Anna Casassas. Deu consells als joves traductors

21.07.2016

La traductora Anna Casassas ha estat distingida amb el premi Trajectòria 2016, que atorga l’Associació d’Editors en Llengua Catalana en el marc de La Setmana del Llibre en Català (ja podeu consultar les activitats aquí). Casassas va debutar l’any 1996, amb la traducció de l’assaig Sobre la lectura de Proust. Al llarg d’aquests vint anys d’ofici ha traduït nombroses obres, sobretot del francès i de l’italià (trobareu quasi dues-centes referències seves a l’ISBN). El lliurament del premi es farà en el marc de La Setmana del Llibre en Català, el 7 de setembre, a les 19.30 h a l’escenari 2, en un acte conduït per Xavier Albertí.

Anna Casassas | Foto: La Setmana

Anna Casassas | Foto: La Setmana

Traductora de clàssics com Balzac o Collodi, i d’autors contemporanis com Camilleri, Claudio Magris, Erri de Luca, Jean Echenoz, Marguerite Duras, Amin Maalouf o Wajdi Mouawad, hem parlat amb ella i ens ha fet aquestes observacions sobre l’ofici del traductor que ben bé podrien servir de decàleg per orientar els joves que s’hi volen dedicar.

1. DICCIONARIS: No tingueu mandra de consultar els diccionaris encara que us sembli que esteu segurs d’una paraula.

2. SIGUEU ATREVITS: Davant d’un joc de paraules o una frase dialectal, cal ser atrevit. És bo que el traductor s’arrisqui. No recomano, però, traduir una obra escrita en un dialecte a un altre dialecte.

3. EL TO: Trobar el to d’una traducció és el més difícil a l’hora d’abordar un llibre. Els primers dies són els més complicats.

4. CALMA: Per moltes presses que et posi l’editor, no lliuris cap traducció sense haver-la llegit i repassat com a mínim un parell de vegades.

5. L’AUTOR: És bo conèixer l’autor del llibre que tradueixes. Si l’editorial té l’amabilitat de presentar-te’l, no has de tenir vergonya d’adreçar-t’hi i fer-li les preguntes que calguin. Fes-te veure a l’autor com a traductor, encara que només diguis hola. Demostra que estàs viu i que hi ets. La majoria d’autors estaran contents que t’hi comuniquis.

6. L’EDITOR: La visibilitat del traductor a la coberta d’un llibre sol ser proporcional al respecte de l’editor per la teva feina. Però tant o més important que aquesta visibilitat del traductor, és important poder parlar amb l’editor abans de començar a traduir per consensuar les opcions a prendre. No n’hi ha prou de parlar amb el becari. Has de poder tenir un tracte directe amb l’editor.

7. FIDELITAT: Hi ha una fidelitat de l’autor amb el seu traductor que l’editor hauria de respectar. No pot ser que un mateix autor tingui cinc traductors diferents. L’editor que no respecta la continuïtat de la relació entre autor i traductor demostra poc respecte per la feina de traducció.

8. ELS AGENTS: Alguns agents literaris comencen a tenir en compte qui traduirà un llibre determinat per una editorial determinada quan tenen una subhasta o han de triar entre dos editors. Els editors ja comencen a fer servir el nom del traductor com un valor afegit. Per què la garantia que ofereix un traductor no es reflecteix després en la seva tarifa? Per què hi ha tanta diferència entre les tarifes d’un i altre editor?

9. PROMOCIÓ: Abans quan lliuraves l’original d’una traducció a un editor, la teva relació amb aquell llibre s’acabava. Ara cada vegada són més els editors que et conviden a implicar-te en la promoció de l’obra un cop publicada. La relació amb el llibre reviu, però aquesta segona feina potser no hauria de ser sempre de franc.

10. INTRUSOS: Desconfieu de les traduccions que fan alguns escriptors. L’escriptor destenyeix.

Podeu llegir els articles d’Anna Casassas a Núvol aquí.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

2 Comentaris
  1. Els escriptors també deuen poder traduir, oi? Què vol dir que destenyeix? Quan Cortázar tradueix Edgar A. Poe destenyeix? No fotem, Casassas!