Andrea Ferrando: “A TV3 ningú va encertar la porra de Cloacas de interior”

16.08.2017

Andrea Ferrando (Barcelona, 1973) és realitzadora de MediaPro. Jaume Roures la va escollir per portar a terme el documental Las cloacas de interior, que vam poder veure fa un parell de mesos a TV·3 després que tots les grans cadenes d’àmbit estatal, tant públiques com privades, es neguessin a emetre’l.

Andrea Ferrando participa al Festival Safareig de Das aquest diumenge 20 d’agost

Quan Jaume Roures es va proposar de portar a terme un documental que havia d’exposar la guerra bruta del ministre Jorge Fernández-Díaz tenia molt clar que havia de fer-lo amb gent pròxima i amb la màxima discreció. L’objectiu era endreçar i posar en solfa en un relat audiovisual entenedor tot l’entramat complex d’informacions comprometedores que havien anat desvelant els periodistes del diari Público Carlos Enrique Bayo i Patricia Lopez.

El documental va resseguint tot un arc de casos d’espionatge i difamació orquestrats per la policia secreta contra persones de tot l’espectre ideològic, des de Xavier Trias (un dels personatges mes indignats del documental) fins a Pablo Iglesias, acusat d’estar finançat per la Veneçuela chavista. “La idea del documental és mostrar que aquesta corrupció afecta a tothom, tant hi fa la ideologia política que tinguis, perquè si estàs al mig de la màquina, se’t mengen”, diu Ferrando.

Jaume Grau, guionista, i l’Andrea com a realitzadora van ser els encarregats d’ordenar i gravar hores i hores d’entrevistes a polítics, periodistes, policies, espies, banquers, etc… “No podíem fer-ho per ordre purament cronològic, perquè en cada cas si estiraves el fil et sortien moltes branques”, diu Andrea Ferrando. “Un cas et porta a un altre, tot està encadenat”. Per això el documental va endavant i endarrere per poder fer entendre la complexitat d’uns casos que tenen com a fil conductor la mala praxis d’una casta política podrida i corrupta.

Un dels personatges més entranyables del documental és sense dubte el comissari de policia Barrado, que exposa sense embuts les corrupteles que hi ha a l’interior de la policia. “Barrado tenia moltes ganes de parlar. El va citar en un lloc discret i apartat, i va estar quatre hores xerrant. Tenia molta necessitat d’explicar-se. I ens deia: ‘Yo no tengo capacidad de síntesis’. Nosaltres li dèiem que no es preocupés, que no era una gravació en directe i que l’editaríem. La resposta a la primera pregunta va durar 43 minuts. Quan vam presentar el documental a Madrid i el va veure, es va emocionar”.

“La recepció del documental a TV·3 va ser brutal, diu Ferrando. “Amb un 32% de share, vaig quedar molt impressionada del fil de reaccions que l’emissió va suscitar a Twitter. Normalment em miro els documentals que fem en el moment de l’emissió per assegurar-me que els colors surten bé, que l’àudio és correcte, les reaccions de l’audiència, etc.. però aquesta vegada l’efecte va superar totes les previsions. Fins i tot les expectatives de TV·3 van quedar superades. “En Joan Salvat em va confessar que havien fet una porra interna per veure qui endevinava el share del documental i que ningú l’havia encertat, perquè va estar molt per damunt del que havien vaticinat”, em diu Ferrando.

El documental es va fer en castellà perquè una de les dèries de Jaume Roures era que es pogués veure a tot Espanya. “La idea del documental és que la guerra bruta del ministeri no està únicament orquestrada contra Catalunya sinó que és sistèmica i afecta tot l’arc ideològic, fins i tot polítics del mateix Partit Popular, com Ruiz Gallardón. L’ideal hauria estat que Cloacas de interior s’hagués emès en una tele espanyola, però finalment només es va poder veure en TV3, que aviat va vèncer les reticències d’emetre un documental en castellà, i Gol TV, que és una cadena d’esports del grup MediaPro. Ni Cuatro ni la Sexta, que ha emès programes de Jordi Évole igualment incòmodes per al govern no van voler emetre’l.

“Finalment es va acordar amb TV3 que s’emetria el documental però que tot seguit es faria accessible a tothom a través de YouTube. El Jaume Roures tenia molt clar que no hi guanyaria diners amb aquest documental. El va fer per convenciment, i perquè considera que la gent ho havia de saber.”, diu Ferrando.

El silenci dels mitjans d’àmbit estatal ha estat clamorós, i ha deixat en evidència que en l’ecosistema mediàtic es pot encara crear un buit considerable. Les xarxes socials poden fer molt soroll, però no és comparable encara al poder d’irradiació de la televisió. En l’era de la postveritat, doncs, tant tòxica pot ser la difamació proactiva com el silenci eixordador de la censura.

Etiquetes: