Angelo Gioè. Viure a la italiana

28.10.2018

És un home tan discret, que sembla que s’amagui, però és avui el màxim representant de la cultura italiana a Barcelona. El trobes en un passatge silenciós, entre el carrer Aragó i Consell de Cent, en una d’aquelles torres que encara queden al cor de l’Eixample i que és la seu de l’Istituto Italiano di Cultura.

Angelo Gioè. © Ester Roig

Angelo Gioè va aterrar a Barcelona provinent de Corea ara fa poc més d’un any per assumir la direcció de l’Istituto i des d’aleshores ha anat preparant una programació cultural ambiciosa que es desplegarà amb tota la seva força aquesta tardor, amb el cicle de conferències ‘Les ciutats italianes’ o el Festival Unlearning, que portarà a Barcelona set col·lectius d’artistes italians entre el 7 i el 10 de novembre.

Llicenciat en filologia grega, llatina i sànscrit per la Universitat de la Sapienza de Roma, és també doctor en Ciències del Món Antic per la Sorbonne, on va presentar una tesi sobre l’astronomia grega del segle III a.C. Aquest amant dels astres té una flaca pels arts i ha estat comissari de grans exposicions, com Sons i visions al Museu Nacional de Tel Aviv o Mai hem estat moderns a la galeria SongEun de Seül, uan exposició col·lectiva de 22 artistes italians contemporanis.

Des del desembre de l’any passat s’ha dedicat a detectar els artistes italians que viuen a Catalunya per tal de construir un repositori digital, que ha de fer de cens i arxiu de l’obra d’aquests artistes.

Gioè també ha convidat artistes del seu país a fer residències a Barcelona, com seria el cas de Francesco Arena, Adrian Paci, Raffaela Marinello o Valerio Rocco Orlando, que va arribar a Catalunya l’octubre de l’any passat i va quedar impressionat per l’efervescència política que es vivia en aquell moment. Rocco va seguir de prop les manifestacions i fins i tot va participar a la protesta sobiranista davant de la seu del parlament europeu a Brussel·les el desembre de 2017. El projecte de Rocco, titulat Desig i inclusió parteix d’una metodologia de treball, anomenada Dramatúrgia social, que consisteix a fer entrevistes a determinades persones amb qui estableix un diàleg i construeix una relació sostinguda al llarg del temps. Rocco ha compost així un retrat col·lectiu a partir de perspectives individuals en un document audiovisual. Gioè ens explica que les obres que es produeixen en aquestes residències tenen opcions de ser seleccionades i adquirides pel govern del seu país i de passar a formar part de museus públics d’Itàlia.

Angelo Gioè. © Ester Roig

 

200.000 euros per a la cultura a Barcelona

Viure a la italiana és el nom del programa de política cultural del govern italià desplegat a diferents instituts de cultura escampats arreu del món. El tercer divendres del mes de novembre se celebrarà internacionalment El dia de la cuina italiana al món. “La cuina a Itàlia canvia cada 20 quilòmetres”, explica Gioè mentre dinem amb altres periodistes al restaurant Eroica Caffè, un nou centre dedicat a la gastronomia i el ciclisme, que té la casa mare a la Toscana i acaba d’obrir un local al carrer Consell de Cent de Barcelona. Entre la pasta i el tiramisú, Gioè  ens explica que el 10% dels centres de slow food del món són a Sicília, on trobem 50 establiments vinculats a aquesta manera d’entendre el menjar del total de 500 que hi ha arreu. També ens parla del cèlebre pastisser Alfio Neri, mestre de la Cannolo Teràpia, un especialista que ha convertit aquest dolç típic de Sicília en una medecina. “Si et prens un cannolo cada matí et canvia la vida, perquè té uns ingredients que et fan pujar el to vital”, assegura Gioè.

Com tots els directors dels Instituts italians del món, Gioè té el mandat de destinar tots els beneficis que s’ingressen amb els cursos de llengua a l’activitat cultural del centre. A banda d’això, ha aconseguit una partida extraordinària de 200.000 euros per generar nous projectes culturals a la ciutat. Acaba de convidar Cecilia Bartoli al Palau de la Música Catalana. El dia 15 de novembre l’Istituto Italiano participa a la jornada filosòfica Barcelona Pensa. “La filosofia s’ha retret en si mateixa i ja és hora que torni a l’àgora”, diu Gioè, que ha convidat Donatella di Cesare perquè hi imparteixi una conferència. Di Cesare publica ara Tortura (Gedisa), un assaig en què la pensadora italiana sosté que des de l’11-S s’ha tolerat cada vegada més a les democràcies avançades l’anomenada tortura civilitzada.

Uns dies abans, l’Istituto Italiano haurà inaugurat la primera edició del Festival Unlearning, el plat fort d’aquesta tardor, amb una trobada d’artistes italians contemporanis procedents de diferents col·lectius. “El principi fonamental de l’Unlearing és ‘aprendre a desaprendre’ en connexió amb els altres amb l’objectiu de canviar les condicions mateixes de l’aprenentatge mitjançant processos de coneixement compartit”, explica Gioè, que interpreta el terme en el sentit que li ha donat la filòsofa Gaytari Spivak. Us en parlarem amb més detall ben aviat.