Anacronismes americans: patates, tomàquets i blat de moro

Quan es parla d’anacronismes literaris, els primers exemples que se solen posar són els de les novel·les medievals situades a Europa en les que apareixen productes que no van arribar al continent fins després de la colonització americana: patates, tomàquets, blat de moro… Enguany al Borni han arribat quatre candidatures de manual. Màrius Serra, secretari del premi ens les presenta. El 9 d’abril a les 19h, sabreu el veredicte final del premi Borni al Born CC.

La primera és indiscutible. A la pàgina 202 de la novel·la de Chufo Llorèns Mar de foc (traducció catalana), s’hi pot llegir: “Una tarda, mentre pelava patates a la cuina, se li va acostar un criat…” L’acció narrativa de la novel·la transcorre a la Barcelona del segle XI. Faltaven cinc segles perquè les patates fossin introduïdes a Europa.

La segona també és de manual. Al capítol 37 (pàgina 249) de la novel·la El somni de Tàrraco de Xúlio Ricardo Trigo, en Ceró busca alguns pagesos “per vendre els enciams i els tomàquets dels seus horts”. L’acció narrativa està situada a la Tàrraco romana, en l’any 27 a C. Els tomàquets es van introduir a Europa a finals del segle XV i durant el segle XVI, provinents d’Amèrica. El lector, a través del moderador del club de lectura de Tortosa, diu que es va posar en contacte amb l’autor perquè ho esmenés.

La tercera reitera l’anacronisme de manual. És a la novel·la de Glenn Cooper La piedra de fuego, situada a l’Anglaterra de 1451. Tres comensals es disposen a fer un àpat i hi llegim: “un atento sirviente apareció con una bandeja de cerdo trinchado y patatas asadas frías”.

La patata és un tubercle original d’Amèrica.

La quarta i última, en canvi, és molt més complexa. Al capítol 29 de la novel·la de Ken Follett Un món sense fi (pàgina 446 de la traducció catalana) s’hi pot llegir: “la filla cepada d’un comerciant de blat de moro”. L’acció narrativa de la novel·la està situada a Anglaterra l’any 1337. El blat de moro és d’origen americà i, per tant, resulta impossible que n’hi hagi a Anglaterra abans del segle XVI. El lector comprova la traducció castellana de la mateixa novel·la i, en efecte, hi troba “maíz”. Però després decideix fer una extensió de la seva recerca i acudeix a la versió original. També hi troba la paraula “corn”, font de les traduccions catalana i castellana. Però no s’atura aquí. Consulta les accepcions de la paraula corn en anglès i s’adona que, a diferència de les dues traduccions consultades, el text original no conté cap anacronisme.

La paraula corn, en l’anglès nord-americà, es tradueix per blat de moro; però en l’anglès britànic també té l’accepció de cereal en genèric. Per tant, corn inclouria tant el blat de moro o moresc (corn), com el blat (wheat), com l’ordi (barley), com la civada (oats). En el context de la novel·la, l’accepció de cereal és congruent i la traducció a blat de moro anacrònica.