Ángela De la Cruz: “El cos és com una cuirassa que es pot trencar en qualsevol moment”

16.02.2018

Dissabte passat vam tenir la sort d’assistir al col·loqui entre Ángela de la Cruz, pintora gallega resident a Londres, i la comissària Carolina Grau, al MACBA. Ha estat la primera conferència de l’artista a l’estat espanyol des del 2004, i també des que va patir el primer ictus, que des de fa més de deu anys la manté amb una mobilitat reduïda i amb greus dificultats per parlar.

Ángela de la Cruz

Ángela de la Cruz (A Coruña, 1965) és l’única artista espanyola finalista del Premi Turner. Va ser nominada l’any 2010 per l’exposició After. Actualment el MACBA exposa una obra seva, Clutter VII (Yellow), de l’any 2004, pertanyent a la col·lecció “La Caixa” Art Contemporani, Barcelona, que forma part de l’exposició Sota la superfície.

De la Cruz va estudiar Filosofia a la Universidad de Santiago de Compostela, però el 1987 es va traslladar a Londres, on ha viscut fins ara, per a formar-se en el Chelsea College of Art, el Goldsmiths College i la Slade School of Art. Carolina Grau, que va comissariar una exposició de l’artista al Centre d’Art La Panera de Lleida, explicava que a Londres De la Cruz va aprendre a mirar-se la pintura com un objecte, amb una aproximació escultural. Des d’aleshores, l’artista ha desenvolupat una extensa obra, de la qual Grau va repassar les mostres més significatives, des d’Ashamed, peça del 1995, que De la Cruz va realitzar arran de la mort del seu pare, en un moment de profund dolor, fins a Escombros, una peça de 2016 que va exposar justament a La Panera.

De la conversa entre Grau i De la Cruz es va despendre l’humor insubornable de l’artista, que tot i haver sofert un ictus no ha perdut la capacitat de riure’s de les coses. “L’humor és una manera de sublimar”, va dir l’artista, que també es va confessar admiradora de Joan Brossa des de ben joveneta, i també deutora de la tradició espanyola, de Velázquez i Zurbaran fins a Goya. “No pots trencar les regles si no coneixes les regles”, va afirmar De la Cruz per justificar aquesta veneració per la tradició. Grau va referenciar amb diapositives algunes obres de l’artista, com Self, de 1997, on utilitza cadires per primera vegada (Tots volem seure una hora o altra) o com la peça Off Guard, de 1998, una referència clarament paròdica del cas Lewinsky.

Tot i parlar amb dificultats, De la Cruz va poder explicar com havia canviat la seva vida a partir de l’ictus. A Torso, l’any 2004, pren les mides del seu cos i intenta reproduir-lo. “El cos és com una cuirassa que es pot trencar en qualsevol moment”. L’artista comença a treballar amb armaris, que treballa com si fossin cossos, a escala natural. Per treballar amb escultures de grans dimensions, De la Cruz necessita l’ajuda d’assistents, normalment estudiants de Belles Arts, que poden executar amb destresa les seves ordres. Ella no se sent menys artista pel fet de no poder treballar directament sobre els materials de les seves obres. “Em sento com una directora de cine, que diu als artistes el que han de fer. Per a ella, és també una manera de donar suport a artistes joves.

La conferència d’Ángela de la Cruz forma part de la programació de Parlem de…un cicle permanent del MACBA que vol generar espais de debat, a partir de les exposicions del museu, entre diferents agents, artistes i el públic. És un espai de trobada que entén les exposicions com poderosos dispositius activadors de la imaginació i generadors de discursos que sovint excedeixen aquells previstos per la institució o preconcebuts per l’equip curatorial. Aquest dissabte 17 de febrer a les 18.30h el cicle es reprèn posant el focus en Joan Brossa i l’artista convidat és Oriol Vilanova, del qual hem parlat a basatament a Núvol en aquest article d’Eloi Fernández Porta.