Algú que llegeix val per dos

21.06.2019

No cal ser un bibliobulímic ni un llibremaníac per trobar bellesa en una llibreria. Com a tema literari no ha estat tan rebregat com l’amor o la guerra civil, però hi ha un bon grapat de llibres que escenifiquen l’acció en una llibreria-personatge. Per posar-ne alguns exemples abans d’entrar en matèria, citarem Mendgel, el dels llibres, la novel·la d’Stefan Sweig, un autèntic al·legat a favor de la memòria i la tolerància; La llibreria, de Penelope Fitzgerald, on la protagonista, Florence, decideix obrir la primera llibreria d’un petit poble de Suffolk l’any 1959 o El llibreter, de Régis De Sá Moreira, la història d’un llibreter que no ven segons què perquè ha llegit tots els llibres de la seva llibreria i els recomana amb criteri de primera mà.

Seleccionem tres universos en els quals la llibreria és molt més que un espai. Implica il·lusió, aventura i autoconeixement. Diari d’un llibreter, de Shaun Bythell, traduïda per Mar Vidal (Viena Edicions, 2019), és una joia literària que inocula una dosi tan alta de bibliofília que fa ganes de viure-la en primera persona. Quan l’any 2001, Shaun Bythell compta la llibreria de segona mà més gran d’Escòcia, The Bookshop, arran de mar, no tenia ni idea de com funcionava el negoci ni s’imaginava les sorpreses contínues que li depararia un ofici que, amb els anys, l’ha apropat a la feina d’antropòleg asocial. Un dietari hilarant que també aporta moments de serietat profunda quan reflexiona sobre la força del capitalisme actual. Cada dia, el llibreter apunta les comandes per internet i els llibres trobats. Cada dia, també, narra les anècdotes en present i construeix un món, un prisma.

Traduïda per Mia Tarradas, Una llibreria a Berlín (Ed. 1984, 2019) és un cas d’autoficció i testimoniatge. L’any 1921, Françoise Frenkel, jueva d’origen polonès de la qual també en sabem ben poca cosa, apassionada per la llengua i la cultura franceses, funda la primera llibreria francesa a Berlín, La Maison du Livre, centre cultural efervescent en l’Europa d’entreguerres. L’any 39, però, Frenkel ha de fugir de l’Alemanya nazi en la qual ja resulta impossible difondre llibres i diaris francesos. S’exilia a França, buscant refugi, i l’any 43 pot creuar la frontera suïssa de manera clandestina i arribar a Ginebra, la llibertat. El llibre descobreix intactes la mirada, la veu, el desassossec i l’emoció d’una dona valenta, supervivent de la persecució antisemita, que gràcies a la seva passió pels llibres va escapar d’un destí tràgic i ho va traslladar a una prosa concisa digna de la millor crònica periodística o de les memòries més fidedignes d’algú que cerca la pau.

Les nostres riqueses, de Kaouther Adimi, traduïda per Anna Casassas (Periscopi, 2018), porta un subtítol: Una llibreria a Alger. L’estiu de 2017, un estudiant rep l’encàrrec de buidar una petita llibreria d’Alger, que s’ha de convertir en una botiga de bunyols. La metàfora està servida. La llibreria, que també prestava llibres i era una galeria d’art i l’editorial d’autors com Saint Exupéry o André Gide, va ser creada l’any 1936 per Edmond Charlot, fruit d’una idea revolucionària: crear un espai cultural en un país convuls desafiant la censura publicant un text d’Albert Camus. La novel·la és una declaració d’amor a Alger. Alterna la narració amb el dietari que suposadament hauria escrit Edmond Charlot, un jove algerià de vint-i-un anys. Escrit al llarg de trenta anys, llegim la història d’Algèria a través d’un narrador, un nosaltres, els “indígenes” maltractats pels colonitzadors. Adimi recorda el passat del país, la seva identitat, fins arribar al present de 2017, en un dia trist (la llibreria tanca) tenyit pel boicot i l’oposició dels veïns del barri. Un rètol presideix la llibreria: “Un home que llegeix val per dos”. Un conte deliciós ple d’humor i poesia i, alhora, un plany literari a l’Alger perdut.