 4. Antoni Martí Monterde, Carles Mulet, Salvador Company, Neus Nadal i Queralt Riera són els guanyadors d’enguany en la categoria d’assaig, poesia, narrativa i teatre.

D’esquerra a dreta, Antoni Martí Monterde, Salvador Company, Queralt Riera, Neus Nadal i Carles Mulet. Foto © PRATS i CAMPS

 

Salvador Company, col·laborador de Núvol, ha guanyat el Premi Andròmina de Narrativa amb Fons de formes. L’autor de Benborser, que fins ara havia publicat la seva obra fora del País Valencià publicarà per primera vegada una obra en una editorial valenciana. I no és casual que ho publiqui a 3 i 4, sinó més aviat de justícia poètica perquè, segons l’autor, Fons de formes neix de la pretensió de donar veu i vida imaginàries a uns personatges anònims que van coprotagonitzar uns fets reals lamentables en una societat determinada: l’atac feixista el 2006 a la llibreria 3 i 4. Mitjançant relats breus sobre aquests fets i aquests personatges, i amb una explicació narratològica de cadascun d’ells, entre el Queneau dels Exercices d’estil o el Joan-Lluís Lluís de Xocolota desfeta i l’alfaBet de Josep Palàcios, Fons de formes pretén evidenciar que les formes narratives no són un caprici o un passatemps sinó una qüestió de moral, ideològico-política.

“Deia George Orwell al seu Homenatge a Catalunya que, en una guerra, la primera víctima és la veritat”, explica Company. “En aquest llibre voldria fer palès que aquesta veritat és, en realitat, la manera de contar-la; i de fer-ho amb l’honestedat i la humilitat de qui l’escriu en minúscula perquè la sap sempre parcial i se’n sent intel·lectualment responsable”.

Segons Company,  “aquest nou llibre vol ser un fons de formes narratives (igual que es parla del fons d’armari d’una famosa elegant o dels fons d’una biblioteca), disponibles per a qui vulga descobrir-les o revisitar-les, com, seguint el calembour que el títol permet, una ullada a la deformitat dels principis, les creences o el que siga que hi ha davall d’uns fets com els que explico”.

El juratque ha atorgat el Premi Andròmina de Narrativa estava compost per Borja Bagunyà, Anna Moner, Esteve Plantada, Marina Porras i Joan Todó. L’obra guanyadora, “Fons de formes” de Salvador Company, ha estat escollida entre un total de 94 originals presentats. Els membres del jurat han valorat “l’aposta experimental i la precisió en la contrucció dels textos. També en destaca la reflexió sobre com la manera de narrar és un acte polític”.

L’escriptor Antoni Martí Monterde, també col·laborador de Núvol, ha guanyat el Premi Joan Fuster d’Assaig amb Les ciutats de lluny de Josep Pla, que s’ha lliurat aquest vespre a València durant la Nit dels Octubre. L’autor hi fa una reflexió sobre el viatge, el paisatge i la ciutat a través de l’obra de Josep Pla. Martí Monterde obre el llibre amb una introducció sobre la teoria del viatge en Josep Pla i continua amb un tríptic dedicat a tres ciutats que l’escriptor empordanès va visitar: Paris l’any 1920, Madrid l’any 1921 i Nova York el 1954.

“El propòsit d’aquest assaig és rellegir l’obra de Josep Pla, parant especial atenció a la seva escriptura de viatge”, diu Martí Monterde. “Com a viatger, Pla va exercir de corresponsal en diverses ciutats europees, o ha escrit reportatges d’encàrrec que després han anat a format part dels volums de la immensa autobiografia que són els 46 volums de la seva Obra Completa”. Martí Monterde recorda que “Pla és un gran paisatgista; precisament per això he triat tres ciutats en què l’escriptor empordanès mostra per la ciutat una actitud semblant a la que mostra respecte al paisatge. París, Madrid i Nova York. A les dues primeres hi va anar com a corresponsal, a la tercera, per fer un fugaç reportatge. El resultat són tres llibres molt diferents entre si, però imprescindibles per a comprendre la solitud de l’escriptura en Josep Pla”. Segons Martí Monterde, “aquests llibres mostren la seva capacitat per rescatar de l’oblit un moment de l’ànima de tres grans ciutats. De tot plegat, es desprèn una poètica de l’escriptura de viatge”.

Martí Monterde és professor de Teoria Literària i Literatura Comparada de la UB i director del Màster Barcelona Europa. I membre del Grup de Recerca de Literatura Comparada en l’Espai Intel·lectual Europeu. Un grup que té com a principal àmbit d’investigació la idea d’Europa com a qüestió intel·lectual i literària. Martí Monterde va debutar amb L’erosió (Edicions 62), un llibre a cavall entre l’assaig i l’autobiografia que ja resseguia la relació entre la literatura i la ciutat en el marc de Buenos Aires.

El jurat que ha atorgat el Premi Joan Fuster d’Assaig estava format per Marina Garcés, Txema Montero, Javier Pérez Royo i Josep Ramoneda. L’obra guanyadora, “Les ciutats de lluny de Josep Pla” d’Antoni Martí Monterde, ha estat escollida entre un total de 22 originals presentats. Els membres del jurat han valorat “l’excel·lent retrat que s’ofereix del paisatgista Pla, que combina una escriptura de poètica de viatge amb una sociologia sobre la ciutat”.

El jurat que ha atorgat el Premi Vicent Andrés Estellés de Poesia estava integrat per Vicenç Altaió, Anna Ballbona, Isabel Garcia Canet, Jordi Marrugat i Ricard Mirabete. L’obra guanyadora, Naixement d’Islàndia de Carles Mulet, ha estat escollida entre un total de 111 originals presentats. Els membres del jurat han valorat que “és un cant a la pàgina en blanc, a l’illa d’Islàndia com a símbol del naixement del cosmos i del llenguatge i, al mateix temps, de la seva destrucció com avui s’esdevé”.

Finalment, el jurat que ha atorgat el Premi Pere Capellà de Teatre el formaven per Abel Guarinos, Joan Guasp, Carme Planells i Aina Tur. Un jurat que ha decidit concedir-lo ex-aequo a dues obres: “Salvatges” de Neus Nadal i “L’amor (No és per mi va dir Medea)” de Queralt Riera, que han estat escollides entre un total de 78 originals presentats. Els jurats han valorat de “Salvatges” que “l’autora genera un correlat entre la natura i l’ànima de les seves protagonistes amb una gran força dramatúrgica”. Mentrestant, sobre “L’amor (No és per mi, va dir Medea)” n’han destacat “la profunditat literària, la força poètica i la capacitat de suggerir la tragèdia vital de la seva protagonista”.