Anna Ill, tots els objectes que som

25.04.2019

Quan caminem pel carrer compartim el nostre passeig amb una sèrie d’objectes que sovint no valorem. Són el motor de l’obra d’Anna Ill (Vilanova i la Geltrú, 1990), que ara inaugura l’exposició Objective chance a la galeria L&B Contemporary Art de Barcelona. Materials abandonats com trossos de fusta, de pedra o de teixits concrets. Estructures que, mirades des d’un punt de vista utilitari, han perdut la seva funció, i que només poden tornar a tenir sentit si s’aprecien des d’una mirada oberta que busca el potencial expressiu amagat en els cossos inerts.

“Nòmada”, 2019. 92 x 38 x 23 cm. | Artista: Anna Ill

Un potencial expressiu que crea una paradoxa: s’esdevé en l’objecte, però no podria existir sense la voluntat comunicativa de la persona que no només el veu sinó que el mira, s’impregna d’ell, l’agafa i se l’endú a casa. O al taller. Això és el que fa Anna Ill, que es deixa endur instintivament per l’espai en què es mou i espera que siguin els materials els que la cridin a ella, com quan fa llargues passejades nocturnes per Londres, ciutat que habita i comparteix amb Barcelona. En altres paraules, i formulat en forma de pregunta: els objectes realment ens volen dir alguna cosa, o som nosaltres que els fem parlar?

Degut a l’existència d’aquest interrogant, no es pot entendre l’obra de la catalana sense passar per dos conceptes, casualment de dos teòrics francesos de l’època surrealista: el psiquiatre Jacques Lacan i l’artista André Breton. De Lacan, Ill interpreta plàsticament la idea d’extimitat (intimitat exposada), segons la qual només podem trobar allò més interior en allò exterior que agita el més profund del nostre ser i esperona el desig de mostrar-ho. De Breton, la creadora s’apropia de la idea d’objective chance (atzar objectiu), que explica l’aparició de coincidències sorprenents que semblen haver de revelar alguna cosa a través de la relació entre la necessitat natural o exterior i la necessitat humana o interior.

I en el cas de l’Anna Ill, ens la revelen. Com queda palès en la mostra Objective Chance de la L&B Gallery, l’artista parteix de materials trobats que exerceixen una forta atracció sobre ella per descobrir-hi, a través de la intervenció, manifestacions latents de la pròpia identitat. El terme de Breton, doncs, defineix el seu procés de creació: la coincidència de trobar-se objectes pel carrer es converteix en una pulsió creativa, com si estigués predestinat a ser així. I aquests materials es converteixen en alguna cosa significativa, també gràcies a la barreja d’altres factors com l’espera, l’automatisme, els somnis i l’amor.

“Les obres s’escapen a si mateixes”, diu Ill, que un cop s’endú un objecte al taller no té per què començar-hi a treballar directament, sinó que l’acumula junt amb altres peces fins que finalment, com si sorgís del no-res, però d’un no-res situat dins seu, li troba un sentit i una forma. Es tracta de donar a totes les estructures l’oportunitat de ser belles. I això només es fa contraposant un seguit de valors que creen tensions, misteris i atraccions. Per aquest motiu, Anna Ill juga a fer convergir l’interior i l’exterior, la utilitat i l’estètica, els materials durs i els materials tous, les intuïcions i la forma.

Objective Chance comença amb les siluetes d’uns sacs de sorra de Londres, objectes obrers i com a tals històricament impersonals, i acaba amb les siluetes de l’esquena de l’artista, que acullen dins seu materials com una manta que la va acompanyar durant el seu viatge a Sud-amèrica, una teula de Collbató i una rajola de Londres. Fent aquest recorregut des de l’exterior fins a l’interior, topem amb peces tant importants com l’escultura Nòmada, que en fotografia seria el que anomenaríem un autoretrat. Obres d’art fetes a partir de tot allò que els nostres sentits, la nostra ment, el nostre cos i el nostre món carreguen sobre les seves espatlles, i que molts cops, sense que ni tan sols nosaltres en siguem conscient, ens permeten conformar el sentit de la vida.

 

L’art d’Anna Ill es pot veure fins al 29 de maig a la L&B Contemporary Gallery de Barcelona.