Amors i desamors entre l’art i el poder polític

5.02.2016

Sabeu que Hitler era un amant de l’arquitectura? Va ser un dels motius que el van unir amb l’arquitecte Albert Speer. Bé, Speer també va veure en el Führer l’oportunitat de fer realitat les seves obres, clar; fins al punt de convertir-se en l’Arquitecte del Reich. Rafael Argullol, en la seva conferència sobre art i poder polític al CaixaForum, destaca una de les seves construccions: el Große Halle. Què té a veure amb art i poder? Clàudia Rius ens ho explica.

Model del Große Halle vist des de l'Arc de Hitler

Model del Große Halle vist des de l’Arc de Hitler

Podríem reconstruir la història a través del tractament social i polític de l’art perquè aquest sempre ha servit com a perpetuador de la imatge dels poderosos, explica al CaixaForum Rafael Argullol, catedràtic d’Estètica i Teoria de les Arts a la Facultat d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra. Fem la prova: pensem en algú poderós. Hitler, per exemple. Va ser ell qui, ajudat pel seu arquitecte i amic, Albert Speer, va voler remodelar Berlín i tirar endavant l’edifici Große Halle.

El Große Halle seria un palau monumental, la sala dels fòrums, la gran sala. Tindria capacitat per entre 15.000 i 18.000 persones. Comptaria amb una cúpula descomunal inspirada en el Panteó de Roma, però ni més ni menys que 60 vegades més gran que la cúpula del Vaticà. Un projecte que mai es va arribar a construir però que, tot i així, podem saber com seria si estigués en runes.

Com? Hitler, en la seva línia de tenir-ho tot pensat fins a l’últim detall, va voler que es fes una maqueta del Große Halle demacrat pel pas del temps. Així podia preveure com seria aquella construcció al cap de 1000 anys, i com la veurien tots aquells que pensessin en l’Alemanya Nazi com el gran imperi que marcà un abans i un després en la història d’Europa. El poder pot tenir molts atributs, però un d’ells és que és efímer. Hitler ho sabia i ho temia.

Rafael Argullol, en una masterclass d’història de l’art que fa que s’omplin gairebé totes les cadires de l’Auditori del CaixaForum, explica que l’arquitectura del poder ha tendit a presentar-se a través del neoclassicisme.I això per què? Doncs perquè tornar al món romà significava reproduir les formes que van tenir poder i, per tant, donar autoritat a les construccions. I si no, mireu el Palau de Versalles, l’edifici de la Casablanca o molts d’altres exemples que Argullol ensenya en foto al públic.

Però el poder va afectar tots els camps artístics, com ara la literatura o la pintura. Tota la tragèdia grega és entrar i sortir del palau, entrar i sortir del poder, entrar i sortir de l’esfera privada i pública, explica Argullol. En pintura, el renaixement intenta portar el passat al present. Fins que arriba Goya i tot canvia.

L’art i el poder sempre han estat relacionats, sí. Però no sempre han estat al mateix bàndol. Segons Rafael Argullol, el punt d’inflexió va ser Goya. Francisco de Goya va ser pintor del rei i de la cambra de la cort espanyola, i va pertànyer a diversos estils al llarg de la seva vida: barroc, rococó, neoclàssic… fins que va arribar al romàntic de la mà d’una malaltia que el feu canviar la seva manera de pintar.

Goya va representar un xoc de corrents i va canviar la manera d’entendre la pintura respecte al poder. Argullol ho resumeix així: “Va ser un pintor totalment lliure, el primer de la pintura europea”. Després van venir altres artistes, com Delacroix, per evidenciar que la pintura pot existir fora del poder, que la pintura pot ser, també, del poble. I mentrestant, la Llibertat va començar a guiar-nos.

Però no us penseu que el lligam entre art i poder va acabar en Goya, no. O que no va quedar palès en noves formes artístiques com la fotografia. A partir del somriure de Kennedy en una imatge, els assessors aconsellen als polítics que somriguin a les fotos. Abans, els rostres del poder eren serens. Ara, duen un somriure d’orella a orella. Sigui com sigui, l’art sempre hi és per mostrar-nos cada bàndol i deixar constància de la història.

Obama

Si voleu sentir de primera mà Rafael Argullol, teniu l’oportunitat de fer-ho dimarts 9 de febrer al CaixaForum amb El poder de la bellesa.