‘Andrea Víctrix’, o com Llorenç Villalonga va predir el futur

2.11.2018

És l’any 2050. Palma de Mallorca ara porta el nom de Turclub, i s’ha convertit en un lloc plastificat i amb gratacels on els ciutadans intenten abreujar la seva vida ingerint enormes quantitats de drogues i estimulants. Aquest és el punt de partida d’Andrea Víctrix, novel·la de Llorenç Villalonga, que Eloy Fernández Porta va comentar amb els participants dels Cafès Literaris que organitza el Centre Cívic Casa Orlandai.

Llorenç Villalonga | Foto: Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació

La novel·la, que va ser Premi Josep Pla l’any 1973, és “un dels textos de Villalonga menys coneguts, però no menys interessants”, observa Fernández Porta. Forma part d’un gènere poc conreat en llengua catalana: el de la literatura utòpica, o en aquest cas, literatura distòpica.

Tot i ser una obra singular, connecta amb el Villalonga de Bearn o Mort de Dama a través la decadència que envolta la societat d’Andrea Víctrix. El leitmotiv decadent evidencia la nostàlgia que Villalonga sentia envers la Mallorca pre-moderna i aristocràtica, aquella que hi havia abans del desastre turístic, i en la qual se sentia identificat.

A Andrea Víctrix, el narrador queda congelat l’any 1975 i es desperta el 2050, i d’aquesta manera es pot mirar amb distància el futur en el qual es troba submergit. En certa manera, com apunta Eloy Fernández Porta, “el narrador és, com Villalonga, un home fora del seu temps”. De fet, Llorenç Villalonga és conegut per les seves idees conservadores, i anhelava, com el protagonista de la seva obra, retornar a un món que ja s’havia perdut del tot.

Però el que fa d’Andrea Víctrix una novel·la única és, segons Eloy Fernández Porta, “el seguit de profecies que hi podem trobar”. I és que Villalonga descriu un futur que sembla picar l’ullet al nostre present, amb descripcions que coincideixen de manera sorprenent amb l’actualitat.

En primer lloc, la societat d’Andrea Víctrix està sumida en una profunda crisi turística, de caire mundial. Turclub és una ciutat reduïda únicament a destí turístic, on l’oci nocturn impera sobre qualsevol altre activitat, alhora que deixa espai per la prostitució i les drogues.

En aquest univers, la ràdio, la televisió i les imatges arraconen les lletres. Els personatges saben llegir, però la lectura es considera una activitat pornogràfica. Així, Villalonga denuncia la banalització de la cultura a través dels mass media. Un exemple: Els turistes, que visiten el món en 24 hores, reben a través de la televisió la informació que volen saber, en una relació de 560 paraules. Això ens sona, oi?

A més, en aquesta societat “la indústria esdevé la nova religió”, explica Fernández Porta. A Turclub els ciutadans treballen de 12 a 16 hores diàries, per poder comprar “atomicodomèstics” nous, i anar-se desfent dels que queden antiquats. A Andrea Víctrix, les ciutats son plenes de gom a gom, mentre que les zones rurals queden despoblades, ja que la gent s’alimenta de pastilles que fan innecessari el conreu de la terra.

La medicina de Turclub està despersonalitzada. Els metges han quedat desprestigiats, i el poble s’automedica, sovint abusant de medicaments i vacunes, fent cas a la propaganda de les ràdios, pagades per les indústries farmacèutiques. A més, la humanitat ha deixat de ser vivípara, i els individus són cada vegada més asexuats, alhora que es difuminen les línies que separen els dos gèneres.

Sembla mentida que les característiques d’aquest futur distòpic dissenyat per Villalonga puguin ser fets de la nostra realitat, i no només a trets generals, sinó arribant a predir fenòmens com l’obsolescència programa o Twitter.

Aquesta novel·la, segons Eloy Fernández Porta, neix de la necessitat de reflexionar sobre el totalitarisme i la individualitat. Amb Andrea Víctrix, Llorenç Villalonga es pregunta :“és possible ser un ésser individual en el segle XX, i fer front a la massa alienable i sense consciència?”.