Andreas Prittwitz: “Al FeMAP, Lookingback unirà antic i modern”

15.07.2015

En el marc del Festival de Música Antiga dels Pirineus tindran lloc dos concerts d’Andreas Prittwitz i la Lookingback Baroque Orchestra. Seran el 22 de juliol a Castellciutat, a la Seu d’Urgell a les 22.00h i el 23 a la Glèsia dera Purificacion de Bossòst, també a les 22.ooh. Aina Vega conversa amb Andreas Prittwitz sobre la seva trajectòria i el seu paper en el festival.

Andreas Prittwitz

Andreas Prittwitz

Aina Vega: Què li aporten cadascun dels instruments que toca?

Andreas Prittwitz: M’estimo el so rodó i profund del clarinet, la força del saxo i l’agilitat de la flauta. A més, tots tres junts em permeten oferir concerts amb varietats tímbriques.

AV: Amb dos dels tres va començar autodidàcticament. Què és allò més rellevant que ha après a l’acadèmia o conservatori?

AP: Un conservatori t’ofrereix coincidir amb molts músics i personatges diferents, et permet socialitzar-te amb músics, amb els quals tens més connexió o menys… al cap i a la fi, allò que ens agrada de la música és compartir-la amb els altres.

AV: I fora?

AP: Estudiar autodidàcticament suposa un esforç superior, però aprens les coses per tu mateix i considero que et formes com a “artista” molt abans. Tots hauríem de passar per una etapa d’autodidactisme. Des del meu punt de vista, avui depenem massa de l’educació acadèmica, de la manera de tocar dels altres. És molt millor buscar un estil propi i un camí pel teu compte. Avui tenim un professor fins i tot per jugar a boletes…

AV: Generalment interpreta les peces en la seva forma original amb flauta, mentre que improvisa amb el clarinet o el saxo. És perquè resulta més difícil improvisar amb la flauta? O perquè el timbre de los intruments moderns s’escau més amb la improvisació jazzística?

AP: En realitat els utilitzo tots tres en la improvisació. Però la flauta de pic, expressivament, sempre serà l’aneguet lleig al costat d’un clarinet o un saxo. Però no per moderns, ja que per a mi no hi ha instruments moderns o antics: són instruments més o menys aconseguits. Si hi hagués hagut saxo al barroc l’haguéssin utilitzat com a bojos…

AV: Ha treballat amb músics molt diferents entre ells: cantautors com Krahe o Sabina o Ana Belén, flamencs com Jorge Pardo. Què li aporten aquests estils i què els pot aportar un músic com vostè? 

AP: Haver tocat tots els estils i tipus d’escenaris, públics i músics m’ha donat un bagatge vital impressionant. No tocaria igual si no m’hagués obligat a adaptar-me a tots ells. I, en el cas de Krahe, tot i que la seva música no és precisament gaire exigent, ha estat decisiu per a formar-me com a persona i com a artista “culte”. M’afecta molt el fet que se n’hagi anat…

AV: Com es combina el jazz amb la música antiga?

AP: Sempre intento convèncer tothom que en realitat no hi ha tanta diferència. Es tracta més de la utilització de diferents timbres (per exemple la bateria, el contrabaix i el saxo en el jazz) i alguns paràmetres concrets (ritme, swing, etc) que d’una diferència profunda de com sentir la música. Fixa’t que és fàcil tocar Bach una mica swingat i ja sona completament diferent –i natural. Llavors, la part improvisatòria de la música sempre ha existit en tots els estils i èpoques. Fins i tot en l’”intocable” Romanticisme (Chopin, Liszt, etc).

AV: Expliqui’ns què és el projecte “Lookingback”.

Lookingback és l’intent d’unir músiques i timbres originals amb instruments i improvisacions modernes. És a dir: parteixo de l’obra original i la improvisació que en resulta es nodreix d’ella. No substitueixo immediatament harmonies o timbres originals per altres jazzístics, com fan la majoria dels grups de fusió…

AV: A “Looking back over the Reinassance” va treballar amb músics flamencs (el guitarrista Antonio Toledo) i percussions flamenques. Hi ha alguna relació particular, profunda, entre el flamenc i la música antiga? O va ser una decisió de gust personal, d’interès pel flamenc?

AP: En realitat, la fusió amb el flamenc serà el pròxim projecte en CD de Lookingback. Fins al moment només han estat acostaments molt agradables. Vivint a Espanya és impossible no topar-se amb el flamenc. En el pròxim disc sí que hi haurà una “cantaora” interpretant àries i un contratenor cantant una “soleá”…

AV: Tindrem més Lookingback: Lookingback Clacissim? Lookingback Romanticism? 

AP: Vaig més lent del que m’agradaria, m’encantaria fer una col·lecció completa, una espècie d’”història de la música a l’estil Andreas”. “Lookingback over Chopin” ja existeix, i amb gran èxit, i el concert de clarinet de Mozart també està llest per a l’escenari…

AV: A partir de quines obres barroques improvisaran a La Seu d’Urgell i a Bossòst?

AP: Improvisarem sobre La Folia de Geminiani, sobre La Notte de Vivaldi i peces de Dido i Aeneas de Purcell. En les tres, la part de la corda és pràcticament igual que l’original, i jo m’hi afegeixo amb les meves improvisacions.

AV: Podria comentar el fil conductor del concert?

AP: A la primera part toquem dos concierts de flauta de pic amb una interpretació de l’època. Són el Concert per a flauta soprano de Sammartini i la Segona suite orquestral de J. S. Bach per a flauta traverso, amb una adaptació per a “voiceflute”, una flauta de pic en Re.

La segona part és la que es “modernitza” amb les obres anteriors. Però en comparar-la amb la primera ens adonem que no hi ha tanta diferència entre una i l’altra.

AV: Què espera de l’experiència als Pirineus?

AP: Com sempre, viure uns dies feliços fent música i agradant a la màxima gent possible. Sona una mica naïve, però sóc així: visc amb i per a la música.

AV: Què li sembla el projecte artístic del FeMAP?

AP: Veient la programació d’aquest any i els anteriors es veu clarament que l’aposta artística és d’altíssim nivell. Això unit als llocs espectaculars dels concerts fa del Festival un esdeveniment únic a Europa.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris