André Gorz i la seva carta a D.

L'any 2007, el filòsof André Gorz va decidir posar fi a la seva vida a l’edat de 84 anys, amb la seva esposa Dorine, afectada per una greu, llarga i dolorosa malaltia.

L’any 2006, André Gorz, periodista i filòsof francès nascut l’any 1923 a Viena amb el nom de Gerhart Hirsch, va publicar Carta a D. Història d’un amor (Edicions de 1984), que ara podem llegir en la traducció al català de Mia Tarradas.

Carta a D. és un homenatge a l’esposa Dorine (Doreen Keir era el seu nom anglès) amb la qual en els anys joves va formar part de l’organització de caire socialista Ciutadans del Món, una proclama grandiloqüent i un cert punt radical, ja que ciutadà del món ho és tothom de la mateixa manera que el cosmopolitisme no és incompatible amb un sentit de pertinença a una comunitat.

En un sentit antropològic, el sentit de pertinença respon al nostre ser íntim i el cosmopolitisme respon al nostre ésser en projecció a l’exterior. Som una cosa i altra en harmonia si no se’n refusa una part. Aquest excurs es fa necessari en el moment d’atendre la biografia d’André Gorz perquè aquesta no és una dada banal: fugint del context antisemita que li va tocar viure, la seva reacció anímica va ser la no identificació en res (fill de jueu i catòlica, els seus pares tampoc mai no van expressar cap identitat nacional ni religiosa) fins al punt d’escriure en un paràgraf de la Carta a D.: «Màgia de la literatura: em feia accedir a l’existència quan jo mateix m’havia descrit, havia escrit el meu rebuig a existir». Tornarem sobre aquest aspecte de «rebuig a existir» que tant diu de la personalitat extrema d’André Gorz.

André Gorz, amb una llarga i respectada trajectòria intel·lectual com a pensador i periodista (signava els seus articles amb el pseudònim Michel Bosquet), va ser cofundador amb Jean Daniel l’any 1964 del Nouvel Observateur. André Gorz, que a partir del 1939 i per instigació de la seva mare s’havia format a la Universitat de Lausana, Suïssa, per tal d’evitar la seva mobilització en l’exèrcit alemany, l’any 1949, i en companyia de l’esposa Dorine va traslladar-se a viure a París. La seva trobada amb Sartre i Marcuse, de qui va ser gran amic, marcarien una formació intel·lectual permanent en cultura i llengua francesa que el portaria a escriure una vintena d’assajos, tots publicats a França, i dels quals tan sols aquí seria publicat Estratègia obrera i neocapitalisme en la traducció de Jordi Solé Tura l’any 1967.

Més enllà del pòsit de l’existencialisme marxista de la seva filosofia, en els nostres dies el nom d’André Gorz ens ve associat als moderns principis teòrics de l’ecologia política i pare del que s’anomena Decreixement, així com la idea força que dibuixa el pensament anti-institucional, anti-estructuralista i anti-autoritària d’André Gorz: l’alliberament individual i col·lectiu es condicionen. La transformació de la societat, doncs, només és possible a través de transformació (alliberament) de l’individu.

L’any 1957 André Gorz va publicar El traïdor, un assaig que marcarà un abans i un després en la seva trajectòria intel·lectual. El pensador ho explica amb detall a les pàgines de Carta a D. En aquesta carta en la qual el filòsof no oculta el que en el moment d’escriure-la veu com el fet més transcendent de la seva vida: la història d’amor viscuda amb Dorine, lamenta el pudor, i fins i tot la deshonestedat que li va impedir escriure la veritat de la seva relació en el capítol anomenat Tu. Si aleshores ja era conscient «de necessitar-te per trobar el meu camí», en el que se suposa que és el seu retrat a Tu, Gorz es pregunta: «Per què a El traïdor he donat una imatge falsa de tu, que et desfigura? Aquest llibre havia de mostrar que el meu compromís amb tu va ser el tomb decisiu que em va permetre de voler viure. ¿Per què no hi surt, doncs, la meravellosa història d’amor que vam començar a viure set anys abans?».

Retinguin els lectors l’afirmació «el meu compromís amb tu va ser el tomb decisiu que em va permetre voler viure». Aquesta frase, que relliga amb la frase escrita a l’inici d’aquest comentari i a la qual he dit que tornaria, és l’expressió del ser íntim de Gorz pres per un nihilisme profund que ja de jove el feia refusar qualsevol identitat: «ser Res, ningú, tot sencer a l’interior de mi mateix». Així, doncs, és a través de la lectura de Carta a D. que veiem que és per mediació de la cura i maternitat simbòlica de Dorine que és possible la recuperació i el manteniment del filòsof tant per a la vida física com per a la vida intel·lectual que va dur a terme.

Això explicaria que el setembre de 2007 André Gorz, a l’edat de 84 anys, i amb la seva esposa Dorine, afectada per una greu, llarga i dolorosa malaltia, el filòsof decidís posar fi a la seva vida. Prèvia declaració pública de la seva història d’amor amb l’esposa i l’exposició de l’agraïment per haver-lo sustentat fent-li la vida diària confortable i la vida intel·lectual fèrtil a través de la seva imprescindible col·laboració, André Gorz escriu com una premonició al final de la carta a la companya de la seva vida: «Tots dos voldríem no haver de sobreviure a la mort de l’altre». Devia ser així, i així va ser.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació