Allen Buchanan: els pros i els contres d’una revolució

10.10.2018

Justament la setmana del Primer d’Octubre, Allen Buchanan, professor emèrit de Filosofia de la Duke University (EUA) i professor de Filosofia del Dret Internacional a la Dickson Poon School of Law del King’s College de Londres, va ser a la Universitat de Girona, convidat per la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani per impartir un seminari sota el títol «Toward a naturalistic moral and political philosophy».

Un grup de persones amb urnes davant del Parlament durant l’acte posterior a la manifestació per l’aniversari de l’1-O, l’1 d’octubre de 2018. Foto: Laura Busquets/ACN

Va ser inevitable lligar el que deia durant algunes d’aquelles sessions amb el cas extremament complicat que vivim avui a Catalunya, sobretot quan feia referència al problema de l’acció col·lectiva. Quan es planteja una revolució, hi poden haver diversos factors, al marge de no estar-hi d’acord, que ens facin tirar enrere. El professor Buchanan va explicar-nos-en dos: the free-riders problem i the assurance problem.

El primer dels conceptes fa referència a l’actitud de negar-se a participar en la revolució tot i estar-hi a favor. És a dir, estar disposat a beneficiar-se dels efectes de la revolució sense haver de pagar el preu de participar-hi activament. El problema d’aquesta actitud és que, si es generalitza, acaba neutralitzant la possibilitat que sorgeixi cap moviment col·lectiu ben articulat i prou cohesionat com per dur a terme el canvi.

El segon problema, al seu torn, té a veure amb la dificultat que tenim per prendre decisions individuals d’adhesió a moviments col·lectius sense estar segurs que la resta d’individus prendran la mateixa decisió que nosaltres. És a dir, la por de quedar-nos sols. Per sortir del problema circular que genera el fet de condicionar les pròpies decisions a les decisions dels altres (que, al seu torn, les condiciones a les decisions dels altres, i així ad infinitum), és necessari instituir un tercer agent que faci la funció de coordinar les expectatives del moviment col·lectiu.  És a dir, cadascun dels membres del grup tindrà la seguretat que la seva adhesió individual és corresposta per les adhesions dels altres individus, en la mesura que tots ells estiguin responent de manera unitària a un mateix projecte d’acció coordinada.

Un altre problema de fer la revolució són els possibles costos afegits. Ja sigui per la nostra pròpia por al canvi o per la por que ens infon el govern opressor, que fa que la balança on sospesem si ens adherim o no al moviment revolucionari es desequilibri massa com per jugar les nostres cartes. Amb això em refereixo a les possibles conseqüències negatives que pugui tenir la revolució: un 155, gent a la presó, cops de porra, imputacions per tallar vies, o altres amenaces per part del govern en qüestió, que ens poden fer tirar enrere a l’hora de sortir al carrer.

Parlant de la legitimitat institucional, el professor Buchanan es preguntava per què donem poder a les institucions i, sobretot, per a què. Les alimentem nosaltres mateixos, hi deleguem llibertat i poder, els atorguem un valor fins i tot moral. En aquest sentit, Buchanan va esmentar La servitud voluntària d’Étienne de La Boétie com un text de referència per pensar aquesta qüestió.

«La consciència revolucionària requereix una idea d’agència», deia el professor Buchanan. I crec que amb això va descriure el Primer d’Octubre d’enguany: quan s’aixecaven barreres de l’autopista, quan es va tallar el TAV, quan es van treure banderes d’edificis, quan es tirava pintura de colors als Mossos, quan es convocaven manifestacions davant del Parlament. Totes aquestes accions requereixen un moviment actiu, agent. Sense la idea d’agència, no hi ha acció, i sense acció… bé, ja sabem com va la història.