Anacronismes X: el xal de Marguerite Yourcenar i el xeic d’Hergé

25.03.2015

Màrius Serra, secretari del Premi Borni als Lectors, ens presenta una altra sèrie d’anacronismes que els lectors han localitzat en novel·les de Tània Juste, Marguerite Yourcenar i Hergé. Aquesta vegada va d’anacronismes filològics. El dia 9 d’abril a les 19h podeu assistir al veredicte del premi Borni a la Sala Moragues del Born CC.

Tintin

A la pàgina 16 de la novel·la L’hospital dels pobres, de Tània Juste, es pot llegir aquest petit diàleg:

“En Darius va dir-li, en un to impacient:
—Digues a l’Antonio que prepari el carruatge.
Mentre l’Eulàlia tocava la campaneta per avisar el xofer, el doctor Rovira es va dirigir a la seva habitació”.

Durant tota la novel·la l’autora anomena xofer els conductors de vehicles de tracció animal (carruatge). Xofer prové del francès chauffeur, i designa un conductor d’automòbil. Cal que hi hagi un motor, per ser xofer. Per alguna cosa chauffer vol dir, en francès, escalfar. I haver d’escalfar un cavall resulta perillós, com a mínim.

També a les Mémoires d’Hadrien de Marguerite Yourcenar hi ha un anacronisme tèxtil, que es concreta en el mot xal. Curiosament és present tant a l’original francès com a la traducció al castellà de Julio Cortázar, però no pas a la traducció al català de Jaume Creus, que el corregeix. A l’original francès hi llegim: “Au premier mois de mon règne, le Sénat m’avait paré à mon insu de cette longue série d’appellations honorifiques qu’on drape comme un châle à franges autour du cou de certains empereurs.” Cortázar ho tradueix així: “designaciones honoríficas que, a manera de un chal rayado, adorna el cuello de ciertos emperadores”. L’emperador Adrià va exercir-ne durant el segle II d. C. El nom en castellà, com en català, prové del francès châle, aquest de l’anglès shawl i aquest del sànscrit shal. Tant la peça de roba com el nom que la designa van arribar a Europa pels soldats colonials anglesos a finals del segle XVII, 1500 anys després del regnat de l’emperador Adrià. Jaume Creus se n’adona i corregeix l’error: “…llargues sèries d’apel·latius honorífics que se solen col·locar com un mocador de franges al voltant del coll de certs emperadors.”

A la primera versió en català de Els cigars del faraó, un dels primers Tintins d’Hergé, un xeic àrab es declara seguidor incondicional del famós reporter i li ensenya la portada de Tintin al Congo. Arran de la polèmica generada a causa de l’alt contingut racista d’aquesta historieta, en una nova edició es va canviar per Objectiu: la lluna. L’anacronisme és clar per als tintinòlegs si tenim en compte que Objectiu: la lluna és molt posterior a Els cigars del faraó. En ell hi apareixen personatges emblemàtics de la saga  (el Capità Haddock i el professor Arseni Tornasol) que en Tintin encara trigarà anys a conèixer.

Baner premi Borni

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. Deixant a banda el poc afortunat comentari que titlla de racista el llibre de Tintin al Congo, cal remarcar que el llibre que es mostra a Tintin no és cap edició en llengua arab, ja que el llom es troba a l’esquerra (i pel fet de que a la data de realització de Els cigars del faraó, no existia cap trraducció de Tintin a l’arab).

    Atentament