Anar de la biblioteca al teatre o fer el recorregut a la inversa

8.01.2015

Potser, de vegades, aneu al teatre. Potser feu cap, de tant en tant, en una biblioteca pròxima. Potser no aneu mai enlloc. Ja se sap, són recorreguts íntims quotidians als quals ens hi empenyen la sensibilitat personal, la necessitat i l’interès propi. De fet, no són llocs tan impressionants com puguin ser-ho el desert, les piràmides, la torre Eiffel o l’Himàlaia. Són llocs d’altra mena, ordinaris, habituals, propers, però, sens dubte, també extraordinaris. Formen part del nostre paisatge urbà, encara que sovint els ignorem pel fet de pensar que sempre hi són, hi han sigut i hi seran, però això és fals. Som desagraïts de mena els homes i les dones, oblidadissos i despreocupats, perquè si alguna cosa som és cultura, encara que ho ignorem. I aquests espais no són altra cosa que esplèndides cases de cultura. Una biblioteca o un teatre no només són llocs acollidors, cordials i meravellosos per passar-hi l’estona, són llocs per viure-hi llargues estones, espais regalats per estar atent a un mateix, emocionar-se, cuidar-se, pensar-se. Espais on hi regna un valor imprescindible i necessari, pel que sembla gairebé desaparegut: el silenci.

Biblioteca Jaume Fuster

Biblioteca Jaume Fuster

 

I avui em pregunto, sortint de la biblioteca Fuster, camí del teatre, quin és el vincle entre aquests dos espais tan simbòlics? És el llibre, naturalment. Les paraules que recullen vida i sentit al teatre i que també fan una esplèndida festa en la ment del lector. I encara sense un jo, sense uns ulls, els llibres, si reposen damunt les lleixes omplint buits actuals, quotidians, són imprescindibles. Perquè són possibilitat. He dit actuals, sí. Ho he dit amb un doble sentit: tot bon llibre és sempre ara, i això té el mateix sentit pel que fa al teatre. Però el que em manté embadalit i esperançat és veure a les biblioteques publicacions de teatre recents, vàlides, poc després d’haver-les vist representar a la sala d’espectacles. Poso alguns exemples: Fum, de Josep Mª Miró; Geografia (Fronteres), de Lluïsa Cunillé; El joc de l’amor i de l’atzar, de Marivaux; El Cantador i Liceistes y cruzados, de Serafí Pitarra; Terra de ningú, d’Harold Pinter; El President, de Thomas Bernhard o El somni d’una nit d’estiu, de Shakespeare, per dir-ne alguns. I en vindran més, com l’esperada i magnífica L’hort de les oliveres, d’en Narcís Comadira, etc. Algú va pensar que això era important, fer aquest llaç vull dir, aquest vincle, aquest apropament, aquesta possibilitat de fondejar en l’esperit. No és imprescindible veure i poder llegir, llegir i poder veure? Llegir, interpretar, sentir, pensar? Això és el teatre, això és la lectura, mirar de cara el món que ens volta, que ens colpeja i captura. Sempre la possibilitat, això és l’important.

I per als interessats he trobat això:

Teatre d’avui, bibliografia bàsica

El Servei de Biblioteques publica una bibliografia bàsica dedicada a l’art teatral i la literatura dramàtica dels últims anys, amb l’objectiu principal de reforçar el projecte Llegir el teatre: clubs de lectura amb el TNC. El repertori s’adreça, prioritàriament, als responsables de gestionar aquests clubs; però també pot fer servei als tècnics que s’ocupen d’actualitzar les col·leccions de les biblioteques públiques i a totes les persones interessades en la cultura teatral.