Anne Murray. La mirada d’una artista nòmada

Dona viatgera, Anne Murray és una artista nord-americana i irlandesa que ha viscut des de petita el saber que venim “d’un altre lloc”, a partir de la figura de l’avi matern, irlandès emigrant als Estats Units. Aquesta doble identitat li ha permès de veure el món com un lloc que li pertany, un lloc possible on viure. Anne Murray va créixer a Pennsylvania i va començar a viatjar de ben jove. Ha viscut tres anys a Madrid, sis a París, cinc a Nova York i tres a Shanghai, última parada d’una vida itinerant que, com artista, no pot fer més que enriquir-la i donar-li sentit. A Xina va poder viure els límits de la llibertat d’expressió i encetar noves perspectives per al seu treball artístic, des d’aleshores més connectat amb el món, amb el “què passa”, utilitzant per això l’escriptura, la fotografia i el vídeo. Així doncs, les seves peces són relats intimistes de les realitats que l’envolten.

Durant la seva estada a Jiwar Creació i Societat, espai de creació i residència d’artistes i investigadors al barri de Gràcia (www.jiwarbarcelona.com ) Anne s’ha interessat pel pes identitari de la llengua catalana, cosa nova per a ella i que li ha obert un espai creatiu on indagar. D’això ha nascut el projecte “Pa amb tomàquet”, en el qual personifica la llengua catalana amb una veu femenina, una veu maltractada i que es reivindica. “Jo no sóc d’aquí, he d’entendre el què hi passa des de diferents perspectives, poder-me posar al lloc d’una persona local. Sentir d’alguna manera la repressió. Per exemple, jo no puc entendre com no podem veure des de Barcelona la TV de Mallorca o de València. Calia trobar una personificació d’aquest maltractament, i és per això que he agafat la metàfora de la dona que pateix maltractaments”.

Va ser en una visita l’any 2010 que va començar a interessar-se per la llengua catalana i la seva història. Al Museu d’Història de Catalunya hi va poder veure una exposició sobre la Nova Cançó. Impactada de conèixer el relat d’una repressió abordada des de la creativitat i l’enginy dels cantautors i, sobretot, impactada pel fet de saber d’un poble la identitat del qual s’emparava i es construïa a partir de la llengua. “Les connexions amb els meus avantpassats irlandesos, la llengua dels quals també va ser reprimida, em van dur a interessar-m’hi més”. És doncs aquesta connexió emocional la que l’ha fet continuar la seva recerca. Lectures (cita amb molt d’èmfasi l’impacte que li va provocar el llibre What’s up with Catalonia) i converses l’han definitivament empès a treballar-hi creativament.

En les seves paraules “el que em corprèn de la meva experiència catalana és aquesta manera diferent de manifestar la diferència, no violenta, intel·lectual. Penso que arreu del món i sobretot en altres llocs en conflicte, s’hauria de conèixer i adoptar. És un canvi radical de perspectiva.” El repte era: “com puc representar visualment allò que estic començant a entendre intel·lectualment?” Anne Murray diu tenir amb el pas dels anys una visió més global de la seva feina i del lloc on viu, és per això que va deixar caure la poesia com a única forma d’expressió, ja que bevia massa de la seva experiència individual. Tal i com es pot veure en la seva sèrie de treballs fets a Istanbul i amb el vídeo del projecte “Pa amb tomàquet”, l’obsessió que la remou és “prendre la paraula”, i ho fa de manera contundent, poèticament i amb un gust estètic exquisit, removent imaginaris i obrint noves perspectives, tan necessàries per entendre aquest món tan gran que sembla voler abastar.

Pa amb Tomaquet by Anne Murray from Anne Murray on Vimeo.

Podeu donar un cop d’ull a l’obra d’Anne Murray clicant aquí.