AntiHOMEnatge PARAPArèmic a CARLES HAC MOR, lleiDADÀ universal

5.06.2016

Dissabte 22 d’octubre el Festival Nacional de Poesia de Sant Cugat acull De Rerum Hac Mor, un Antihomenatge paraparèmic a la negHACtivitat vitalista de Carles Hac Mor. Amb Ester Xargay com a conductora, l’acte comptarà amb veus com Bikiel, Marta Darder, Ferran Garcia, Biel Barnils i Antoni Clapés, entre d’altres. Es presentarà el llibre pòstum de Carles Hac Mor, No ben bé, i es projectaran fragments d’una entrevista a l’autor.  Albert Ventura ens fa la crònica de l’homenatge a Carles Hac Mor que es va celebrar el 8 de maig al Verger del Museu Marès, en el marc del Barcelona Poesia.

Carles Hac Mor

Carles Hac Mor

Al Verger del Museu Marès, el 8 de maig de 2015 (de 19.15 a 22.30 h), té lloc l’AntiHOMEnatge PARAPArèmic a CARLES HAC MOR, lleiDADÀ universal (Lleida, 1940 – Sant Feliu de Guíxols, 2016). Però sota d’un nom, tres escenaris: un de central, dos de laterals; un espai escènic que creixia segons les intervencions anaven tenint lloc; les dues coordinadores, Ester Xargay i Paulalba, a l’escenari central i en un de lateral, mentre Clara Garí era al darrer. L’acte s’inaugurava —o més ben dit, s’agraïa la inestimable presència del públic— amb la intervenció de la poetessa Xargay, que dóna pas a Laura Borràs, directora de la Institució de les Lletres Catalanes.

La coordinació de l’esdeveniment, a mans de les poetes esmentades, Paulalba i Ester Xargay, va servir de nucli de difusió d’una revista de gran format —una autèntica peça avantguardista a dues tintes: el roig, el negre (i el blanc del paper)— que va recollir art en forma de versos, dibuixos, pintura, fotografia, etc., i que la signen una cinquantena llarga de persones (qui sap si més) i que és viable gràcies al fet que els participants del recital no van ser remunerats i es va dedicar aquesta assignació pressupostària a l’edició d’aquest diari. Parlant en plata, no van veure ni un duro, com darrerament passa molt malauradament a bona part del sector cultural. Però aquí, sortosament, va ser tota una declaració d’intencions en honor i memòria a l’homenatjat, que va congregar una gran assistència en record a Hac Mor —qui, sortosament i justament, ha resultat vencedor del XVI Premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana 2016. Coses de la vida.

Essencialment, dadà, absurd, art que es gaudeix sense més, ni pretensió de buscar la comprensió, i un reguitzell de noms que van posar veu a síl·labes amb semàntica hacmoriana permanent: Jordi Aligué, Gerard Altaió, Nora Ancarola, Andrí Antonovsky, Elisabet Augé, Eugènia Balcells, Bandabòlit, Llorenç Barber, Víctor Bonetarbolí, Lluís Calvo, Joan Casellas, David Castillo, Antoni Clapés, Mònica de Dalmau, Bartomeu Ferrando, Xavier Garcia, Catalina Girona, Manel Guerrero, Miquel Àngel Marín, Jordi Marrugat, Núria Martínez-Vernis, Ona Mestres, Dolors Miquel, Ricard Mirabete, Carles Morell, Montserrat Palacios, David Picó, Pere Sousa, Patricio Vélez i David Ymbernon, entre molts d’altres —potser me’n deixo, potser en sobren: disculpeu.

Jordi Marrugat, crític i docte filòleg, va afirmar que ell tenia una altra manera de fer, és a dir, que ni recitaria ni declamaria, i per això va llegir un fragment —podeu llegir-lo aquí, i al document corresponent, pàg. 94— on parlava de decisions incomprensibles des dels estaments oficials (i oficialistes), que preferien no reconèixer la trajectòria d’Hac, que havia fet una aportació rellevant a la poesia de llengua catalana.

Com que el caos tendeix a l’entropia, podem afirmar que tot l’homenatge va ser completament aliè al feixisme, amb música, versos, traques i la Bandabòlit com a no-moderadora de l’acte, sinó com a controladora i servent fidel de Cronos —les intervencions no podien superar un minut i, si esqueia, la banda de vents s’ocupava d’estroncar qui fos que fos a l’escenari. Coses de la vida. I coses hacsambleàriament agraïdes des del cor de Xargay.

Val a dir, però, que l’Hacsemblea perdura, perquè Hac Mor no s’esgota amb un acte: hi ha previstos més dies, més versos, més paraules i més llibres d’ell i per a ell. Un luxe, o una necessitat, però sigui com sigui, un fet. Imprescindible i oficial.