Anna Alarcón, quina gran actriu!

10.05.2016

L’espectacle Psicosi de les 4.48 ha guanyat el Premi BBVA de Teatre 2016, que consisteix en una gira valorada en 20.000 euros a diverses sales de Catalunya i al festival Temporada Alta. El jurat ha premiat l’espectacle “pel gran nivell interpretatiu de la seva protagonista, pel risc de portar a l’escenari un text d’una gran complexitat amb un resultat excel·lent i per la seva acurada posada en escena”. És per aquest motiu que la protagonista, Anna Alarcón, també ha obtingut el guardó a millor actriu. Recuperem l’article que en va escriure Aída Pallarès quan es va estrenar a La Seca.

Anna Alarcón protagonitza La psicosi de les 448

Anna Alarcón protagonitza La psicosi de les 4.48

Psicosi de les 4.48 és desesperació, un crit d’auxili d’algú que vol viure, que demana viure i no sap com. I algú que, per damunt de tot, desitja ser estimat. Ser vist. El monòleg, escrit per Sarah Kane —una de les representants del in-yer-face theatre— ens ensenya què passa per la ment d’una persona quan ja no és capaç de distingir allò real d’allò imaginari, els somnis dels malsons, i, tot i els petits instants de lucidesa, només veu una sortida: el suïcidi. En acabar l’obra, Kane es va prendre 150 pastilles antidepressives i 50 somnífers però va ser trobada a temps i traslladada a l’hospital. Tres dies després, es va penjar en el lavabo amb els cordons de les sabates.

Psicosi de les 4.48 és, també, un repte per a qualsevol actriu. Una carrera de fons que Anna Alarcón supera una vegada i una altra. L’actriu passa per la frustració, la ràbia, la por, les ganes de viure i la impotència sense histrionismes ni exagerats canvis de registre. Alarcón, dirigida per Moisès Maicas, s’expressa amb la veu i amb el cos. Una interpretació intensa i continguda, plena de veritat i de matisos que et deixa clavat a la butaca.

Cal agrair, doncs, la valentia de Moisès Maicas per portar (per fi) Sarah Kane a Catalunya. Una autora contantment representada arreu del món que aquí —exceptuant la versió dirigida per Leonor Manso l’any 2007 al Festival Grec— feia més d’una dècada que no vèiem. Programadors i directors: No tingueu por. Necessitem i volem més Sarah Kane.