Joan Burdeus

Joan Burdeus

Crític cultural. Filosofia, política, art i pantalles.

Amb Sala-i-Martin no n’hi ha prou

A les tertúlies exigim ideologies diverses: en la divulgació econòmica també ho hauríem de fer

Imagineu que TV3 fes un programa de teoria política setmanal. Aquest format estaria encapçalat per un individu que seria director, guionista i presentador, fent les tasques corresponents: triar els temes, l’enfocament, els entrevistats i, en general, imprimir la seva visió del món en tots els continguts. Ara imagineu que el presentador fos Artur Mas. O Anna Gabriel. Si alguna cosa us grinyola, és perquè enteneu que la política és un saber controvertit, amb punts de vista sobre un mateix tema tant raonables com enfrontats. Us amoïnaria la falta de pluralisme i, segurament, us enfadaria que una televisió pública regalés el seu espai a una sola ideologia perquè fes proselitisme sense oposició. Doncs bé, una cosa semblant passa cada setmana amb Economia en colors.

Xavier Sala-i-Martin és un divulgador brillant. Amb un equilibri convincent entre ironia i passió, l’economista és un mestre contagiant l’entusiasme per la seva disciplina. Llevat de la no sempre justificable presència de Tian Riba, que ha esgotat per a tota la vida el catàleg d’expressions facials per transmetre atenció i interès, el format acostuma a ser àgil, entretingut i interessant. Ple d’exemples ben trobats, aconsegueix que associem els raonaments abstractes de l’economia a imatges concretes i anècdotes memorables, recepta infal·lible per enganxar-nos a una matèria a priori desagraïda.

Però si alguna cosa hem après gràcies a la crisi i la precarització de la vida, és que l’economia no és com la matemàtica. Una doctrina econòmica és absolutament inseparable de la seva visió moral i política del món, que reconegui com creu que és la condició humana i, sobretot, com creu que hauria de ser. Les afirmacions econòmiques, fins i tot les més simples, són la punta d’un iceberg ideològic i, quan mirem què hi ha sota la superfície, ens adonem que tot plegat s’aguanta sobre bases molt discutibles. Per tant, estaria molt bé escoltar altres veus discutint-les.

Si tot el que sabem d’òpera ens ho ha ensenyat Ramon Gener, el pitjor que ens pot passar és que la tetralogia de L’anell del Nibelung se’ns faci més llarga del que l’entusiasme de l’Òpera en texans prometia. Però si només aprenem economia amb Sala-i-Martin, podem acabar pensant que les propostes laborals de Podem són un despropòsit al costat de, per exemple, les de Ciutadans. Escriure això en un mitjà cultural sona malament, però el nostre gust musical no té les mateixes conseqüències pràctiques que les nostres creences sobre l’economia. Per això a les tertúlies televisives els demanem representants d’ideologies diverses, i per això no hauríem de ser menys exigents en certs productes documentals, sobretot a la tele pública.

El nostre economista més popular s’ha guanyat el seu espai amb un format ben parit. No podem criticar que expliqui l’economia des de la seva visió ni negar l’esforç per fer-ho amb el mínim de contingut polític i ètic possible. El problema, esclar, és que explicar l’economia així ja és una opció ideològica molt determinant que hauria d’estar oberta a debat. Ara que anem per la segona temporada d’Economia en colors, m’agradaria saber si TV3 està preparant una sèrie documental amb Josep Manel Busqueta, cèlebre economista i pastisser de la CUP, que faria un excel·lent contrapès. En comptes de canviar el color de les americanes, podrien alternar entre samarretes reivindicatives. I és que, igual que he vist un programa, m’agradaria veure l’altre.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació