‘Amb títol’ o com la universitat et canvia la vida

26.03.2016

Els nous formats periodístics han canviat la manera d’explicar històries en el món de l’audiovisual. La simultaneïtat de la xarxa està aparellada amb renovades tècniques i fórmules narratives, en constant evolució, que tenen en el documental interactiu un exemple paradigmàtic de comunicació multimèdia. Neus Ballús és l’autora d’un webdoc en què es debat, a través de diversos testimonis, la funció que compleix la universitat pública actualment.

Neus Ballús

Neus Ballús

Amb títol és un projecte impulsat per la Universitat Pompeu Fabra, que acaba de complir 25 anys, “i específicament pel director del Màster de Documental de Creació, Jordi Balló, que es va plantejar què havia passat amb els estudiants que havien estudiat a la universitat”. Així ho explica l’autora, Neus Ballús, que va acceptar la proposta “per dos motius: perquè, des de la universitat, és molt valent fer una reflexió sobre si mateixa, i perquè el formal narratiu escollit és molt llaminer i molt nou”; un format no lineal que es pot veure en fragments, com un itinerari interconnectat en forma d’arbre. El format del webdoc, que Internet i els mitjans interactius serveixen en safata.

Segons Neus Ballús, “la gràcia del projecte és reflexionar sobre la UPF però que això sigui d’utilitat pública i transcendeixi a totes les universitats”. Per aquesta raó, valora positivament la participació de TV3 i la fundació la Caixa, que han contribuït a l’elaboració del documental. Pel que fa a la selecció dels testimonis, la guanyadora de quatre premis Gaudí amb La plaga explica que buscaven “sobretot diversitat: edat, llengües, professions, estudis… en definitiva, experiències en què cadascú tingués alguna cosa interessant a dir del seu pas per la universitat”.

L’altra gràcia del projecte, però, és sens dubte el format innovador amb el qual es presenta, que permet la interacció dels espectadors a través de diversos espais de debat. “La idea era demanar l’opinió de la gent i recollir les experiències, també, d’aquells que vegin el webdoc, amb fotos, reflexions, imatges, enllaços…”. El resultat és un recorregut el·líptic interconnectat, en forma d’arbre, la base de funcionament del qual és el mateix sistema dels llibres de la col·lecció Tria la teva aventura, amb la diferència necessària que els receptors poden interactuar i ser alhora actors, i amb un final no tancat que permet extreure diverses conclusions.

Són molts els temes que es toquen: enamorar-se, el despertar de l’esperit crític,  viure fora de casa, estudiar i treballar alhora, els erasmus, nous companys i coneixements, madurar, viatjar, precarietat laboral, adaptació, formar part d’un col·lectiu, el professorat, moviments d’estudiants, política, experiència lingüística, convivència, estrangers, diversitat, canvi de rumb, vocació, festes universitàries, diversió, currículums, atur, noves relacions, frustracions, esforç, professionalització, transformar la societat… Amb títol planteja el pas per la universitat com un viatge, com el lloc on et fas gran, on et preguntes què estàs buscant: un peregrinatge cap al coneixement acadèmic però també cap l’experiència vital. La pregunta final, per tant, és senzilla: com ens canvia el pas per la universitat?

Ballús és del parer que el documental interactiu “és difícil de produir encara, perquè tècnicament calen programadors i un equip més variat”, però no té cap dubte quan afirma que “està en expansió”, ja que té “una plataforma molt oberta perquè l’espectador hi dediqui el temps que necessita, o el temps que vol”. És per això que considera que es tracta d’un format “que anirà a més”.

Podeu visualitzar-lo i participar-hi en aquest enllaç.