Anem al teatre: aprenents d’espectador

23.11.2018

El pati de butaques l’ocupen nens i nenes de sis i set anys, neguitosos, expectants. “Estigueu tranquils, ben asseguts, no us caldrà sortir”, diu la responsable de Trifusió, l’empresa encarregada de gestionar al Maresme el programa Anem al teatre de la Diputació de Barcelona. Som a La Sala d’Argentona. Els alumnes d’avui vénen de tres escoles d’Argentona (Escola Bernat de Riudemeia, Escola Les Fonts i Escola Sant Miquel del Cros) i una de Cabrera de Mar (Escola Sant Feliu). A la seva edat, seure en un teatre encara és una activitat insòlita, vibrant. Amb el programa Anem al teatre, la Diputació possibilita el coneixement de les taules als alumnes que estudien en escoles adscrites al pla. Han de poder fer-ho des de qualsevol localitat, per petita que sigui. De Granollers a Vidrà. La finalitat és igualar aprenentatges i oportunitats. A partir d’aquí, divulgar la pluralitat dels escenaris, atendre el que hi apareix amb paciència i ordre. Tot s’aprèn: també a comportar-se en una sala.

Sortida escolar de l’Anem al teatre a l’Ateneu d’Igualada. | Foto: ACN

Tothora música, de l’Orquestra de Cambra de Granollers, és l’espectacle que la canalla ha vingut a veure a La Sala. Un espectacle amb relat. El relat és fonamental per aplegar l’atenció del pati de butaques (uns tres-cents escolars) i evitar distraccions que poden acabar sent molestes. En aquest cas es busca enganxar amb un relat centrat en la roda del dia. Música, doncs, nit i dia. L’espectacle durarà 45 minuts. Una durada estratègica, assumible. Inclou peces de Mozart, Haendel o Telemann; la majoria, partitures recognoscibles, escoltades en pel·lícules o dibuixos animats. Durant els primers compassos de Serenata Nocturna el murmuri encara serà audible, però anirà rebaixant. Els músics demanaran la participació del públic, que en una lliçó d’atreviment, s’oferirà sense titubejar. L’orquestra, però, no buscarà l’aplaudiment fàcil.

El programa Anem al teatre funciona des de 1996. El gestionen les gerències d’Educació i Cultura de la Diputació de Barcelona i cobreix gairebé totes les comarques de la província de Barcelona: l’Alt Penedès, l’Anoia, el Garraf, el Bages, el Berguedà, el Moianès, el Maresme i Osona. A la resta del territori (els dos Vallesos i el Baix Llobregat), la Diputació subvenciona els ajuntaments que organitzen programes amb criteris i objectius similars a l’Anem al teatre. La ciutat de Barcelona queda fora del pla: té el seu propi funcionament. El programa cobreix tota l’etapa escolar obligatòria, des d’Educació Infantil fins a Batxillerat i Cicles Formatius, i es busca oferir espectacles de qualitat, pedagògicament ajustats. Cada escola decideix, lliurement, si participa o no en el projecte. El curs 2016 2017 van avenir-se directament a l’Anem al teatre més de 90.000 espectadors; per programació subvencionada van ser gairebé 186.000.

“El programa va començar al Berguedà i l’Anoia, comarques que aleshores no tenien una oferta teatral escolar de suficient qualitat. En aquell moment es va copiar el model que hi havia al Vallès Oriental i al Bages, impulsat, respectivament, per la Fundació Cultural de Granollers i La General de d’Espectacles. L’èxit va afavorir l’expandiment i ara totes les comarques tenen una activitat sòlida i regular que porta els alumnes al teatre”, explica Maite Serrat, gestora del programa des de la Diputació.

Avança l’espectacle i en determinats moments la paciència intenta esmunyir-se. Des dels extrems de les fileres, els professors controlen el pati. Xavier Dangla és un d’aquests professors, mestre de música a l’Escola Les Fonts d’Argentona. Els seus alumnes cursen des de P3 fins a sisè de primària. Cada curs, explica, inclou tres espectacles de diferent disciplina: música, dansa (o expressió corporal) i teatre. De vegades, una proposta pot combinar disciplines. Dangla usa la guia didàctica que facilita la Diputació per preparar cada sortida: “Me la llegeixo i miro a veure què en puc treure per preparar la visita. Intento col·locar alguna activitat entre el contingut de l’assignatura, parlar una mica del que veurem, integrar la sortida en la programació escolar”. Això és: aprendre alguna cançó del repertori, saber quins instruments s’hi trobaran, conèixer l’agrupació musical que tocarà… “No es pot treballar tot, però. Està molt pautat”, afegeix.

Tot aquest treball previ està, evidentment, adaptat al nivell educatiu de cada curs. També hi ha, és clar, un treball posterior: una valoració grupal o, en cursos superiors, encara una ampliació informativa. “Els més petits poden fer un dibuix, un exercici de comprensió oral per explicar què han vist”. Prolongar l’aprenentatge de la sortida, però, “depèn molt de l’espectacle; la dansa, per exemple, costa més treballar-la”. A manera d’exemple, Dangla cita La nena dels pardals, de Teatre al Detall, “un espectacle preciós” que els alumnes van poder esprémer gràcies a la combinació que proposa de música i teatre. “Els significats”, diu Dangla, “és un dels punts que més recorregut tenen”. També destaca el Concerto a tempo d’umore, de Jordi Puntí i l’Orquestra de Cambra de l’Empordà. “És una proposta que trenca els esquemes dels alumnes per aquest encreuament de música i humor”.

Dangla acaba subratllant l’altre aprenentatge fonamental: el rol que tenim com a espectadors: “Tots els alumnes, abans de treballar el contingut de l’espectacle, sabent que assistiran a una funció en directe, els donem indicacions sobre la predisposició que cal tenir davant una feina artística. Com a públic hem de ser respectuosos, adoptar un comportament que no tenim en altres situacions. Aquest registre és importantíssim. I, en general, el comportament és molt correcte, especialment si les obres enganxen”.