Amaia de España

24.01.2018

Aquest dilluns TV3 ho tenia difícil. Merlí desapareixia de la pantalla i deixava espai per a una sèrie nova, Benvinguts a la família, que arribava amb la força d’un tro. I això que tenia dos reptes: per una banda fer-nos oblidar els peripatètics, i per l’altra, aconseguir que els espectadors no se n’anessin a TVE1 i quedessin abstrets per l’espectacle d’Operación Triunfo (OT), programa que setmana a setmana està creixent en audiència.

Els resultats de Benvinguts a la família són excel·lents: va aconseguir un 25,8% de quota de pantalla, posicionant-se com la millor estrena d’una sèrie de TV3 en els últims 10 anys. Però no us penseu que OT no té efecte en terres catalanes. Un cop acabada la sèrie, els espectadors van canviar de canal i el show de Televisión Española va aconseguir un 22% de share a casa nostra. A Espanya, el programa de música va batre el seu propi rècord amb un 21,7% de quota, segons dades de Kantar Media.

I resulta que aquesta setmana una de les cançons que s’interpretaven era mítica: Te recuerdo Amanda, de la gran figura de la cançó protesta Victor Jara, actor i músic xilè d’esquerres, favorable al govern de Salvador Allende. A Jara el van assassinar ben al principi de la dictadura de Pinochet. El cop militar va ser l’11 de setembre del 1973, i al cantant el van torturar el 16 de setembre, fent-lo morir d’una forma extremadament crua. Enguany fa 45 anys d’aquell crim.

Dilluns la cançó va sonar en prime time. Qui la va cantar apunta com a guanyadora del concurs. Es diu Amaia, és de Pamplona, i per clamor popular l’han anomenat Amaia de España, potser per contrarestar el fet que l’edició compta amb molts concursants i professors catalans i que alguns d’ells fins i tot han cantat els Segadors i el Virolai amb el puny alçat. Un gran moment de la història de TVE -que no va sortir a la gala, òbviament-. Davant d’això, és clar, Amaia és la representant perfecta per la marca espanyola, perquè España es una, grande y libre, i la jove pamplonesa, plena de personalitat i innocència, també.

Tots sabem que TVE no té cap dels valors que OT llueix aquesta temporada. L’ADN de la cadena és el d’amagar xiulades a himnes, evitar certs plans televisius i ometre o esbiaixar algunes informacions sota l’atenta mirada del seu govern i del seu rei. OT els està deixant amb un pam de nas –Izquierda Unida i Podemos es freguen les mans-, i a ells en certa manera ja els va bé per netejar la imatge del mitjà. Però que no ens enganyi cap cançó: TVE és la cadena d’un Estat que avui fa 101 dies que manté Cuixart i Sánchez a la presó, i 84 que hi té tancats a Junqueras i Forn. Presos polítics. Allà, aquesta terminologia no es pot emprar.

És especialment curiosa l’edició actual d’OT. I especialment graciosa. No puc parar d’imaginar-me als de dalt mossegant-se les ungles. En una cadena on la manera de fer política és aparentant despolitització i repensant estratègies discursives i tècniques d’ocultació de la realitat, Operación Triunfo se’ls ha girat en contra i s’ha tornat el programa més esquerranós de la graella.

I mentre aquesta setmana les notes de Te recuerdo Amanda encara ens voltaven pel cap, vam rebre una notícia trista també des de terres xilenes: aquest dimarts moria als 103 anys Nicanor Parra, l’antipoeta; científic, escriptor, ànima lliure de tendències polítiques plenes de matisos, però opositor del règim de Pinochet. Si voleu, podeu veure algunes obres seves a l’exposició que el MACBA dedica a Joan Brossa. Ah!, i Nicanor Parra era el germà gran d’una altra cantautora xilena important, Violeta Parra. Aquesta setmana la cosa va de mites. Xilens. Autèntics. Incensurables. I lliures.