Antoni Bassas. Bon dia, són les vuit!

7.01.2018

Quan l’Antoni Bassas ens despertava cada matí sempre deia: “Bon dia, són les vuit!”. Aquell mantra radiofònic que molts tenim al fons de la memòria s’ha convertit en el títol d’un volum de memòries amb què Bassas ha guanyat la cinquantena edició del Premi Josep Pla. Alejandro Palomas ha guanyat el premi Nadal de novel·la amb ‘Un amor’.

Antoni Bassas amb Glòria Gasch | Foto de Carles Domènec

Durant catorze anys, Antoni Bassas va dirigir El matí de Catalunya Ràdio, en una època en què la ràdio pública encara era líder en la franja matinal. Bassas va tancar aquella etapa l’any 2008 per convertir-se en el corresponsal de TV3 a Washington. D’aquells anys a Catalunya Ràdio conservem moments memorables, com ara les converses telefòniques que mantenia amb el filòsof Raimon Panikkar, que després va recollir en un llibre titulat El matí amb Raimon Panikkar (Edicions Proa).

En rebre el premi, Antoni Bassas ha explicat que durant molts anys s’havia resistit a escriure un llibre sobre aquella etapa, que va tenir un final abrupte. De la seva sortida de Catalunya Ràdio se’n va parlar una mica i Bassas va rebre propostes per escriure sobre aquells anys. Prudent com és, Bassas va pensar que si en parlava en calent podia semblar que ventilava greuges amb ressentiment. Va preferir girar full i marxar a Amèrica. En tornar a Catalunya li passava sovint que la gent l’aturava pel carrer i li deia espontàniament que tenia molt bon record del programa, que va comptar amb col·laboradors de gran nivell, com Emili Teixidor, Raimon Panikkar, Carles Capdevila, i els tres tenors, Francesc Sanuy, Lluís Foix i Pere Portabella.

“En abordar el llibre, em vaig adonar que escrivia la història recent del país. Hi trobareu apunts de dietari, records de converses inèdites. Bon dia, són les vuit! és la història col·lectiva d’un país que va anar trobant les seva veu progressivament”. En tancar el seu discurs, Bassas ha tingut un record per a Oriol Junqueras, Joaquim Forns, Jordi Cuixart i Jordi Sánchez. Aquest homenatge final ha anat acompanyat d’aplaudiments a la sala, tot i que ha caigut com un gerro d’aigua freda en algunes taules.

El premi Josep Pla torna a recaure en una obra de no-ficció d’un periodista mediàtic, després que fa dos anys el guanyés Lluís Foix amb Aquella porta giratòria, un volum de memòries dels anys en què va treballar a la redacció de La Vanguardia.

 

Un bon any per als planians

L’any 2017 ha estat un any planià. Destino ha recuperat nous materials inèdits de Josep Pla amb el volum Fer-se totes les il·lusions possibles i altres notes disperses, que recull escrits de les dècades de 1950 i 1960 que fins ara no havien vist la llum. Hi trobem el Pla observador agut de les malalties del país. Emili Rosales, editor de Destino, explicava que ja se n’han venut 5.000 exemplars i que s’acaba de llançar al mercat la quarta edició.