Antoni Llorens, el productor amb olfacte

30.08.2017

La Filmoteca de Catalunya recordarà la figura del productor, distribuïdor i exhibidor català Antoni Llorens a través del cicle “In memoriam: Antoni Llorens”. Entre el dimarts 5 i el divendres 29 de setembre, es projectaran quatre de les seves produccions més destacades: Cinema Paradiso, The Cider House Rules, La rosa porpra del Caire i Mujeres al borde de un ataque de nervios. La primera d’aquestes projeccions anirà seguida d’una taula rodona amb Consol Belbel, Jaume Figueras i Pepe Nieves.

Antoni Llorens va ser distribuïdor de Cinema Paradiso

Com la majoria de vocacions, la d’Antoni Llorens (Cambrils, 1940 – Reus, 2017) va aparèixer ben aviat: es va enamorar del món del cinema amb només sis anys, quan va veure El signe de la creu, de Cecil B. De Mille. Des de llavors, no se’n va poder desprendre. Va treballar en diverses productores fins que finalment va fundar la cadena Lauren Films, una de les principals empreses audiovisuals de l’Espanya dels 90.

A banda de la passió pel cinema i l’empenta emprenedora, el millor do de Llorens era la intuïció, un olfacte únic per detectar quines pel·lícules independents podien arribar a ser taquilleres. Aquesta habilitat va dur-lo a produir clàssics com Mujeres al borde de un ataque de nervios o La ley del deseo i a aconseguir l’exclusiva de la distribució de títols com Terminator o les pel·lícules de Woody Allen.

Impulsor indiscutible del cinema català

“Tot i que tenia una visió estatal i internacional del cinema, sempre va reivindicar la seva catalanitat i va col·laborar amb les produccions locals. De fet, el seu petit imperi es trobava gairebé sempre a Catalunya”, explica Esteve Riambau, director de la Filmoteca. Com a president de l’Associació de Distribuïdors Cinematogràfics de Catalunya, Llorens va fer grans aportacions al cinema català i espanyol. De fet, va ajudar a difondre els films d’Antonio Chavarrías, Bigas Luna, Gonzalo Herralde, Ferran Llagostera, Eduardo Campoy, Marc Recha, Ignasi P. Ferrer, Francesc Bellmunt o Ventura Pons i va estar al darrere de títols com Morir (o no), Amic/amat, El perquè de tot plegat o Balseros, el famós documental nominat als Oscars.

Les contribucions al cinema local no eren perquè sí. Llorens tenia clar que no volia deixar la cultura audiovisual en mans nord-americanes. Segons Riambau, malgrat que tenia molts contactes a Estats Units i va obtenir grans èxits amb la distribució i producció de pel·lícules americanes, ell vetllava per “reservar part del negoci a la producció pròpia i local”.

No es pot obviar, però, que va ser el distribuïdor de Woody Allen a Espanya. De fet, va distribuir totes les pel·lícules del director nord-americà produïdes per Orion (La rosa porpra del Caire, Hanna i les seves germanes, Poderosa Afrodita…). Destaca també la producció d’altres títols nord-americans com Pulp Fiction o Jackie Brown.

La rosa porpra del Caire

“Més que un cinema comercial, ell buscava un cinema popular que alhora fos de qualitat, fins i tot d’autor. Amb cineastes com Woody Allen o Tarantino, va saber trobar aquest segell propi que combinava ambdues coses”, assenyala Riambau. A Llorens li agradaven els èxits amb cara i ulls i per això la seva distribuïdora va elevar moltes pel·lícules independents a les primeres posicions de la taquilla.

Els noranta van ser els anys daurats del productor català. La Lauren tenia un centenar de sales en tot l’estat i el 1997 se li va concedir el Premi Nacional de Cinema per difondre les produccions catalanes i doblades en català. A partir del 2000, la cadena va perdre pistonada fins que el 2013 va tancar el cinema Lauren de Gràcia. L’IVA cultural del 21%, segons va declarar en diverses ocasions, va ser decisiu pel tancament de les sales Lauren a diverses ciutats catalanes.

Cinema Paradiso, la nineta dels seus ulls

Potser perquè ell també va ser el nen que mirava amb ulls embadalits la pantalla d’un cinema local, Llorens tenia especial debilitat per aquesta pel·lícula. “Hem triat Cinema Paradiso com a eix vertebrador de la taula rodona del cicle perquè era la seva pel·lícula preferida i, a més, en va ser distribuïdor”, explica Riambau.

La projecció de les pel·lícules que conformen el cicle no és casual. El director de la Filmoteca assegura que s’han triat quatre pel·lícules que esdevenen representatives de la seva trajectòria professional. A banda de Cinema Paradiso, Mujeres al borde de un ataque de nervios va ser el llançament nacional d’Almodóvar (amb qui va col·laborar molt), The Cider House Rules és un bon exemple d’aquest cinema popular i de qualitat que predicava Llorens i l’elecció de La rosa porpra del Caire es justifica tenint en compte que Woody Allen no podia faltar en un cicle dedicat a la seva figura.

Els integrants de la taula rodona tampoc no estan seleccionats a l’atzar; són persones que el coneixien prou bé. Els periodistes Jaume Figueras i Pepe Nieves el van seguir molt de prop, mentre que Consol Belbel va arribar a tractar-lo en les distàncies curtes, ja que van treballar junts en la mateixa distribuïdora. Qui també tenia una molt bona relació amb Llorens és el mateix Esteve Riambau: “Per sobre de la seva activitat professional, vull destacar la persona. Ell era un personatge singular, amb una vehemència extraordinària; d’aquells qui combinaven les esbroncades monumentals amb les grans abraçades. Fer-li un homenatge em semblava de justícia”.

Facis el que facis, estima-ho com estimaves la cabina del Paradiso quan eres un nen, aconsella Alfredo a Totò a la mítica cinta de Tornatore. Llorens, de tant estimar el cinema, el va convertir en la seva manera de viure.